today-is-a-good-day

Falta d’intriga i excés de llibertinatge

- Advertisement -

Si bé aquesta setmana hem tornat a donar la benvinguda a Joc de Trons a les nostres vides, també ens hem acomiadat de la segona temporada de Nit i dia.

Temporada 1

Ja fa temps que vam saber el desenllaç del terror que havia sembrat el bomber Marc Ramos. Però resulta que l’equip forense i policial de Nit i dia encara no havien acabat la seva feina ja que la trama de la segona temporada els obligaria a estar més alerta que mai. Però centrem-nos de moment en la primera.

- Advertisement -

Després de la gran acceptació i adoració per part del públic de sèries com CSI, Criminal Minds, i altres drames policials/forenses, era d’esperar, i en certa mesura necessari, que des de TV3 algú tingués una bona idea per desenvolupar una història criminal per a la televisió autonòmica. Lluís Arcarazo i Jordi Galceran, creadors de Nit i dia, van idear la trama de la sèrie estrenada l’any 2016, amb un total de 13 episodis (primera temporada).

- Advertisement -

Nit i Dia

La Sara (Clara Segura) porta una vida de luxe; viu en una mansió amb piscina amb el seu marit, té una feina que li agrada (forense) i de la qual en deduïm que n’obté un bon sou, i de tant en tant s’escapa a un bar a tenir una aventura amorosa/sexual amb un desconegut (o no tant desconegut). La Sara sembla, aparentment, el personatge principal de la trama criminal que caracteritza aquesta sèrie. Ara bé, la Sara no està sola, ja que altres personatges amenitzen i complementen a la perfecció un argument força ben trobat, fins al punt que ja no tenim una protagonista sinó que ens hem familiaritzat amb una xarxa de personatges amb els seus clarobscurs.

La trama de la sèrie, tot i que a primera vista força policial, cau en el problema de les trames personals. És a dir, tot i contenir els ingredients característics d’una sèrie detectivesca (crim, criminal, víctimes, investigadors, forenses, pistes, coartades, etc.) no s’explota tant com la vessant més personal i familiar dels protagonistes. I evidentment, per no fer feixuga una trama més personal caiem en l’error del sexe. Ja ho havia comentat en un altre article el fet que en el cinema i les sèries catalanes (tot i que també es pot aplicar a altres territoris) sembla que contenen un alt nivell de sexualitat: claus, violacions, infidelitats, etc. I, la veritat és que la primera temporada ho té tot. De, fet, jo diria que estadísticament és impossible que hi hagi tant llibertinatge entre tan poques persones lligades pels fils d’una investigació (de fet, diria que només Merlí és capaç de superar aquesta llibertat sexual, estadísticament parlant).

Nit i Dia

Pel que fa a la trama policial, tot i quedar pràcticament difuminada per la vessant personal (per no dir sexual), està ben muntada. El personatge de Marc Ramos (el principal criminal) és un personatge ben construït, un sociòpata que actua per un motiu, segurament causat per una experiència traumàtica a l’exèrcit, i mogut per un règim maternal que segurament havia de ser semblant al que va estar sotmès Norman Bates (o almenys així m’ho imagino). Vaig trobar especialment intel·ligent per part dels creadors dotar aquest personatge d’un bri d’humanitat en donar-li l’ofici de bomber, esdevenint així l’heroi i antiheroi a la vegada. Ara bé, penso que els cliffhangers típics d’aquest tipus de sèrie es perden a mig camí i s’obliden per complet, per traslladar-los a la part més personal que mencionàvem anteriorment. D’aquesta manera obtenim un regust més de colebrón que de drama policial.

Temporada 2

La temporada 2 de la sèrie (de la qual se’n va emetre l’últim episodi aquesta setmana), ha seguit la mateixa línia: trames personals per sobre de les criminals. No obstant això, en aquesta segona temporada, les trames personals acabaven desembocant en les de caire criminal, desenvolupant una trama policial força ben trobada. Tot i així, la barreja de crims (fiscals, administratius, assassinats, violacions, pederàstia, suborns, etc.) l’han acabat fent ben caòtica.

Nit i Dia

Si una cosa he d’agrair, és el fet de veure, menys sexe, o si més no, no hi és tan implícit. Crec que les relacions entre persones són més creïbles, ja sigui fruit de la maduresa de la sèrie, o de la maduresa de la qual s’ha dotat els personatges. I de fet, les que hi figuren trobo que són infundades i doten de sentit els actes que els seguiran.

- Advertisement -

M’agradaria elevar especialment la trama de frau fiscal de Martí Miró (Ramon Fontserè) i Joana Porta (Lluïsa Mallol), la qual és la que aporta tot el suc a la sèrie, ja que acaba aglutinant més d’una trama que principalment veiem que balla sola. A més, la tasca de presentació de trames individuals i d’aglutinament final és un fet molt més evident i més ben construït que a la primera temporada (seguim veient la maduresa).

Pel que fa als personatges, voldria elevar el gran Benet Muntada (Josep Maria Pou); el psicòpata entranyable de la sèrie. Un personatge també molt ben construït, però encara més ben executat. Intel·ligència, astúcia, manca de direcció professional a la vida, subjugació professional, són només alguns dels trets d’un personatge molt ben travat que dóna els primers tocs de criminalitat a la sèrie i que acaba enamorant el públic. No obstant això, per contra tenim el personatge de Carmen García (Mar Ulldemolins), un personatge femení i, a més, feble, que és enganyada i arrossegada a un trama criminal per la seva set de poder, reconeixement professional i, evidentment, diners. Però és un personatge immadur, que no convenç (ja no ho va fer a la primera temporada com a representant legal de Marc Ramos i amb qui se’n va al llit a la primera de canvi).

Nit i Dia

En general, la sèrie és un bon intent de crear una sèrie policial autòctona, però caiem, de nou, en l’error de colebronitzar tota sèrie. Evidentment que cal humanitzar els personatges dotant-los d’una vida personal més enllà de la professional, però no cal que ens passem, especialment en la vida sexual.

Veredicte

Agradarà a: qui tingui ganes de trames personals (infidelitats, enamoraments, flirtejos i sexe).

No agradarà a: qui busqui una trama policial pura.

Enganxòmetre: 6

Nota: 6,5

- Advertisement -
Irene Solanich
Traductora, correctora i docent d’idiomes durant el dia i enamorada del gènere negre i del terror durant les hores lliures. Actualment compagina la feina i col·laboracions en diferents mitjans amb un programa de doctorat (en literatura negra) a la Universitat de Vic. Les seves hores lliures se sortegen entre a lectura, el cinema i l’escriptura.

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents