today-is-a-good-day

‘Queridos blancos’, el racisme a la universitat

- Advertisement -

Al campus universitari de la Universitat de Winchester, la germanor de Pastiche organitza una festa per a estudiants blancs en la qual han d’anar disfressats de negres. Aquest és el punt de partida per veure la reacció de diferents estudiants negres i com els afecta tant en les seves relacions dins la seva comunitat afroamericana com fora de la mateixa. Tot això succeeix al voltant del programa de radio, el ‘Queridos Blancos’ del títol, que dirigeix Samantha White, una estudiant reaccionaria que creu que han de tornar el cop a l’establishment blanc del campus. En aquests temps, en què hem tingut ja un president negre, encara han de sofrir els joves universitaris el racisme en aquests recintes dedicats al pensament i a formar gent de futur? Encara no hem superat aquesta lacra?

La sèrie està basada en la pel·lícula de títol homònim de l’any 2014 dirigida per Justin Simien que és el creador d’aquesta sèrie. La trama se situa en una universitat fictícia, el que ens fa pensar que això pot succeir a qualsevol campus universitari nord-americà. Cada episodi se centra en un dels personatges principals i ens analitza com s’enfronten cadascun d’ells a la discriminació racial que pateixen a la universitat.

- Advertisement -

Queridos blancos

Repartiment

- Advertisement -

Tots són actors poc coneguts i amb una carrera desenvolupada sobretot a televisió. L’actriu Logan Browning interpreta Samantha. Ella interpreta amb passió i convicció a una estudiant negra reaccionaria, que està en contra del poder blanc establert a la universitat i, per tant, a la societat. Tot i la seva defensa del black power té un xicot blanc, el qual crea el primer conflicte amb els seus companys, ja que no entenen aquesta, a primera vista, contradicció. Ella és la líder, que ha de valorar què és el més important, si el moviment o la seva vida privada, ja que considera que ambdues coses són incompatibles.

Troy Fairbanks és el candidat a delegat de la classe, l’home negre del futur, del que tots n’esperen alguna cosa. El seu pare i el rector esperen que aconsegueixi els vots suficients i que es guanyi la confiança dels altres estudiants negres per evitar els conflictes racials; i els estudiants volen que un dels seus els representi, donant així veu a la part marginada del campus. És una joguina trencada perquè no creu que pugui fer feliç cap de les parts i perquè considera que el seu pare l’utilitza per aconseguir els seus propòsits. El desenllaç d’en Troy, encara que es veu venir, ens demostra una bona evolució del personatge.

Reggie Mitchell interpreta Marque Richardson, que és potser qui fa la millor interpretació.  El seu incident a una festa universitària és el detonant que acaba per crispar els ànims entre els estudiants. Però ell no vol sentir-se utilitzat pel moviment, raó per la qual té les seves reticències a actuar com standart dels estudiants negres. La seva feblesa i sensibilitat contrasten amb la imatge de tipus dur que el personatge vol projectar, i ens ajuda a veure la màscara que alguns creen per evitar que ningú els faci mal.

Queridos blancos

Influències

La més clara durant els primers tres episodis és Rashomon (1950). El clàssic d’Akira Kurosawa és una referència per com ens narra un mateix fet, en aquest cas la festa universitària, des de diferents punts de vista.

Una altra influència, aquesta la tenim més recent en el nostre imaginari cinematogràfic, és House of Cards (2013). La utilització de la juxtaposició dels missatges de text dins de la imatge que ens narra l’acció principal ens recorda a com el senador Frank Underwood utilitza el telèfon mòbil per a les seves intrigues. Aquí ens ajuden a veure la importància de les xarxes socials i de la comunicació instantània en el món estudiantil.

El referent que més m’agrada i que reflecteix a la perfecció el perquè el moviment negre sempre ha fracassat és La vida de Brian (1979). Mentre a la pel·lícula dels Monty Python hi havien diferents moviments jueus que estaven en contra de l’Imperi Romà, aquí hi tenim diferents moviments estudiantils negres que no es posen d’acord a l’hora de defensar els seus drets. Aquestes contradiccions fan que estiguin en bàndols enfrontats i que no facin un front comú, el que esdevé en una demostració de manca de força.

Queridos blancos

Valoració

- Advertisement -

Quant a la pregunta de si la societat, i en particular la nord-americana, ha superat el racisme, queda clar que no. El fet que sèries como aquesta es produeixin o que succeeixin episodis com el boicot per part dels afroamericans a la gala dels Oscars del 2016, ens fan saber que aquest tema encara és molt candent allà. No pel fet que el president dels EUA sigui negre (ens referim clarament a Obama) es pot canviar una societat que amalgama tantes races i que ha tingut un passat esclavista. Però són els negres també racistes en la defensa dels seus drets? És potser la pregunta que també ens sorgeix en visionar aquesta sèrie. I potser, seria un dels millors punts a favor, el fet que ens creï preguntes sense donar-nos resposta. El fet de transgredeixi en l’espectador, que li creï dubtes i que el faci pensar. Això seria meravellós. Però no ens trobem amb aquest tipus de producte. Tot i que veient el primer episodi el ritme ràpid dels diàlegs ens pot fer pensar que estarem davant d’un híbrid entre el cinema de denúncia d’Spike Lee i el cinema satíric d’en Woody Allen, res més lluny de la realitat. El que ens enlluerna al principi es torna massa repetitiu i evident en els següents episodis fins a arribar a l’episodi 5 dedicat a Reggie, on un nou conflicte esclata i permet que els esdeveniments se succeeixin fins derivar en el desenllaç final.

Hi han personatges que fan decaure l’interès ja que les seves trames són molt pobres. Em refereixo sobretot a l’episodi 2 dedicat a Lionel. Tot i que aquest seria el personatge més marginat socialment degut a la seva condició sexual i al seu color de pell (com era el cas del noi de Moonlight) la seva trama és la més banal.

Tot i pretendre crear situacions còmiques no aconsegueix ser un vehicle purament humorístic, però quan s’oblida d’intentar fer gràcia i s’aproxima al drama real de la inserció d’aquests personatges a la vida universitària és quan la sèrie arriba a les seves cotes de nivell més altes. El que ens prometia el tràiler que era una trama humorística que tractava el tema del racisme dins de la universitat des del punt de vista dels estudiants negres no acaba de reflectir-se en la totalitat de la sèrie. Quan intenta fer gràcia no ho aconsegueix i l’únic element satíric remarcable és la divisió existent entre les diferents associacions negres d’estudiants. Una de les grans frases de la sèrie és quan un dels personatges, en Rashid, diu que té molt clar què no els agrada però admet desconeixença sobre què és el que els complau, simplement pel fet que sempre estan queixant-se de tot. Aquest pensament reflecteix que faci el que faci la societat pels afroamericans mai estaran satisfets perquè creuen que ells sempre hi sortiran perdent. Perquè ells es veuen la part feble.

El que hagués sigut una comèdia satírica negra juvenil i fresca, acaba esdevenint una sèrie més sense res de nou per aportar al conflicte racial als Estats Units. La curta duració, parlem que cada episodi no va més enllà de la mitja hora, fa que sigui almenys una sèrie de visionat àgil.

Queridos blancos

Veredicte

Agradarà a: Qui estigui interessat en el conflicte racial des del punt de vista dels afroamericans

No agradarà a: Qui busqui una sèrie còmica.

Enganxòmetre: 5

Nota: 5

- Advertisement -
Luis Flores
Nascut l'any 1983. És llicenciat en Dret per la Universitat Pompeu Fabra. Els seus articles a 'El cinèfil' són la seva primera col·laboració en un mitjà de comunicació sobre cinema però la seva afició ve de molt lluny: amb només tres anys els seus pares el van portar a veure "Big trouble in Little China" i sense saber-ho van marcar-lo de per vida. Entre els seus gèneres preferits hi ha el cione d'arts marcials, els thrillers i a la ciència ficció.

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents