today-is-a-good-day

La supervivència de ‘Survival family’

- Advertisement -

Un any més, el Festival de cinema internacional de cinema fantàstic de Sitges ha acabat i és el moment de portar-vos la que per a mi és la millor pel·lícula de cinema asiàtic d’aquesta edició. Aquest any la qualitat no era gaire alta i això ha facilitat molt la meva elecció, i és que moltes de les que apuntaven a ser grans obres han acabat sent decepcions molt grans. The villainess o Blade of the inmortal han resultat ser les desil·lusions de les que parlàvem (plenes d’avorriment i sense sentits). D’altres no han sorprès com s’esperava com és el cas de A Special lady (Guanyadora a Millor pel·lícula asiàtica del festival) o Fireworks, i d’altres com A day o Big Fish van ser algunes de les que complir les expectatives, i és que el meu únic dubta rondava entre aquestes dues i la que al final he escollit.

Aquest any la meva escollida a representar el millor del cinema asiàtic és Survival Family, una història que narra les aventures d’una família obrera que ha d’afrontar l’apagada general a tot el país de tots els elements elèctrics, creant així un apocalipsi on la societat haurà d’adaptar-se a nous temps als quals no està gens acostumada. Una trama d’allò més original tant pel seu to com per les situacions que ens farà viure al costat dels nostres protagonistes, i on la crítica porta gairebé tot el pes del llargmetratge.

- Advertisement -

- Advertisement -

Aquesta pel·lícula és una brutal crítica a molts aspectes de la nostra vida diària, on estem totalment absorbits per les xarxes socials, els aparells electrònics i tot allò relacionat amb la tecnologia, els quals creen una dependència que quedaria patent un cop passés el que se’ns explica a la pel·lícula. Com afrontaríeu un problema així? És en realitat un problema o seria millor que succeís per poder aprendre’n? La gent podria sobreviure? Moltes preguntes ens vindran al cap a cada minut de metratge que passi; i és que ens fan falta llargmetratges com aquest, que no només entretinguin sinó que ens facin donar més d’una volta a coses que normalment no hi fem gens d’atenció.

Però, deixant de banda els debats ètics i morals que se’ns poden presentar durant el visionat de la pel·lícula, he de dir que la qualitat del projecte que dirigeix Shinobu Yaguchi és totalment desbordant, des de la seva fotografia, passant per l’actuació d’un repartiment d’alts vols, com per els seus efectes que ens deixaran hipnotitzats. A més, el guió és molt sòlid i gairebé no té fissures, cosa difícil en aquest tipus de gènere. Un guió que opta per un to distès i ple de frescor en cada un dels seus diàlegs, fet que ens fa empatitzar de forma absoluta amb cadascun dels personatges.

La pel·lícula està protagonitzada per el veterà Fumiyo Kohinata, actor conegut per els seus papers a Goemon, Dark Water o Outrage 2 més recentment i que demostra el seu inacabable talent en aquest paper d’un pare en dificultats. També hi trobem a Eri Fukatsu, una altra gran del panorama japonès per Parasyte o Journey to the shore, una actriu que sempre ha estat a primera línia i que demostra la seva experiència com a mare coratge. I completen el repartiment Wakana Aoi (Assassination Classroom, Have a song on your lips) i Yuki izumisawa (Moteki), dos joves promeses del cinema japonès que haurem de seguir de ben a prop.

Així doncs, aquesta és una pel·lícula amb una crítica necessària i voraç, una pel·lícula que no té por de demostrar que en un cas com aquest seríem uns totals inútils i ens adonaríem de les moltes habilitats que tots hem perdut amb el pas dels anys i amb l’evolució d’un camp que no ens ha fet tant de bé com molts creiem. Espero que aquesta història us faci veure la vida d’una altra manera i comencem a conscienciar-nos que les màquines no poden fer-ho tot o no haurien de controlar-ho tot. Necessitem independència vers la tecnologia i l’electricitat més que mai. Aprenem d’aquesta família supervivent. Aprenem per un futur millor.

- Advertisement -
Jay Ferhttp://asian-madness.blogspot.com.es/
'Asian Madness' és el nom d’un blog cinèfil que dedica els seus articles a endinsar-se i desgranar tot tipus de cinema asiàtic. Creat per Juanma Fernàndez, de 27 anys i cinèfil des de que té memòria, ha dedicat mitja vida a submergir-se i estudiar tot el que té relació amb el setè art tant de manera autodidacta com a través d’un curs a l’ESCAC. Actualment es dedica al sector de la logística fet que no li fa perdre la passió pel que més estima, el cinema.

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents