Una vegada Pablo Escobar ha mort, el seu successor natural en el negoci és el Càrtel de Cali. Aquest cop l’enemic és més sofisticat i perillós que el malaurat Escobar. En un termini de 6 mesos el càrtel vol fer legals els seus negocis amb un tracte molt ambiciós amb el govern. Per tant, ha començat el compte enrere perquè l’agent Peña i la DEA els desmantelli.
Aquesta és la tercera temporada de Narcos. Murphy ja no hi és i l’únic representant de la llei que hi queda respecte les anteriors temporades és Javier Peña. Ara els enemics són molt més esquius com ja ens descriu en Peña al primer episodi, on fa una diferenciació entre Pablo Escobar i el Càrtel de Medellín i els 4 capos del Càrtel de Cali. És aquí on la sèrie ja ens indica que aquest cop tot és diferent, no ens trobem davant d’un personatge carismàtic i que cercava l’amor del poble sinó d’uns enemics de l’Estat molt més propers tant en organització com en forma d’actuar a la Mafia italo-americana: van ben vestits, busquen l’anonimat, dirigeixen el seu negoci com si fossin grans magnats i diversifiquen els seus guanys en diferents negocis legítims per tal que Hisenda no sospiti dels seus ingressos. Per tant, ens trobem amb la gran transcendència de la figura del comptable, el senyor Guillermo Pallomari.
Repartiment
Pedro Pascal torna a interpretar a l’agent Peña, un personatge que utilitza tots els elements que té al seu abast per acabar amb el narcotràfic. Haurà d’enfrontar-se de nou als seus superiors, la CIA i la corrupció de Colòmbia per tirar endavant la seva investigació. Aquest heroi taciturn representa la llei, però no és una representació idealitzada, sinó un policia que s’aliaria amb el mateix diable per tal d’engarjolar els responsables tot i que que intenta ser sempre fidel als seus principis malgrat no estar orgullós de com ho aconsegueix.
El gran descobriment d’aquesta tercera temporada és Matias Varela que interpreta a Jorge Salcedo, un dels responsables de la seguretat del Càrtel de Cali. La seva gran interpretació fa que els moments de tensió funcionin a la perfecció. És la seva trama la que acaba sent el motor de la sèrie. Esdevindrem part dels seus problemes maritals i ètics. El més remarcable del personatge és com sent el cap de seguretat mai va armat i rebutja sempre portar un arma a sobre a la feina. La seva millor arma és la informació. La tensió a la que és sotmès i el fet d’haver de viure a la corda fluixa, fan que la seva història sigui d’allò més angoixant, sensació que es veu incrementada per la seva gran interpretació.
Els 4 padrins del càrtel de Cali els interpreten Alberto Ammann (Celda 211), Damián Alcázar, Francisco Denis i Pêpê Rapazote. Alberto Ammann és “Pacho” o Helmer Herrera. A la realitat era el contrabandista ric dels quatre i del que menys informació e’n tenia ja que mai va aparèixer mencionat públicament. La clandestinitat era la seva virtut. Haurà d’escollir entre la continuïtat al negoci de la mà del càrtel de Juàrez o la seva fidelitat als altres membres de la banda. Damián Alcázar és Gilberto Rodríguez Orejuela, o com se’l coneixia a la realitat “El Ajedrecista”, ja que era el cervell de l’organització. És a través d’ell que aconsegueixen el tracte amb el govern del president Samper. Francisco Denis interpreta el germà de Gilberto, en Miguel Rodríguez Orejuela. És el personatge que pateix una major transformació. A partir de l’episodi 5 es torna més violent i menys amable a causa de la gran pressió que pateix.
Aquests tres personatges ja els coneixíem de les anteriors temporades per la seva intervenció en la caiguda de Pablo Escobar. Per últim, Pêpê Rapazote és “Chepe”, el contacte a Nova York que porta el negoci a Amèrica del Nord. El reconeixereu perquè és el protagonista de l’anunci de la sèrie en què mata uns dominicans en una perruqueria. És el personatge més temperamental i el menys desenvolupat de tots quatre.
Menció especial es mereix un Javier Cámara esplèndid al seu paper de Guillermo Pallomari. Ell és el comptable de tota l’organització, una peça clau a tota la investigació. La seva interpretació és magnífica començant pel canvi d’accent que fa. El to d’humor el dona el seu personatge per la seva arrogància i prepotència.
El terror el crea David, el fill de Miguel Rodríguez interpretat per Aturo Castro. Ell és el gran psicòpata del Càrtel, el seu temperament el fa imprevisible.
Influències
La figura del comptable ens recorda massa a la història de com van enxampar al seu moment a Al Capone. Els assentaments xifrats dels llibres de comptabilitat, la persecució del personatge i la importància del mateix, rememoren l’obsessió de Kevin Costner, conegut com “Elliott Ness”, per enxampar-lo a The Untouchables (1987).
Altres influències són tant Scarface (1983) com Carlito’s Way (1993), ja que ambdues reflectien a la perfecció el món de les drogues sud-americanes. A l’episodi 7 maten amb una serra mecànica a membres del Càrtel del nord del Valle amb qui els germans Rodríguez estan enfrontats. Aquest moment ens recorda a com acabava Àngel, el company de Tony Montana, al lavabo del motel quan han de fer tractes amb els colombians a Scarface. Aquesta escena, tot i que pot semblar molt violenta, la va treure Oliver Stone d’una notícia publicada als diaris i va decidir incloure-la a la pel·lícula. La gran mà de De Palma fa esgarrifosa l’escena. A l’episodi 6 hi ha unes altres dues escenes que ens recorden a aquest clàssic. L’entrada a la mansió de “Pacho” d’uns assassins s’assembla molt a com entren els colombians a la finca de Montana a l’última part del film. I l’intent d’assassinat de Miguel a una discoteca recorda també a com intenten assassinar a Al Pacino a una discoteca mentre veu un espectacle. Tot i que el món De Palma està molt present no han fet cap homenatge més explícit com podria haver estat un pla seqüència artificiós a l’estil del gran mestre.
La veu en off ens recorda a la de Ray Liotta a Godfellas (1990). A aquella pel·lícula, la veu en off servia com una petita acotació al marge de la pàgina per entendre què succeïa en tot moment i quines eren les motivacions dels personatges. Aquí en Peña, tal com ja succeïa a les dues primeres temporades amb l’agent Murphy, ens relata què succeeix i explica a l’espectador aquells detalls secundaris que poden ajudar-nos a entendre millor la historia. Per exemple, a l’episodi 3 ens explica el procés de com blanquejaven els diners.
Valoració
Bastant fidel a la història (ho demostra el fet que s’utilitzin contínuament imatges d’arxiu) continua on l’anterior temporada la va deixar: amb l’absorció per part dels germans Rodríguez del negoci de la droga de Pablo Escobar. Molt més complexa ja en la seva presentació que les dues temporades anteriors, aquesta tercera és molt més sofisticada. Hi ha més localitzacions, una ramificació més gran de personatges i una xarxa molt més complexa del que era el Càrtel de Medellín. Eric Newman, un dels creadors, ja va expressar que la gran diferència esdevenia en la manera de dirigir el negoci de la droga, pel fet que Cali estava molt ben posicionada dins del sistema perquè tenien molta influència dins de la justícia i de la política. Això fa la trama molt més interessant, ja que els tentacles dels quatre padrins de Cali arriben fins les més altes esferes. Ja al principi així ens ho fan saber perquè Gilberto anuncia a tots els seus socis que ha arribat a un acord amb el govern. Ells aglutinen tot el poder: polític, jurídic i policial. I això fa que ens preguntem com se les haurà d’enginyar la DEA, i en concret en Peña, per enxampar-los aquest cop. Les explicacions de la veu en off ens permeten no perdre detall i ens situen a la perfecció a una època molt convulsa i corrupte dins de Colòmbia. Tot i no tenir un personatge tan potent com era en Pablo Escobar, tots els actors estan perfectes en els seus papers i aconsegueixen una trama molt més coral del que era l’anterior. La violència es reflecteix de forma tan salvatge com en els episodis anteriors, ja que la compassió l’entenen com un signe de feblesa i la seva cruesa els fa temibles. Un altre tret a favor és com incorpora diferents gèneres cinematogràfics a la perfecció. Tenim acció, intriga a través de les escoltes telefòniques i dels usos que fan els padrins del poder, el gènere policíac a través de la investigació i el terror, reflectit en el psicòpata fill de Miguel, David. El nivell, sense cap tipus de dubte segueix estant molt alt. Netflix ja ha confirmat una quarta temporada, que d’acord amb els esdeveniments històrics se suposa que se centrarà en el Cartel de Juàrez.
Veredicte
Agradarà a: qui li agradessin les anteriors temporades i busqués una trama més centrada en les relacions mafioses dels alts estaments de la societat.
No agradarà a: qui cregui que no hi hagi més vida després de Pablo Escobar. Què llarga és la seva ombra!
Enganxometre: 8,5
Nota: 9
