today-is-a-good-day

‘Ben-Hur’, el clàssic de Setmana Santa

- Advertisement -

Per Setmana Santa, impossible no recordar un clàssic entre clàssics: Ben-Hur. El film (1959), basat en una novel·la homònima i dirigit per William Wyler, es pot englobar dins les categories religiosa i històrica, concretament de l’època romana, però és més que això. Explica la història de lluita i esperança d’un príncep jueu i la seva família en plena ocupació romana. Obra mestra del cine per les seves interpretacions, muntatge, guió, decorats… Ha estat durant molts anys la pel·lícula més premiada dels Oscars amb un total d’onze estatuetes. Només igualada per Titanic, va rebre entre els guardons el de millor pel·lícula, director, actor (Charlton Heston) i actor secundari (Hugh Griffith).

Ben-Hur va ser i és encara avui una super producció de Hollywood, que compta amb uns magnífics decorats, impactants encara avui en dia. Conté escenes i moments inoblidables, com la visió que ens ofereix de la vida a l’antiga roma imperial, o la lluita per la supervivència a les antigues galeres romanes. Però és més que belles imatges. Si encara avui en dia s’emet cada any per aquestes dates i si se n’ha fet recentment una segona versió és per tot el que la història ofereix, pels seus girs argumentals constants ben narrats i per la convicció d’un protagonista lluitador, més enllà de la seva innegable religiositat, d’altra banda magníficament relatada. El protagonista, en Judá Ben-Hur que veu com el seu destí canvia per un desafortunat incident i passa de príncep a presoner, mai es rendirà tot i les nombroses dificultats. Veiem com el seu amic de la infància, pertanyent al poderós bàndol romà, l’acusa d’intentar matar al governador i passa així a ser el seu enemic. A partir d’aquí, les desgràcies es van desencadenant però Ben Hur (un jove i fort Charlton Heston) no perdrà mai les ganes de lluitar i trobar la seva família. És aquesta batalla interna i externa, amb ell mateix i amb els que l’envolten, són els seus dilemes, la seva constància, el que captiva de l’heroi. La pell de gallina a l’escena en què, a punt de morir, un desconegut (no faré cap spoiler) li ofereix aigua en ple desert. Imperdible també el retrobament després de moltes vissicituds  entre Ben-Hur i qui va ser amic, en una mítica cursa de quàdrigues que ha proporcionat unes imatges que passaran a la història del cinema. La cursa és més emocionant que molts partits del Barça d’avui en dia.

- Advertisement -

Ben-Hur

- Advertisement -

Ben-Hur té tots els ingredients del cine èpic de qualitat, tan difícil de veure avui en dia. Això sí, paciència, que n’hi ha per estona: el film dura al voltant de quatre hores. Paga la pena i veure el desenllaç d’aquesta mítica història, que suposa un cant a l’esperança i a la lluita, a no deixar-se vèncer per l’odi ni l’ira, i a apostar per l’amor en totes les seves vessants. Tot en un ambient perfectament recreat i amb unes convincents interpretacions. Aquesta Setmana Santa, és moment de Ben-Hur.

- Advertisement -
Carolina Mercaderhttp://somefollies.blogspot.com.es/
Llicenciada en Periodisme per la UAB i curiosa de mena (una cosa porta a l’altra, no?). Molt aficionada a la lectura i al cinema, i en quasi tots els gèneres de les dues coses. Ha treballat al departament de Cultura del 'Tot Sant Cugat' i del 'Diari de Sant Cugat'. Actualment, treballa com a llibretera a Abacus i està especialment dedicada a la secció infantil i juvenil. També col·labora amb el 'Tot Sant Cugat' i 'Món Sant Cugat' com a columnista d’opinió. Li agrada viatjar i buscar el misteri allà on sigui.

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents