today-is-a-good-day

De promesa a estrella

- Advertisement -

Actualment al cinema coreà hi ha un gran talent en tots els aspectes, sobretot en el tema artístic, amb nous directors, actors i actrius que destaquen per portar-nos any rere any produccions d’altíssima qualitat. Una de les actrius joves que actualment més està triomfant és Chun Woo-Hee, una noia de només 30 anys però que ja porta una carrera més que envejable amb pel·lícules com The wailing, Cart, The piper, Han Gong-Ju i Mother, entre d’altres, i ha participat amb alguns dels més famosos directors del país.

Chun Woo-Hee ja ha passat de ser promesa a ser una estrella en tan sols pocs anys, i és que, la seva bona elecció quant als papers que ha representat a les diverses pel·lícules on ha participat l’ha catapultat a la fama de forma meteòrica. La seva carrera va començar amb Herb, una comèdia romàntica com moltes d’altres a Corea del Sud, gènere predominant al país asiàtic i el més utilitzat per la majoria de directors durant l’última dècada, saturant el panorama cinèfil d’aquest tipus de pel·lícules. També ha participat en altres pel·lícules com The beauty inside o Cart amb petits papers, però el que avui ens interessa és fer un petit recorregut pels seus millors treballs.

The Wailing

- Advertisement -

The wailing transcorre en un poble de la Corea més rural, on comencen a succeir-se assassinats sense cap explicació lògica. Els rumors i les supersticions començaran a expandir-se per tota la localitat i a causa de la incompetència de la policia per buscar un culpable, alguns contractaran un xaman per buscar solucions. Jong-Gu, un policia de poble que té la seva família amenaçada per aquests successos, creu que els assassinats són provocats per alguna cosa sobrenatural i serà a partir d’aquí que començarà una carrera per sobreviure.

- Advertisement -

Segurament una de les pel·lícules més tenses, més ben ambientades i més sorprenents de l’any passat. Una obra mestra que a dia d’avui segueix sorprenent. Una d’aquelles pel·lícules que voldrem tornar a repetir més vegades pel seu nivell de detalls i el seu guió tan ben construït i misteriós. Una història realment profunda que ens deixarà bocabadats a tots, fent que un tema tan poc habitual a occident com són els xamans, passi a ser tan interessant i impactant com el millor dels thrillers.

Molt inquietant el paper de Woo-Hee, una noia de la qual no en sabem res en tota la pel·lícula i que posa els pèls de punta, creant una atmosfera opressiva al seu voltant que ens farà estar tan tensos que no sabrem de part de qui està en cap moment, i ens portarà a un dels finals més èpics del cinema mundial recent.

The wailing

The Piper

Poc després de la guerra de Corea, un flautista anomenat Woo-Ryong i els eu fill viatgen a Seül. Un dia, fan una parada en un poble perdut enmig d’unes muntanyes. El poble està infestat de rates i Woo-Ryong fa un pacte amb el cap del poble per fer-les desaparèixer. El que ell no sap és que els habitants del petit poble el trairan i la pel·lícula donarà un gir de 180 graus, convertint aquesta adaptació lliure del flautista d’Hamelín en un conte molt més fosc i negre que l’original.

Un relat de gran originalitat que porta un dels contes més coneguts arreu del món a la gran pantalla i el transforma en una de les experiències més terrorífiques i fosques en què es podia convertir. Woo-Hee aquí no té un paper tan important com en les altres recomanacions d’avui, però sense cap dubte és el punt d’inflexió per el desenllaç d’aquesta pel·lícula. Si voleu veure un cinema més àgil i fresc, aquesta és la vostra oportunitat.

The Piper

Love, lies

Situada a la dècada del 1940, durant l’ocupació japonesa de Corea del Sud, la història segueix les passes de Jung So-Yool i de Seo Yeon-Hee, dues gisaeng que somien en convertir-se en les millors cantants tradicionals del país.

Un bell relat sobre la música tradicional als anys 40, anys de l’era Joseon, on es començaven a cimentar les bases del que seria la societat coreana de l’actualitat i que va ser una època de grans problemes per culpa de l’ocupació japonesa. Dins d’aquest marc tan fràgil, dues noies intenten fer-se un forat en un món cruel com el de la música d’aquells temps, ja que les artistes estaven lligades a una escola d’arts que les acabava utilitzant de prostitutes per homes de poder que no veien més enllà d’un mer objecte.

- Advertisement -

Woo-Hee i Han Hyo-Joo són les protagonistes d’aquesta història plena d’amor i de mentides per igual, on la innocència d’algú que mai ha viscut al món real no pot entendre. Mentides que fan més mal que una ferida i amors que poden fer perdre el cap a qualsevol. Què faríeu per un amor perdut o per un èxit no reconegut? Una història amb molta sensibilitat i cruesa que ens ensenyarà que una amistat sempre es més valuosa que la fama i que qualsevol de les venjances o obsessions. Molt atents a un final que ningú s’espera en aquesta ocasió, realment commovedor.

Love, Lies

Han Gong-Ju

Han Gong-Ju és una jove estudiant obligada a abandonar la seva escola després d’un misteriós incident del qual tothom parla i del qual tothom la fa responsable. Amb els seus pares il·localitzables, és portada a una altra població on es quedarà a viure amb la mare d’un dels professors del seu nou institut. De mica en mica, Gong-Ju aconseguirà deixar enrere l’incident que la torturava i començar una nova vida amb noves amistats, entre les quals hi haurà Eun-Hee, que la convencerà d’unir-se a un grup de cant i que es convertirà en la seva millor amiga. Però el passat sempre torna, i Gong-Ju patirà de nou les conseqüències de l’incident que la va enfonsar.

Una de les pel·lícules més dures del cinema coreà i asiàtic en general. Ja vaig parlar d’aquesta pel·lícula en un article abans, així que no m’allargaré. Cal destacar per sobre de tot el que sense cap mena de dubte és el millor paper de Woo-Hee en la seva carrera fins al moment. Dirigida amb intel·ligència i donant la informació justa per mantenir la història al punt més àlgid en tot moment, Han Gong-Ju és un cop al nostre cor que no oblidarem en molt de temps.

Han Gong-Ju

Mother

Hye-Ia és una mare soltera que té un fill de 27 anys anomenat Do-Joon, un noi ingenu i immadur que segueix sent dependent d’ella. La conducta del noi serà tan estúpida i perillosa a parts iguals que serà una constant font de preocupació per tots aquells que el rodegen. Un dia, una noia apareix morta en un edifici abandonat i Do-Joon és el principal sospitós, de manera que l’acaben acusant de la seva mort.

Mother va ser seleccionada l’any 2010 per ser candidata a l’Oscar com a Millor Pel·lícula de parla no anglesa; i moltes raons tenien per proposar-la, ja que aquest va ser un dels relats més crus i esgarrifosos de l’any, creant una sensació d’impotència i por al qual la societat pot ser capaç de fer. Un clar exemple de com les bones persones poden ser caps de turc en un entorn corromput per ideals que no tenen res d’ideal ni ètic.

El personatge de la mare és el millor de la pel·lícula, una actuació que va deixar perplexos a molts dels que van poder gaudir del llargmetratge. Un exemple de com rodar un bon thriller amb tocs de la gran Memories of murder del mateix director, un Bong Joon-Ho que aleshores ja havia demostrat del que era capaç més que de sobres com a director. Una proposta intensa i intrigant per no perdre’s.

Mother

Si aquestes pel·lícules desperten la curiositat en vosaltres i us omplen, haureu de començar a seguir els passos d’una Chun Woo-Hee que ha anat passant desapercebuda per a molts, però que per fi ha esclatat en la seva millor versió i que ara tot director vol tenir pels seus projectes.

- Advertisement -
Jay Ferhttp://asian-madness.blogspot.com.es/
'Asian Madness' és el nom d’un blog cinèfil que dedica els seus articles a endinsar-se i desgranar tot tipus de cinema asiàtic. Creat per Juanma Fernàndez, de 27 anys i cinèfil des de que té memòria, ha dedicat mitja vida a submergir-se i estudiar tot el que té relació amb el setè art tant de manera autodidacta com a través d’un curs a l’ESCAC. Actualment es dedica al sector de la logística fet que no li fa perdre la passió pel que més estima, el cinema.

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents