Adéu Claudi… Adéu Arquillué Adéu Claudi… Adéu Arquillué
Catalunya està de dol per la desaparició del personatge més estimat de 'La Riera Adéu Claudi… Adéu Arquillué

Catalunya plora. Catalunya torna a plorar.

Avui, igual que després del capítol de Nadal, La Riera queda òrfena de Claudi, i Catalunya queda òrfena de Pere Arquillué a l’hora del cafè. Aquest cop sí, aquest cop segur, ens hem trencat veient-li el mareig als ulls, les mans que queien, el parell de crits que sortien des del més profund del ventre de sa mare en veure’l deixar aquest món.

Pere Arquillué interptetant el Claudi de 'La Riera'

Pere Arquillué interptetant el Claudi de ‘La Riera’

 

Ens quedem sense pal de paller, sense personatge entranyable, sense el dolent tan dolent que no ens queda més remei que estimar, perquè també veiem com estima. L’home de negocis implacable i, al mateix temps, el pare i el fill que faria el que calgui per la felicitat dels seus fills i de sa mare. Dues personalitats en una que guionistes i actor van saber escenificar fins a la mort. Perquè sí, ho sabeu, tots vam posar el crit al cel de vergonya que ens feia que l’haguessin salvat després de rebre els dos trets. Tots ho vam considerar un greu error de l’equip de guionistes. Doncs, des d’aquí, que no sé si els hi arriba, deixeu-me demanar perdó.

Deixeu-me demanar perdó perquè salvar-lo dels trets ha aconseguit donar-li al personatge la mort que es mereixia. Ha aconseguit conservar la dualitat. Per una banda, que algú li entrés a casa i li fotés dos trets és la inevitable sort que el personatge buscava des de feia set anys. Havia de passar, després de tant jugar amb foc, després de tanta màfia i de tanta maldat, després de sortir-se amb la seva de gairebé tot, d’esclafar tothom, de crear-se enemics arreu. Un dia l’havien d’enganxar amb la guàrdia abaixada. Pam.

Per altra banda, el Claudi que va aconseguir deixar-nos amb el cor encongit a finals de desembre es mereixia uns capítols finals com els d’aquesta setmana. Es mereixia una mort com la d’aquest divendres. Que un porc mafiós sigui el personatge més estimat pel públic vol dir que és alguna cosa més que un porc mafiós. És –era– malgrat tot, un bon pare, un bon fill i, encara que menys, un bon germà. La tendresa d’aquestes últimes converses, d’aquests adéus amagats en una aura de por, han sigut mel per a l’espectador i han eriçat pèls i han deixat caure llàgrimes. La mort als braços de la seva mare, a la casa que el va veure créixer, ha estat una bona manera de dir adéu al millor personatge que ha teixit aquesta sèrie.

Mercè Samietro i Pere Arquillué a 'La Riera'

Mercè Sampietro i Pere Arquillué

 

Millor personatge gràcies a un tros d’actor majúscul. Perquè sí, el personatge està creat amb una meticulositat i una màgia grandioses, i l’humor que hi ha darrere les seves expressions –encara que mai vaig entendre el “no n’has de fotre res i merda”, perdoneu-me, però sintàcticament no s’aguanta per enlloc–, però sense un Arquillué darrere això hauria estat molt diferent. Veuassa, sentiment, expressió. Només cal veure el capítol on ens el maten, el seu últim capítol, de tots dos. Per a un actor ha de ser una sensació estranya, de simbiosi, en què mentre el personatge està dient adéu a les trames, ell mateix està dient adéu, també, a l’experiència, als altres actors, a l’equip i, sobretot, al mateix personatge.

La lògica ens portava a aquest punt, abans o després. Alguns l’esperàvem la nit de les bales, però torno a dir que fer-ho així ha estat clau. Clau per estimar-lo com toca, per impregnar-nos de la tendresa que havíem vist en un Claudi que feia temps que no hi era, en el Claudi de quan hi havia en Nil, quan hi havia l’Ona. Sigui com sigui, per més lògica que hi hagi, el trobarem a faltar. Els trobarem a faltar. Avui Catalunya està en xoc. Els de la tertúlia del Divendres estaven en xoc. Avui jo estic en xoc. Tan en xoc, que dilluns torna el Nil, que mira que fa anys que ho demano, i no em surt estar contenta. Descansa en pau, Claudi, que t’ho mereixes. Descansa en pau d’una puta vegada.

Anna Amat

Anna Amat TeleViciada

Traductora que mira de reinventar-se cap al món del protocol, les relacions institucionals i l’organització d’esdeveniments. Fanàtica de les llengües, les relacions humanes, les possibilitats d’Internet, les abraçades i els petons perquè sí i les idees de bomber. Entén la tele i el cinema com a elements socialitzadors. I amb Twitter, encara més.

  • Avatar

    Maria

    4 de Febrer de 2017 #1 Author

    No n’has de fotre res i merda és una expressió ben terrassenca! !

    Respon

  • Avatar

    Elisabet

    4 de Febrer de 2017 #2 Author

    Estic d’acord. Un personatge molt ben dibuixat i fantàsticament interpretat. Un home ambiciós, pero alhora entranyable per a la seva família. Adéu, rata xuxarda!

    Respon

  • Avatar

    vall

    4 de Febrer de 2017 #3 Author

    Amb el Mateu i la Eulàlia Monsolís, va passar el mateix

    Respon

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*