Dave Eggers va escriure The Circle l’any 2013, quatre anys més tard la novel·la s’ha portat a la gran pantalla amb Emma Watson i Tom Hanks al capdavant. Dues estrelles internacionalment reconegudes, una trama intrigant i eficaç, què podria anar malament? Doncs diverses coses. A través del personatge de Mae Holland, l’autor ens fa veure la seva ingenuïtat i com es deixa seduir per la idea d’una democràcia real, quan en realitat s’està creant un monopoli que frega un règim totalitari. Eggers critica a través del llibre l’excés de control i exposició de la vida privada al qual estem sotmeses les persones.
Tota la mala llet i tota la crítica negativa que es percep en el llibre desapareix amb la seva adaptació cinematogràfica. James Ponsoldt ha estat l’encarregat de dirigir el film que simplement agafa quatre conceptes del llibre i després els interpreta al seu gust. L’essència i diria que l’objectiu del llibre queden fora de la pel·lícula.
A nivell visual i, fins i tot narratiu, el film està bé. És un producte que fàcilment agradarà a la majoria i, possiblement rebi bones crítiques però en aquest cas estem comparant la versió literària amb la cinematogràfica i aquí falla. Poques vegades m’he trobat que el/la protagonista d’un llibre no em caigui bé i, aquesta ha estat una de les ocasions. Mae Holland es deixa seduir i enganyar pel discurs de The Circle i no és capaç de veure més enllà dels seus murs, convençuda que només ells poden canviar el món. La seva ingenuïtat causa rebuig al lector però lamentablement això no s’aprecia a la pel·lícula. Està fet perquè el personatge d’Emma Watson caigui bé i en ella recau la responsabilitat de donar les dues visions, la positiva i la negativa, del conflicte dels límits de la privacitat, quan en el llibre no és així. Es dóna una versió ensucrada i apta per a tots els públics.
Tots compartim les nostres fotos a Instagram, comentem posts de companys a Facebook i ens riem de les sortides de to de Gerard Piqué a Twitter però en tot, aquest caos que és Internet hi ha un ordre, unes regles. A The Circle, aquest afany per ser vist i per compartir es porta a un extrem exagerat. En un moment donat Mae Holland es torna completament transparent, és a dir, que durant pràcticament les 24 hores del dia porta una càmera per mostrar tot el que fa. Aquesta exposició i la necessitat d’ella per ser vista i reconeguda està molt ben plantejada en el llibre i perd molta força en el film.
A més, els personatges secundaris que ajuden a reforçar el caràcter i les situacions de Holland o bé no apareixen a la pel·lícula o se’ls dóna un tractament molt pla. Pels que hàgiu llegit al llibre quan aneu a veure el film, sobretot es troba a faltar la “puresa” del personatge de Ty (Kalden) que queda completament desdibuixat i apartat a un segon pla.
No acostumo a parlar dels finals per no fer spoilers però en aquest cas és necessari, ja que, crea una gran ambigüitat. En el llibre queda claríssim que l’autor es posiciona en contra de la sobre exposició i de la falta de límits que es posen per controlar el tema de la privacitat. Com que durant tota l’estona el personatge de Watson navega entre “el bé i el mal”, finalment no queda clara quina és la postura que defensa.
VEREDICTE
El millor: Visualment està molt ben integrat el tema de les noves tecnologies
El pitjor: Es troba a faltar l’essència i la mala llet del llibre
Nota pel·lícula: 6 / Nota adaptació: 3
https://youtu.be/ZkzpcfY9JAo
