today-is-a-good-day

El problema de no encaixar

- Advertisement -

Ens esforcem per agradar. Per ser reconeguts al nostre cercle. Per ser part d’un conjunt que anomenem societat. Però no sempre és possible… El film Callback, dirigit pel català Carles Torras, parla de tot això en una Nova York deshumanitzada, freda i cruel. Una ciutat on pots fer la teva feina de merda, menjar plats precuinats de merda en un Deli de merda i anar a dormir al teu pis de merda sense que a ningú li importi una merda el que has fet durant tot el dia. Dia rere dia. Amb una vida així de merdosa potser és fins i tot normal que alguna cosa acabi fallant…

callback3-700x416

- Advertisement -

Molts podrien llegir Callback com una actualització de Taxi Driver. Personatge solitari, pertorbat (incomprès) que deambula per una ciutat que li és hostil. El mateix protagonista es diu De Cecco de cognom i fins i tot es bromeja sobre les seves aspiracions a actor mencionant De Niro. I no compararem les dues pel·lícules però sí és fàcil trobar-hi paral·lelismes tant pel personatge principal com per l’entorn on passa l’acció.

- Advertisement -

Si el retrat d’aquesta Nova York hostil és un dels reclams del film, l’actor que porta el pes de la pel·lícula, Martin Bacigalupo, és el més gran encert de la cinta. La seva immensa actuació (que li va merèixer el premi al millor actor al Festival de Màlaga, juntament amb el de millor film) és l’encert més gran de Callback. Bacigalupo es posa sense esforç la pel·lícula a l’esquena i ens regala una interpretació de xai amb pell de llop plena de matisos i profunditat. I tot sense despentinar la gomina que porta des del principi fins al final. En un film senzill (sense que això sigui negatiu) que l’actor sigui capaç de mantenir-te atent amb aquell to de veu, aquella parsimònia entre hipnòtica i odiosa, és una feina difícil que l’actor supera amb escreix. Els secundaris Lilli Stein i Larry Fessenden ajuden la feina del protagonista i fan de bona comparsa perquè Bacigalupo es llueixi a plaer.

Però no només els actors tenen mèrits. Abans dèiem que Callback és un film senzill. Això vol dir que s’ha fet amb pocs recursos i poques giragonses argumentals però no calen gaires girs de guió per fer-lo interessant. Carles Torras ens condueix per les frustracions i les ambicions del protagonista amb la combinació justa de mal rotllo, humor negre i reflexió social. El film no és ni una comèdia negra, ni un drama sociològic ni un thriller psicològic però sap agafar les dosis necessàries d’aquests subgèneres i posar-los a la mescladora en la seva proporció exacte perquè no notis que cap d’aquests sabors sobresurt per sobre dels altres.

Veredicte

El millor: la presència total de Martin Bacigalupo i l’arriscada barreja de gèneres.

El pitjor: la cruesa de tot plegat pot tirar enrere a espectadors que busquin més acció o trama.

Nota: 7,5

https://vimeo.com/164783161

- Advertisement -
JR Armadàs
Nascut als anys 80 (amb tot el que això comporta) Joan Ramon Armadàs és Llicenciat en Dret i Periodisme per la UPF. Ha treballat en premsa local a Sant Cugat i en premsa internacional com a corresponsal al Regne Unit i la Xina. Com a escriptor ha publicat tres novel·les, diversos relats curts i ha estat editor d'Edicions Xandri durant 6 anys. En l'àmbit cinematogràfic ha escrit i dirigit una pel·lícula i sis curtmetratges i és el co-director del Sant Cugat Fantàstic i La setmana del Cinema en Català. També ha fet de cap de premsa d'unes quantes pel·lícules catalanes. Des del 2016 és el capità d'aquest vaixell periodístic i cultural anomenat 'El Cinèfil'.

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents