today-is-a-good-day

Les claus de l’èxit de Zhang Yimou

- Advertisement -

Zhang Yimou ha estat un dels grans referents al país xinès dels últims anys. El director d’origen xinés sempre ha anat al capdavant del cinema asiàtic amb les seves originals propostes. Un director que no ho va tenir fàcil per arribar fins a on és ara, operari tèxtil durant deu anys i que fins ben entrats els 30 anys no va aconseguir titular-se a l’Acadèmia de cinema de Pekín y poder començar a demostrar el seu talent arreu del món.

Un cop aconseguit l’objectiu de poder dedicar-se a allò que ell més estimava, va passar els seus primers moments com a operari de càmera a pel·lícules de crítica a l’estat xinès (i ja sabem com és Xina en aquests assumptes) i poc després debutant en la direcció a una de les seves obres magnes, Sorgo rojo, una de les millors òperes primes que s’han pogut veure al continent asiàtic, guanyadora fins i tot de l’Ós d’Or al Festival de Berlín.

- Advertisement -

Però si per alguna cosa destaca Zhang Yimou és per la seva cuidada fotografia, mesurada al mil·límetre i treballada gairebé fina a l’obsessió mateixa. I perquè posa tanta atenció i treball en aquest aspecte? Segurament sigui perquè va ser director de fotografia durant un temps i això el va fer madurar en aquest sector, i és que gràcies a això va aconseguir ser nominat dues vegades a l’Oscar a Millor Fotografia. A partir d’aquest moment podríem veure exemples molts clars d’això en pel·lícules com La casa de las dagas voladoras, Una mujer, una pistola y una tienda de fideos chinos o a Amor bajo el espino blanco; les tres, plenes de moments visualment impactants i en gèneres molt diferents entre si.

- Advertisement -

La casa de las dagas voladoras

Un altre dels factors a destacar de la seva filmografia és sense cap dubte la seva bona mà per dirigir tot tipus d’històries i gèneres, des de les arts marcials, passant per la comèdia, el romanticisme o fins i tot la crítica social. I és que Yimou s’ha caracteritzat sempre per ser un director inquiet i polivalent, quela seva experiència en diferents camps, li ha permès duu a terme grans obres. Però sense cap dubte el més destacat de tot això radica en el fet que les seves pel·lícules més petites són encara millors, autèntiques joies que ens arribaran al cor per la seva sensibilitat i tendresa com per exemple Ni uno menos, La búsqueda o El camino a casa. Tres pel·lícules que us faran vessar més d’una llàgrima. A vegades no es necessiten grans històries per fer sentir al públic tot tipus d’emocions, i en això, Yimou és mestre i figura.

Si haguéssim de descriure la carrera d’aquest director, sense cap dubte, ho hauríem de fer dividint les seves dues clares etapes. La primera meitat de la seva carrera (1987-2002), on trobem la seva visió més crítica i dura contra la societat xinesa i la segona (2002-actualitat), on va deixar anar la seva imaginació i creativitat amb llargmetratges molt més fantàstics i vistosos. Caracteritzat també per haver treballat amb actors de diferents països, entre ells del Japó o Hong Kong.

Però quin és el millor Yimou? Segons la meva opinió, no crec que hi hagi una faceta d’ell que superi l’altra ja que en ambdós casos ens regala sempre la seva qualitat i diversitat. Simplement crec que hauria d’haver-hi una combinació de les seves primeres pel·lícules amb les de la seva segona etapa, ja que a vegades es troba a faltar aquell Yimou més íntim i crític que ens deixava sorpresos per la seva manera d’explicar-nos la societat xinesa i el seu costat menys agradable, combinant els drames rurals amb els problemes de l’època. A vegades aniria bé que els directors que han triomfat per un cinema en concret ens regalessin més moments dels que de veritat recordem amb nostàlgia, com és aquest el cas.

I és per aquest motiu que avui parlem d’ell, ja que d’aquí poc ens tornarà a regalar una de les seves obres fantàstiques, amb un Matt Damon (que no és el primer actor americà amb qui treballa, ja que abans ho havia fet amb Christian Bale a Las flores de la guerra) al cap davant de l’extens planter d’actors que trobarem a La gran muralla. Esperem que ens torni a oferir un gran espectacle al nivell de les seves anteriors obres, tot i que de moment no sembla que pugui arribar a ser així. I esperem també que algun dia decideixi tornar al cinema que el va fer ben famós i el qual li va permetre arribar fins aquí.

La gran muralla

- Advertisement -
Jay Ferhttp://asian-madness.blogspot.com.es/
'Asian Madness' és el nom d’un blog cinèfil que dedica els seus articles a endinsar-se i desgranar tot tipus de cinema asiàtic. Creat per Juanma Fernàndez, de 27 anys i cinèfil des de que té memòria, ha dedicat mitja vida a submergir-se i estudiar tot el que té relació amb el setè art tant de manera autodidacta com a través d’un curs a l’ESCAC. Actualment es dedica al sector de la logística fet que no li fa perdre la passió pel que més estima, el cinema.

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents