today-is-a-good-day

De quan Sant Jordi s’armà amb una espasa làser

- Advertisement -

23 d’abril de 2017. Sant Jordi. Diada de la rosa i del llibre, diada catalana de l’amor i la cultura. No queia en diumenge des del 2006, i es notava. Els carrers principals de Catalunya s’omplien de parades de llibres i roses, i tothom des de bon matí sortia al carrer a gaudir d’un dels dies més especials de l’any.

Però al vespre, Sant Jordi es reservava un esdeveniment molt especial. I no, no parlo del Madrid-Barça… sinó de la gira estatal “La Música de las Galaxias” de la Film Symphony Orchestra, que commemorava el 40è aniversari d’una de les sagues per excel·lència del cinema modern: Star Wars, i que just per Sant Jordi feien parada a L’Auditori de Barcelona en un ple absolut, amb totes les entrades exhaurides.

- Advertisement -

Star Wars Symphony

- Advertisement -

Per qui no els conegui, la Film Symphony Orchestra (FSO) és una orquestra espanyola de més de 80 músics nascuda l’any 2012 centrada únicament a interpretar música de cinema, i que des d’aleshores fa diverses gires per tot l’Estat interpretant suites i temes de pel·lícules pel gran públic, amb gran èxit. Fins i tot van ser l’orquestra de la darrera cerimònia dels Premios Goya de l’Acadèmia de Cinema Espanyol. És important no confondre aquesta FSO amb l’homònima, i ja extinta, Film Symphony Orchestra (FISYO) de la República Txeca, especialitzada als anys 80 i 90 a gravar bandes sonores per a pel·lícules, i que actualment s’ha transformat en la famosa City of Prague Philharmonic Orchestra.

Star Wars Symphony

He de dir que si bé per mi no era el primer concert amb música de Star Wars (he assistit a molts concerts en els darrers 15 anys, el primer l’any 2002 al mateix Auditori, amb l’OBC), sí que era el primer concert de la FSO al que anava. Així que hi havia una barreja entre escepticisme i l’expectació que es barrejaven, per una banda per conèixer l’orquestra i per l’altra el repertori del concert, on anunciaven peces de Star Wars mai interpretades fins ara dels 7 episodis que John Williams ha musicalitzat durant 40 anys. 40 anys i comptant, ja que és sabut que, als seus 85 anys, ja ha compost la banda sonora de l’episodi VIII (The Last Jedi) i ha estat dirigint-la i gravant-la el passat febrer.

Però l’escepticisme es va esvair ben ràpid: la Film Symphony Orchestra és una formació de gran nivell, i sota la batuta del seu carismàtic director Constantino Martínez-Orts, sempre vestit al més pur estil Matrix, van saber donar ànima a la complexa i polivalent música de John Williams amb grandíssim talent i força.

El concert començà amb la fanfare de la 20th Century Fox d’Alfred Newman i seguidament l’inici del tema principal de Star Wars en format suite; un tema de 6 minuts de durada dels quals us adreço a l’èpic final que suposava el punt de partida d’un gran concert:

És notable destacar, a més dels grans músics que conformen la FSO, la intencionalitat didàctica de la formació al llarg de les gairebé 3 hores de concert: el director Martínez-Orts es va dedicar a explicar sovint influències de John Williams i peculiaritats sonores de moltes de les peces que van tocar:

  • l’ús de la trompa com a solista al Leia’s Theme (episodi IV),
  • o com aquest ressonava a dins de Han Solo and the Princess (episodi V);
  • les reminiscències wagnerianes de The Forest Battle (episodi VI);
  • la referència a Miklos Rozsa i la seva música de Ben-Hur per la Flag Parade (episodi I);
  • o com la Imperial March apareixia tímidament dins de Anakin’s Theme (episodi I);
  • o l’absència de percussió a la March of the Resistance (episodi VII) quan precisament està una marxa.

Aquí podem veure un assaig de la Flag Parade, on realment s’intueix un origen sonor molt associat a l’imperi romà i que Miklos Rozsa va saber captar a la perfecció a Ben-Hur, per la Parade of the Charioteers:

- Advertisement -

La suite “típica” de Star Wars que se sol tocar als concerts (que comprèn els episodis IV V i VI amb Main Theme, Leia’s Theme, Imperial March, Yoda’s Theme i Throne Room) es va incloure sencera al concert, i el setlist es va completar hàbilment amb peces clau de les 7 pel·lícules, incloent peces poc comunes en concert, com per exemple, el Rey’s Theme del recent episodi VII, com podeu sentir aquí:

Per desgràcia, no tot pot ser perfecte, i al meu criteri cal ressaltar dos punts negatius de la gira. Primer, que era una oportunitat única (desaprofitada) d’escoltar peces úniques com la Battle of Hoth de l’episodi V, de 15 minuts de durada; en comptes d’això, la FSO va decidir centrar-se en temes i leitmotifs més coneguts, d’entre 4 i 6 minuts. I segon, que una de les peces més poderoses mai escrites per John Willams, Duel of the Fates, va quedar fora del repertori, per l’absència d’un cor que acompanyés l’orquestra. Battle of the Heroes sí que va ser inclosa en versió concert, però tot i que l’orquestra va estar esplèndida, faltava l’ànima coral que flota pels episodis I, II i III. En aquest sentit va ser més colpidor i complet el concert que l’Orquestra Simfònica del Vallès va oferir el passat 6 de febrer del 2016 al Palau de la Música, on a part d’interpretar més de la meitat del setlist que la FSO oferia a “La Música de las Galaxias”, l’Orfeó Català va agafar tot el protagonisme per interpretar Duel of the Fates (dos cops) i Battle of the Heroes, i va fer posar la pell de gallina a tot el públic.

Però tornant a la gira de la Film Symphony Orchestra, va ser un gran encert incloure certs temes més àlgids i purament de score i que certament mai abans s’havien tocat aquí, com el tema d’amor entre Anakin i Amidala, Across the Stars (episodi II), Jar Jar’s Introduction (episodi I), o el Tie Fighter Attack de l’episodi IV, també coneguda com Here They Come. Aquí podeu sentir el final d’aquesta darrera peça, quan Luke i Han Solo fan caure els caces que amenacen el Millenium Falcon just avanç de l’assalt a la Death Star. És una llàstima que no hi hagi vídeos de cap concert de la FSO interpretant-la, perquè la força amb la qual van tocar a L’Auditori va ser impressionant, però aquí teniu una gravació del 2012 de la Icelandic Symphony Orchestra perquè us en feu una idea:

Del que sí que hi ha vídeos és del flamant bis final, una apoteòsica Imperial March amb tota la secció de corda convertida en un exèrcit Sith armat amb arcs de violí lluminosos sota el joc de llums de l’espectacle, que va saber arrencar molts crits i aplaudiments de la grada:

En definitiva, “La Música de las Galaxias” va ser un gran concert per celebrar els 40 anys de música de Star Wars, si bé no perfecte per la falta d’un cor i l’absència de certes peces, però que sens dubte va ser una delícia per a tots els assistents, entre els quals m’hi m’incloc. La Film Symphony Orchestra s’ha convertit per mèrits propis en un dels referents indiscutibles a l’escena estatal quant a bandes sonores, que tornin a L’Auditori de Barcelona aquest proper 28 de maig per repetir “La Música de las Galaxias” és un senyal d’èxit.

- Advertisement -
Marc Musquera
Informàtic de professió, guionista de formació, cinèfil per afició, i melòman per obsessió. Quan no està inventant històries per possibles pel·lícules, sèries o videojocs, gaudeix tant com pot de les què altres amb més empenta duen a terme, sobretot si provenen del continent asiàtic. La seva passió per les bandes sonores ve de quan feia primària i, amb cintes de cassette, grabava les cançons dels videojocs als quals jugava o els títols de crèdit de les pel·lícules que més l’impactaven. Des que es va graduar consumeix festivals de cinema de tot Catalunya (en especial el de Sitges) i intenta forjar-se un camí en el món multimèdia independent intentant escriure i desenvolupar els seus propis projectes. I tot això sent pèl-roig.

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents