today-is-a-good-day

Raons per veure ‘Paraíso’

- Advertisement -

Una altra pel·lícula de nazis? Sí, però Paraíso, d’Andrei Konchalovsky, va molt més enllà per plantejar un debat ètic sobre les conseqüències de les accions que prenem a la nostra vida. Us donem algunes raons més per veure-la.

Nazisme

Hitler, els nazis o l’holocaust han esdevingut un dels temes preferits del cinema molt abans que Woody Allen ja fes el famós l’acudit de les Valquíries i la invasió de Polònia. Darrerament hem tingut alguns exemples. Cal començar, evidentment, per El hijo de Saúl¸ la cinta que demostrava que encara és possible imprimir una mirada nova al tema. En aquest cas la cinta retratava un home desesperat que buscava el seu fill dins d’un camp de concentració mentre la càmera retrata l’horror, sempre en un insuportable off.

- Advertisement -

Altres pel·lícules recents són Las inocentes, film sobre abusos sexuals en un hospital francès durant la II Guerra Mundial o Operación Anthropoid, que parla de l’atemptat contra el general de les SS. Paraíso s’emmarca dins aquest subgènere de les pel·lícules de nazis, però amb un plantejament a mig camí entre el classicisme i la modernitat, que l’acaba portant a explicar una història diferent.

- Advertisement -

Paradís terrenal vs paradís celestial

Paraíso ens relata una estranya història d’amor entre una comtessa russa i un aristòcrata alemany que, després d’un breu afer, es retroben en un camp de concentració. El film intercala el relat amb els testimonis a càmera dels personatges les vides dels quals s’entrecreuen en la recerca d’un paradís terrenal que la barbàrie i la bogeria fa del tot impossible. La pel·lícula es pregunta si és possible un paradís més enllà.

Andrei Konchalovsky

Paraíso pot ser una bona ocasió per conèixer l’obra d’Andrei Konchalosky, un director de trajectòria llarga i mutant. Va començar com a director de fotografia a La infància de Ivan Andrei Rublev d’Andrei Tarkovski. Posteriorment, i ja com a director, va realitzar diverses adaptacions literàries (Txèkhof i Turgeniev). Amb els seu films El primer maestro i The story of Asya Kiyachina va començar a tenir problemes amb la censura a l’antiga URSS.

El gran èxit de Siberiada, una cinta èpica que relata 3 generacions d’una família de Sibèria, li va servir com a passaport per començar a treballar a Hollywood. Allà va fer diverses pel·lícules comercials entre les quals destaquen el remake d’El tren del infierno d’Akira Kurosawa, Tango i Cash, amb Stallone i Kurt Russel i la simpàtica Homer i Eddie.

Un cop traslladat a Rússia, Konchalovsky ha tornat al cinema més d’autor amb films com El cartero de las noches blancas i la que avui us recomanem, Paraíso, amb la que va guanyar la millor direcció a Venècia.

 

- Advertisement -
Hotel Elèctric
A l'Hotel elèctric s'hi allotja un col·lectiu capitanejat per Jesús Gonzàlez i Judith Vives dedicat a la promoció i divulgació de la cultura cinematogràfica. Organitzen projeccions, cinefòrums i cursos amb l'objectiu d’obrir espais de debat i intercanvi d’idees i coneixements al voltant del cinema i l’àudiovisual. També impulsen el Mercat del Film, jornada de projeccions i debat al voltant de l’audiovisual local i fan cursos i tallers de cinema. També gestionen la plataforma 2.0 #CinemaCatala a Facebook i Twitter però sobretot, gaudeixen del cinema!

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents