today-is-a-good-day

Desmuntant Warren Beatty

- Advertisement -

Henry Warren Beatty va néixer a Richmond, Virginia, el 30 de Març del 1937 en una família baptista nord-americana i irlandesa. Germà menor de la també actriu Shirley MacLaine. El popular actor va començar estudiant a l’Universitat Northwestern però la va abandonar per traslladar-se a Nova York i començar la seva carrera en la interpretació. Al cap de poc temps ja trobava feina en petits papers per a la televisió, com Studio One, Suspense, o Playhouse 90 i en el teatre, on va aconseguir la nominació al Tony per l’obra A Loss of Roses amb tan sols 23 anys. Al cap de poc temps va començar a protagonitzar llargmetratges a un ritme lent però regular ja que Beatty sempre exigia durant les negociacions cert control sobre el guió, per la qual cosa sovint aquestes no arribaven a bon port. Arribaria a la fama per la seva interpretació de Clyde a Bonny and Clyde (1967) al costat de Faye Dunaway, Warren Beaty va ser considerat tot un sex symbol en l’època clàssica del cinema americà i se li coneixen moltes parelles sentimentals famoses, com Madonna, Jane Fonda, Diane Keaton, Daryl Hannah i un llarg etcètera. Ja era una estrella consagrada quan va començar a dirigir llargmetratges a finals dels anys setanta. Si bé té un estil senzill i sobri els seus arguments sempre tenen un toc de denúncia social i desencantament amb les institucions polítiques. Fem un repàs a la seva filmografia en la direcció.

Heaven Can Wait (1978)

Comença amb una comèdia romàntica amb tocs de fantasia. Un jugador de futbol americà (interpretat per Beatty) mor en un accident de trànsit i en un error burocràtic del cel es veu obligat a tornar, però el seu cos ja ha estat incinerat. Adaptació de la novella de Harry Segall, aquesta pel·lícula no té més pretensions que entretenir, però tot i així va estar nominada a millor pel·lícula, actor i director però al final només va poder emportar-se el de millor direcció artística.

- Advertisement -

Reds (1981)

- Advertisement -

Pel·lícula biogràfica sobre el periodista John Reed a qui el mateix Beatty va encarnar, personatge que va viure en primera persona la Revolució Russa de principis del segle XX i que posteriorment escriuria un llibre el qual explicaria la història. Ha estat la seva pel·lícula més celebrada, i es va emportar l’Oscar a millor director, millor fotografia i millor actriu de repartiment, i va estar nominada a nou Oscars més incloent el de millor pel·lícula. A més, la pel·lícula està considerada una de les deu millors pel·lícules èpiques de la història. No està malament per a una pel·lícula de gairebé quatre hores de durada.

Dick Tracy (1990)

Adaptació de les historietes pulp dels anys 30 sobre un detectiu privat dels durs. La pel·lícula, tot i que va acabar sent molt rendible, no va satisfer les expectatives que es tenien d’aquesta pel·lícula. Tot i que era una obra de culte amb una gran legió de seguidors i amb Warren Beatty com a director i protagonista es veia que es volien fer les coses bé. El resultat final és una pel·lícula a reivindicar en els nostres dies ja que se la pot considerar avançada al seu temps. Va guanyar dos Oscars en aspectes tècnics i un a millor cançó. La pel·lícula va tenir un pressupost de 47 milions i en va recaptar 163.

Bulworth (1998)

De llarg la seva pel·lícula més polèmica. Va sobre un senador demòcrata que cansat de tota la falsedat i hipocresia decideix fer una última campanya electoral sent totalment honest abans de morir. La pel·lícula es va intentar silenciar per no propagar el seu potent missatge antisistema i mostrant al món la corrupció sistèmica que hi ha darrere dels somriures falsos i les promeses incomplides. Una pel·lícula necessària i recomanable avui dia per comprovar com el seu missatge segueix sent perfectament vigent, i fins i tot encara més potent. Tal va ser el boicot cap a aquesta cinta que ni tan sols es va arribar a estrenar fora dels Estats Units, Espanya inclosa.

I fins a aquí la filmografia com a director de Warren Beatty, fins al proper 21 d’abril quan estrenarà Rules Don’t Apply, quinze anys des de l’última pel·lícula que va interpretar i dinou anys des de la seva anterior pel·lícula dirigida. En aquesta encarna a Howard Hughes en una pel·lícula romàntica ambientada en els anys 50. I ja no sabem si serà la seva retirada definitiva o si prepara alguna cosa més, ja que és una personalitat que solament desenvolupa projectes en els quals creu cegament sense interessar-li si després són rendibles o tinguin bones o males crítiques. No és un actor o director que es consideri dels més famosos o mediàtics però segur que els més grans del lloc esperen expectants el seu següent treball.

- Advertisement -
Oriol Hernández
Nascut a mitjan dels 80 al Baix Llobregat té un parell de graus superiors de professions en les quals pràcticament mai ha exercit. S'ha passat mitja vida en escenaris tocant la bateria o foten brams i intenta escriure quan se li ajunten dues frases al cap. Fins i tot ho ha intentat amb això del teatre. Es va ficar de cap en el món adult obrint una llibreria i més li valdria haver-ho pensat millor. Actualment col·labora fent crítiques de cinema al portal 'Terror Weekend' i a 'El cinefil' Ha vist infinitat de pel·lícules dolentes i ha cobert informativament diferents festivals amb el terror com a gènere preferit. Si algú no li ho impedeix per la força, seguirà fent-ho.

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents