‘The OA’: Netflix torna a la fórmula d”Stranger Things’ ‘The OA’: Netflix torna a la fórmula d”Stranger Things’
Ciència ficció, misteri i vuit capítols per deixar-nos enganxats a la pantalla ‘The OA’: Netflix torna a la fórmula d”Stranger Things’

A aquestes alçades del curs ningú no posa en dubte l’èxit de la sèrie Stranger Things, una de les sorpreses televisives del 2016. I quan una cosa va bé sempre els responsables sempre volen repetir. És per això la segona temporada d’Stranger Things ja està en marxa però segurament l’arribada de The OA a Netflix també té molt a veure amb la ja mítica sèries dels nens dels vuitanta.

Anem a pams (i sense spoilers). Què és The OA? Doncs És una sèrie de ciència ficció que ens va arribar per Nadal sense la publicitat que, per exemple, va tenir A Series of Unfortunate Events. L’argument gira al voltant de la història de la Prairie Johnson una jove que torna a casa després d’haver estat desapareguda durant set anys. I per si no fos prou quan va desaparèixer era cega i ara no. A més, torna obsessionada amb el compliment d’una missió i està s’empenya en buscar un tal Homer.

Poc a poc anem descobrint el seu passat que comença a Rússia però no perquè ho expliqui al seus pares (adoptius) sinó perquè, com quin no vol la cosa, reuneix a a cinc estranys que, a banda d’escoltat el seu relat capítol rere capítol, sembla que hauran d’acabar ajudant-la en aquesta misteriosa missió. Una missió que no sabrem si és d’aquest món o la cosa va mes enllà… Un viatge a través de 8 capítols on descobrirem què això de OA i moltes altres coses.

Stranger Things sí, Sound of my voice també

L’any 2011 els responsables de The OA van estrenar una petita joia del gènere de la ciència ficció. Sound of my voice va passar pel Festival de Sundance amb el mateix tàndem de la nova sèrie. Zal Batmanglij (també director) i Brit Marling (també actiu protagonista) van escriure una història sobre una dona misteriosa que diu que ve del futur i ha començat una espècie de secta amb uns quants fidels adeptes. El film és tan senzill com potent i s’ha convertit en una pel·lícula de culte per la quantitat d’interpretacions i teories sorgides a partir de la història. La nova sèrie no només té darrere (i davant) els mateixos creadors i referències sinó que directament calca elements de la pel·lícula com les reunions en grups i la presència d’estranys moviments que són clau per la resolució del misteri.

Sound of my voice The OA

‘Sound of my voice’ (esquerra) i ‘The OA’ (dreta)

 

A The OA es fan servir molts dels elements de Sound of my voice i se sumen a la recepta els ingredients de l’èxit d’Stranger Things. O sigui, sèrie curta (8 capítols) amb joves protagonistes (3 menors d’edats) i un món paral·lel/misteriós/desconegut que els protagonistes i l’espectador van descobrint poc a poc. El resultat és prou satisfactori i, tot i que li manca el factor nostàlgia dels 80 que tantes alegries va donar a Stanger Things, The OA és un viatge força recomanable pels amants de la ciència ficció més indie. A més, els fans del cinema espanyol tenen l’al·licient de veure l’actriu andalusa Paz Vega fent un dels papers secundaris interpretant una guitarrista cubana.

The OA Paz Vega

I si en sou fans tot just arriben bones notícies. Netflix ha confirmat amb un simpàtic vídeo que la segona temporada ja és una realitat. Està clar que encara no tenim detalls però si s’esperen noves respostes i sobretot més misteris i bona ciència ficció.

Veredicte:

Agradarà a: amants de la ciència ficció d’aquells que prefereixen cine més indie.

No agradarà a: públic que busca sèries adrenalíniques. Ho sentim aquest no és el teu “ritme”

Enganxometre: 7

Nota: 8

JR Armadàs

JR Armadàs Director d'El cinèfil

Nascut als anys 80 (amb tot el que això comporta) Joan Ramon Armadàs és Llicenciat en Dret i Periodisme per la UPF. Ha treballat en premsa local a Sant Cugat i en premsa internacional com a corresponsal al Regne Unit i la Xina. Com a escriptor ha publicat quatre novel·les i és un dels editors d'Edicions Xandri. En l'àmbit cinematogràfic ha escrit i dirigit dos curtmetratges, és el co-director del Festival Sant Cugat Fantàstic i ha fet de cap de premsa d'unes quantes pel·lícules catalanes. Des d'abril del 2016 és el capità d'aquest vaixell periodístic i cultural anomenat 'El cinèfil'.

Tu que n'opines?

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*