today-is-a-good-day

“M’encanta la TV, és el meu mitjà preferit”

- Advertisement -

No exagerem si diem que és un dels actor fetitxe de les sèries de TV3. El vam veure ja el segle passat a Poble Nou (1994) però no va ser fins a Laberint d’ombres (1998) en que vam descobrir tot el seu potencial. El seu Salvador Borés va ser sens dubte un dels dolents més memorables de la televisió catalana i li va obrir la porta a altres sèries. Va tenir moments a Plats Bruts (2001-2002) i El cor de la ciutat (2004) i va tornar a rols protagonistes a les sèries nocturnes Ventdelplà (2005-2010) i Kubala, Moreno i Manchón (2011-2014). Ara, després d’estar uns quants anys apartat dels migdies catalans, torna a la primera línia en un dels papers de més rellevància a Com si fos ahir. Amb aquestes ganes i entusiasme ens encoratja a veure la nova sèrie diària de TV3.

- Advertisement -

Què podem saber del personatge de l’Andreu?

- Advertisement -

No massa… Si explico si estic enamorat o lligo molt o lligo poc ja estic revelant els tres primers mesos de la sèrie. És complicat però sí puc dir que el meu personatge és un tio normal. Com qualsevol veí, cosí o germà.  És infermer i el germà del mort del primer capítol. A partir d’aquí i com a fill únic veurem com evoluciona. Ell és el punt d’unió entre els altres protagonistes que es coneixen de l’institut i que es retroben al funeral.

A nivell personal què suposa tornar a les sèries diàries del migdia?

Doncs ho agafo amb moltes ganes! A mi ja m’agrada el ritme i els horaris de llevar-me ben d’hora ben d’hora i acabar a les tres. Ja feia molts anys, des del Salvador Borés que no feia un migdia amb la mateixa intensitat… I parlem d’abans de l’any 2000.

Ha trobat a faltar la mala llet del Salvador Borés al llarg dels anys?

Bé, és molt xulo fer de dolent. Als actors ens agrada molt però ara faig un personatge que té molts grisos i això a nivell interpretatiu és més difícil i tot perquè hi ha molts més matisos. Cada cop que fas un personatge nou evoluciones i agafes eines noves per actuar. Ara, sent una sèrie diària vas trobant i fent servir aquestes eines més lentament conforme evoluciona el personatge.

S’ha retrobat amb molta gent rodant ‘Com si fos ahir’…

És fantàstic. Hi havia gent que feia moooolt que no els veia. És un plaer retrobar-se amb els càmeres, equips de producció i retrobar gairebé la família. Estic molt feliç de fer aquesta sèrie, de veritat.

- Advertisement -

Creu que el fet de sortir a tantes sèries catalanes li ha pogut tancar portes a altres projectes?

No em puc queixar. És possible que a vegades la teva imatge estigui un xic cremada perquè a TV3 repeteixen molt les sèries. Aquest estiu hem tornar a veure  Kubala, Moreno i Manchón que fa 5 anys que es va acabar. Som un país petit i tot ho acabem fent i posant al mateix lloc. Per un costat se’t crema la imatge però després de 8 anys de La Riera potser hi ha espectadors que m’han trobat a faltar i ara em poden “recuperar”. Tot té un costat bo i un de dolent.

Com definiria aquesta nova sèrie?

Crec que acostumats a tants anys de La Riera hi ha ganes d’una cosa nova. Al principi d’una sèrie nova sempre t’has d’esperar perquè el més complicat és explicar els personatges i això és un esforç molt gran de guió. No s’explica en un sol capítol…

“Quan sapiguem com són cascun dels personatge veurem les històries humanes que tenen al darrere”

La gamma de grisos que diu que té el seu personatge és que més l’ha atret al projecte?

Doncs no. El que més m’agrada és que el meu personatge és un tio molt humà. Hi ha grisos però són grisos com els que tenim tots. No és res dolent necessàriament. Senzillament hi ha matisos. No és sempre simpàtic ni és sempre antipàtic. No està sempre feliç ni està sempre trist. No està estereotipat i el seu caràcter fluctua segons la situació.

Què diferencia Com si fos ahir de les altres sèries de TV3 en les que ah treballat?

En una sèrie setmanal només fan un capítol per setmana i això vol dir més temps per cada capítol. Fas més exteriors, és més lent… Ara fem molt més plató perquè has de fer un capítol cada dia. En una sèrie setmanal tens més temps per fer cada seqüència però en producte diaris es requereix més espontaneïtat i ser més ràpid en segons quines situacions. Això requereix una interpretació més interior, podríem dir que menys “apresa” i més esporàdica.

“En una sèrie diària surt tot molt més espontani”

Li agrada aquest ritme i aquesta certa improvisació?

La veritat és que sí. M’agrada l’espontaneïtat. Normalment em surten millor les primeres que les últimes seqüències que rodem. A les últimes ja em sé massa el text i llavors em nota massa encarcarat a vegades.

Hem vist pocs capítols però vostè ja fa mesos que conviu amb l’Andreu. S’ha fet seu ja el personatge?

Encara no. És un procés de creació d’un personatge és lent i més si parlem d’una sèrie diària. Les coses van passant a poc a poc i s’explica tot de manera més pausada. Els guionistes, a més, s’esperen a veure l’actor per veure què poden treure d’ell en el futur. És un procés conjunt entre companys, guionistes i el mateix actor. A vegades escriuen trames noves perquè han vist que hi ha química entre segons quins personatges que no havien previst fins que no els han vist junts.

Els guionistes li han fet spoilers sobre què li passarà a la sèrie?

No! Vaig a cegues. Però ja m’agrada no saber què passarà perquè així interpreto cada moment sense saber res i et surt més de veritat. No vull saber què li passarà. Ja em va bé el dia a dia i el misteri.

Hem vist molt Marc Cartes a la TV. No li ve de gust un salt al cine o al teatre?

Nop. M’encanta la TV, és el meu mitjà preferit. Molta gent ho troba estrany però és així. És on més bé m’ho passo i també és on estic més còmode. És un mitjà que conec molt bé. Vaig començar amb 21 anys i en tinc 47! És on més coses he fet i, de fet, ja fa 17 anys que no faig teatre.

Així doncs no té ganes de reptes nous?

Ara tinc ganes que aquesta sèrie s’aposenti, agradi, funcioni i que duri. Però que duri perquè la gent s’ho passa bé veient-la.

Té por de l’allau de crítiques que hi ha sempre que comença una sèrie nova?

Això passa sempre. I no només a les sèries. També al futbol. Cada cop que hi ha un equip nou es compara amb l’anterior. Pensem que La Riera es va acabar després 8 anys d’evolució. Ara comencem de zero i tot necessita temps. Però ja veureu que aquesta sèrie té un punt de vista i una posada en escena diferent. Diferent tecnològicament perquè hi ha càmeres amb una millor qualitat i amb decorats millors, amb més alçada, perquè no tot sigui tan pla i tenir més varietat de plans. Potser no es nota de cop però si es veurà que hi ha coses diferents.

Els han marcat expressament que aquesta sèrie ha de ser diferent a La Riera?

No, no, no. Ens han explicat quin producte volen sense comparar. A més, molts de nosaltres potser no havíem seguit La Riera. La directora és nova i ella és qui mana. La guionista també és nova i han començat de zero en tot sense hipoteques. Hi ha molt que s’explicarà en mirades i situacions. Al principi sembla que no passa gaire res però cada escena, per molt absurda que pugui semblar en un principi té un perquè i cada moviment i interacció té un perquè que potser es veu més endavant.

Quin retrobament li ha fet més il·lusió?

Molts. Tots. Quan et trobes altre cop amb els càmeres que saben que t’agrada que et donin segons quina instrucció o el que t’ha vestit durant mesos en algun altra sèrie o els maquilladors que saben que no m’agrada el maquillatge perquè vull sortir el més natural possible. És una sensació molt agradable… Et sents com si fos ahir…

- Advertisement -
JR Armadàs
Nascut als anys 80 (amb tot el que això comporta) Joan Ramon Armadàs és Llicenciat en Dret i Periodisme per la UPF. Ha treballat en premsa local a Sant Cugat i en premsa internacional com a corresponsal al Regne Unit i la Xina. Com a escriptor ha publicat tres novel·les, diversos relats curts i ha estat editor d'Edicions Xandri durant 6 anys. En l'àmbit cinematogràfic ha escrit i dirigit una pel·lícula i sis curtmetratges i és el co-director del Sant Cugat Fantàstic i La setmana del Cinema en Català. També ha fet de cap de premsa d'unes quantes pel·lícules catalanes. Des del 2016 és el capità d'aquest vaixell periodístic i cultural anomenat 'El Cinèfil'.

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents