today-is-a-good-day

El cinema de sèrie B japonès

- Advertisement -

Durant molts anys he estat seguidor del gènere de cinema més menyspreat per tothom tant al país nipó com fora, la sèrie B. Molta gent creu que la sèrie B és un subgènere totalment evitable, mal fet i que no aporta res al setè art, però tinc arguments suficients per poder defensar-lo amb total serietat (o no). La qüestió serà si vosaltres estareu disposats a donar el pas a veure algun llargmetratge dels que mencionaré o si d’altra banda, els evitareu. Però almenys tindreu una altra visió sobre aquest esbojarrat tipus de cinema.

Per començar he d’advertir que aquesta és una opinió molt personal, però que dins d’això seré el més objectiu possible i intentaré donar-vos la meva visió sobre aquest tema, ja que és bastant controvertit i diferent. La sèrie B japonesa és un món diferent, un món a part, i això es nota en el mateix moment que decidim veure alguna pel·lícula del subgènere o si hi arribem per accident o casualitat, que pot ser perfectament. També podríem tractar aquest subgènere com a cinema Trash, i és que els pressupostos són discrets i tot el que les rodeja és humil.

- Advertisement -

Però, què és exactament el que fa que la sèrie B de Japó sigui millor que la d’altres països o com a mínim més satisfactòria? Sense cap dubte, la resposta és la seva llibertat per fer tot el què volen però amb dedicació, ja que es noten les ganes de passar-s’ho bé a l’hora de rodar qualsevol escena de qualsevol dels llargmetratges que fan. Cada pel·lícula sembla rodada per un grup d’amics amb ganes de molta gresca i de passar una bona estona. Cada minut de rodatge es nota que ha estat fet amb alegria i ganes, tant del repartiment com de l’equip tècnic, i aquesta frescor s’agraeix a l’hora de veure-les.

- Advertisement -

Una altra clau és que tot el que fan està passat de voltes, i a vegades pot ser un problema si no se sap controlar, però deixa de ser-ho quan s’aconsegueix donar-li un toc d’humor i originalitat a tot. Els arguments són realment surrealistes i estan carregats de molts elements, entre els quals hi ha el sexe i el gore, un gore nascut de la violència. Així que si us agrada la sang i les arts marcials (que és on es basa la major part de l’acció), endavant. El que més destaca és no saber què passarà minut rere minut, ja que es pot esperar de tot en aquest subgènere. La sorpresa és el que fa atractives aquestes pel·lícules i és que no poder preveure res, és suficient per mantenir-nos amb constant interès.

Hi ha molts referents d’aquest subgènere i directors que han dedicat la seva carrera a la sèrie B, com son Noboru Iguchi, Yoshihiro Nishimura, Naoyuki Tomomatsu o Takao Nakano. A més, en el repartiment sempre sol haver-hi moltes noies dedicades al món del cinema adult, i aquesta és una constant a gairebé totes les pel·lícules. A continuació us deixaré alguns dels referents dels quals parlava perquè pugueu donar un cop d’ull a aquest petit gran món.

Dead Sushi

Dead Sushi ens explica la història d’una noia que fuig de casa per culpa del seu pare i que trobarà feina en unes termes, on rebran la visita d’alts càrrecs d’una empresa farmacèutica que voldran provar l’especialitat gastronòmica del lloc, el sushi. Un ex-treballador de l’empresa apareixerà llavors, injectant al sushi una substància que no només li donarà vida sinó que el convertirà en assassí. Un cop el sushi ataqui els humans, aquests es transformaran en zombis i la noia protagonista haurà de lluitar amb els seus coneixements culinaris com a arma principal.

Com deia, les històries són molt esbojarrades i us n’explicaré una mica de cadascuna per anar obrint boca, ja que em sembla interessant donar-vos exemples del que ens presenten i de com ens ho presenten.

Aquesta és sense cap dubte una de les meves pel·lícules del gènere preferides, sobretot per la manera de narrar-nos la història, per la sobreactuació del repartiment, que aquí és un factor positiu ja que no busquem la seriositat; i el surrealisme d’un sushi assassí que ens farà entrar mal d’estómac del riure. Recomanable veure-la amb amics, ja que sol no es gaudeix de la mateixa manera. En realitat totes són millor veure-les acompanyats. Noboru Iguchi és l’encarregat de portar-nos aquesta anada d’olla tan fenomenal.

Tokyo Gore Police

En un futur distòpic, la policia de Tòquio ha estat privatitzada i s’enfronta a una de les seves pitjors amenaces: un grup de mutants que transformen qualsevol ferida en un arma de destrucció. Una jove agent de policia s’hi enfrontarà, turmentada per l’assassinat del seu pare i buscant venjança.

Una pel·lícula que s’ha convertit en un clàssic de la sèrie B japonesa i que seria la més adequada per començar a veure alguna cosa d’aquest subgènere. Tokyo gore police és un exemple clar de com fer d’un argument dolent una bona pel·lícula, sempre parlant des de la perspectiva de la sèrie B. Yoshihiro Nishimura és un expert en aquest camp i un dels fundadors moderns, podríem dir. Molts dels que han fet aquest tipus de produccions han estat influenciats per ell i Iguchi. A més hi trobarem l’actriu Eihi Shiina com a protagonista, més coneguda pel seu paper a l’obra de culte de Takashi Miike, Audition. I per primer cop, podem catalogar aquesta obra d’excepció al no trobar-nos constantment actrius de bon cos i de cinema adult sinó una actriu real.

- Advertisement -

Si us agrada el gore, aquesta és la vostra pel·lícula, sinó eviteu-la, perquè si per alguna cosa destaca aquest llargmetratge és per ser molt explícit en tot, tant en el tema sexual com en la violència i el mal llenguatge. No apte per a menors d’edat.

La saga Rape Zombie

Les pel·lícules de Rape Zombie ens porten una de les sagues més sexuals i violentes que podem trobar dins del cinema de sèrie B del país japonès. Una sèrie de llargmetratges que ja van per la seva cinquena iteració i que ens expliquen la història d’unes noies ben guapes que lluitaran contra hordes de morts vivents que les intentaran violar, ja que estan assedegats de sexe i no de sang.

El repartiment està encapçalat per Asami, la més famosa actriu de sèrie B de tot Japó i musa tant d’Iguchi com de molts d’altres directors, podem comptar les seves pel·lícules per desenes. Entre les quals hi ha la meva primera recomanació, Dead Sushi. Tot un mite dins del subgènere. Aquí compartirà protagonisme amb l’actriu de cinema adult Yui Aikawa, ambdues presents a les cinc pel·lícules produïdes fins al moment i segurament en les futures entregues, ja que no sembla que es pugui aturar aquí l’éxit d’aquesta saga. No trobareu aquí una gran història ni unes grans actuacions, però s’ha de reconèixer l’èxit que ha tingut tant fora com dins del país japonès. Tampoc recomanada per a menors.

Big Tits Zombie

En aquesta ocasió els zombis tornen a estar presents i és que és una constant d’aquest tipus de cinema. Una stripper s’oferirà a treballar en un ressort de Mèxic on descobrirà que no hi habita ningú més que quatre gats; l’amo i quatre strippers més que a causa del seu avorriment acabaran descobrint una entrada a un soterrani situat al mateix ressort i on trobaran El llibre dels morts, el qual un cop llegeixin farà aixecar de les seves tombes els morts vivents, intentant a partir d’aquest moment sobreviure al caos.

No té res d’original, i per això molts cops contracten a actrius amb un bon físic, i és que els directors a vegades pretenen que el públic intenti mirar-les més a elles que a allò que de veritat passa. En algunes ocasions funciona i en d’altres no. Aquí és evident que el director només va voler ensenyar-nos carn i mantenir-nos en tot moment atents. Tot i així la pel·lícula entra dins de les més reconegudes del subgènere i si podeu eludir aquesta petita crítica que faig, podreu riure bastant.

Zombie Ass: Toilet of the Dead

I per últim tornem a Noboru Iguchi i la seva creativitat sense fi en una de les meves pel·lícules preferides i que més vegades he vist. Una pel·lícula plena d’elements del subgènere que resumeix perfectament com hauria de ser tot llargmetratge de sèrie B. Turmentada per la culpa del suïcidi de la seva germana Ai, l’estudiant Megumi emprèn un viatge a tavés dels boscos de Japó juntament amb els seus millors amics, però les coses començaràn a anar de mal en pitjor quan una de les seves amigues trobi un cuc paràsit que serà el detonant d’una sèrie de problemes inesperats.

Aquí repeteix un cop més en el repartiment Asami. Si haguéssim de definir aquesta pel·lícula, hauríem de fer servir els adjectius més extrems, perquè res entra dins la lógica ni de la normalitat. Els elements bàsics de la sèrie B es combinen aquí donant lloc a una obra sense precedents. Zombis, noies nues, culs, bestioles, científics bojos, experiments, monstres i sobreactuacions. Tot va de la mà per fer un còctel perillós però que dóna bons resultats, i recalco que parlo dins del subgènere i no com a cinema en general.

Molts no entendran que a alguns ens agradi aquest subgènere i potser és pel simple fet que mai l’han tastat o simplement no poden evitar comparar-lo amb les pel·lícules d’altres gèneres, cosa que és un gran error. Quan es crea un mur d’incredulitat, després és difícil trencar-lo, però un cop superades aquestes barreres, podreu trobar un nou camí per la diversió.

- Advertisement -
Jay Ferhttp://asian-madness.blogspot.com.es/
'Asian Madness' és el nom d’un blog cinèfil que dedica els seus articles a endinsar-se i desgranar tot tipus de cinema asiàtic. Creat per Juanma Fernàndez, de 27 anys i cinèfil des de que té memòria, ha dedicat mitja vida a submergir-se i estudiar tot el que té relació amb el setè art tant de manera autodidacta com a través d’un curs a l’ESCAC. Actualment es dedica al sector de la logística fet que no li fa perdre la passió pel que més estima, el cinema.

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents