today-is-a-good-day

Llums, càmera i… robots!

- Advertisement -

Els dies 27, 28 i 29 de gener de 2017 es podrà visitar l’exposició que he comissariat justament amb el títol Llums, càmera i… ROBOTS!, en el Recinte firal de La Farga de L’Hospitalet de Llobregat a Barcelona, organitzat pel II Saló del Cinema i de les Sèries.

L’exposició fa un recorregut pels robots més mítics de la història del cinema, des del primer robot cinematogràfic: Maria de Metropolis (1927), fins els robots de la saga d’Star Wars, amb rèpliques a escala real cedides per diferents constructors i col·leccionistes. I és que el cinema ha estat sobretot un generador d’icones, de personatges tots ells molt populars que fins i tot han protagonitzat diverses versions o sagues. Els robots hi han aparegut com a figures principals o secundàries i sempre hi han tingut un paper destacat.

- Advertisement -

- Advertisement -

Des de la seva primera aparició el 1927, els robots envairien (literalment) el planeta Terra durant dècades en moltes pel·lícules, en destacaria especialment el robot alienígena Gort d’Ultimàtum a la Terra (The Day the Earth Stood Still, 1951). Probablement el primer robot de servei va ser Robby, de Planeta prohibit (Forbbiden Planet, 1956), però sens dubte els primers robots socials que revolucionarien el rol dels robots al cinema van ser els arxiconeguts R2-D2 i C-3PO, essent la seva primera aparició a Star Wars (1977). Tots dos androides es diferencien per manifestar una personalitat destacada i, especialment, per demostrar emocions, fet que sens dubte els ajuda a prendre decisions. Aquesta personalitat constitueix un element narratiu de gran valor a la pel·lícula, atès que en acceptar la seva condició de robots socials els acceptem de retruc trets tan característics dels éssers humans com ara l’humor, la ironia o el sarcasme, trets altrament difícils de modelar mitjançant la intel·ligència artificial.

Aquests primers robots van aplanar el camí per al nou rol que prendrien en les pel·lícules de les dècades següents, amb personatges tan populars com la Serie 800 de Terminator (The Terminator, 1984), el robot Johnny 5 de Short Circuit (1986), l’androide Data de la sèrie Star Trek: la nova generació (Star Trek: The Next Generation, 1987-1994, i seqüeles cinematogràfiques), o els més recents com David, el nen adoptat d’Artificial Intelligence: A.I. (2001) o el mateix protagonista de la pel·lícula animada Wall-e (2008). De ben segur que tots tenim els nostres robots preferits… el meu es diu Martin i és el protagonista de El hombre bicentenario (Bicentennial Man, 2009), basada en una història curta d’Isaac Asimov.

Però, quin és l’origen de la paraula robot? Doncs justament té les arrels a la ficció. Aquest terme va entrar a la llengua anglesa a partir de la paraula txeca robota, que significa servitud o treball forçat. El seu ús es va estendre com a conseqüència d’una obra de teatre de l’escriptor txec Karel Čapek titulada Robots Universals de Rossum, tot i que és més coneguda com a R.U.R. L’obra és del 1920 i es va traduir a l’anglès tres anys més tard. Es va representar per primera vegada al Teatre Nacional de Praga el 1921 (per cert, a Barcelona es va representar el 1927).

A la fàbrica de R.U.R, s’hi fabriquen androides de gran capacitat de treball que realment semblen persones i es comporten com a tals. Al principi es venen molts robots a d’altres fàbriques, però passat un temps els esdeveniments fan un gir sinistre: els robots aprenen a pensar per ells mateixos. Els androides es rebel·len contra els seus controladors humans i a poc a poc s’apoderen del món. El robot que encapçala la rebel·lió, Radius, afirma contundentment durant el seu discurs de la victòria: “Som els amos de tot. Ha caigut el poder de l’home. Ha sorgit un nou món: el govern del Robot”. En certa manera, aquesta obra és la precursora d’una pauta per a futures obres sobre robots que envairan la ciència-ficció durant les dècades següents.

El traductor no es va atrevir a traduir robota per esclau per referir-se al personal d’una fàbrica, recordeu que era una dècada de grans conflictes sindicals per reclamar la millora de les condicions laborals, així que va optar per la solució fàcil de quedar-se amb la paraula original, això sí, traient la –a final perquè no li agradava la sonoritat de la paraula. Vet aquí el curiós origen del terme.

No va ser fins al 1950 que l’escriptor Isaac Asimov va publicar el seu llibre de relats curts amb el títol Jo, robot, on es feia servir per primer cop la paraula “robòtica”, i on, també per primera vegada, es mostrava allò que es convertiria en les populars lleis de la robòtica. En certa manera, Asimov va crear les bases de la que avui es coneix com a robòtica social, és a dir, els robots que interactuen i es comuniquen amb les persones de manera senzilla i respectuosa i segueixen comportaments, patrons i normes socials.

Un dels enginyers cibernètics especialitzat justament a desenvolupar el comportament social dels robots és l’Àlex, el protagonista de la pel·lícula Eva (2011), la primera pel·lícula de robots produïda a l’estat espanyol, dirigida pel barceloní Kike Maíllo, primera pel·lícula en català que va inaugurar el Sitges2011-Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya. La pel·lícula transcorre l’any 2041 i s’hi observa com el científic va donant forma a la personalitat artificial a partir d’interpretar el comportament de la seva neboda Eva, una model que com si es tractés de la primera Maria de Metropolis, tanca el cercle dels personatges emblemàtics de la robòtica al cinema per fer-los ressorgir encara amb més força a la ficció dels propers anys.

- Advertisement -

De fet la llista de pel·lícules s’ha anat engreixant des de llavors i podem destacar títols com Los sustitutos (Surrogates, 2009), Chappie (2015), Ex-machina (2015) o Automata (2014) dirigida per Gabe Ibáñez i produïda i interpretada per Antonio Banderas.

Hem de preparar-nos per una veritable invasió de robots a la ficció, abans que no abandonin les sales de cinema per venir a quedar-se al nostre costat.

- Advertisement -
Jordi Ojedahttps://comiccienciatecnologia.blogspot.com/
Jordi Ojeda és professor del Tecnocampus (Universitat Pompeu Fabra) on dirigeix un projecte de divulgació de la ciència i la tecnologia emprant els còmics, el cinema fantàstic i la literatura de ciència ficció. És autor de diferents conferències, llibres, capítols de llibre, articles i exposicions, entre les que es pot destacar l’exposició 'Robots en la seva tinta' organitzada pel Saló Internacional del Còmic de Barcelona. També ha estat jurat del Sitges-Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya i és un habitual entre el públic (o els conferenciants) en altres festivals i salons dedicats al cinema o els còmics. És autor del llibre 'Robots de Cine. De María a Alita', publicat per Diábolo Ediciones.

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents