‘Mazinger Z’, el robot que ens va canviar ‘Mazinger Z’, el robot que ens va canviar
Segurament una de les primeres incursions occidentals en el món de la robòtica oriental ‘Mazinger Z’, el robot que ens va canviar

En el passat XXII Saló del Manga de Barcelona, el dissabte 29 d’octubre de 2016 vaig tenir l’honor de fer la conferència inaugural del saló, amb una xerrada que tenia per títol “Els secrets de la robòtica japonesa”. A l’article La fascinació japonesa pels robots publicat el 10 de novembre passat en aquesta mateixa revista parlava de la fascinació de tot un país com Japó pels robots, una fascinació de tal magnitud… que fins i tot ens la va encomanar.

El 2012 vaig comissariar l’exposició Robots en la seva tinta al XXXè Saló Internacional del Còmic de Barcelona. Entre les moltes activitats paral·leles organitzades es va aconseguir que el mangaka Go Nagai (1945) acceptés la invitació de venir a Barcelona. L’autor, molt reticent a sortir del seu país, és mundialment conegut pel seu personatge més universal: Mazinger Z. Durant la seva estància al saló ens va explicar com la idea original de l’argument va sorgir quan estava en un gran embús, qui no ha pensat mai: “I si pogués sortir volant per sobre de tots els cotxes!”.

La idea d’una moto que passava per sobre dels cotxes i s’enlairava per l’esquena del robot la va canviar per un planador que volava fins el cap del robot, per evitar que el poguessin acusar de copiar un altre manga on es veia una acció similar. Si coneixeu qui és Mazinger Z (hi ha algú que no sàpiga qui és?), tal com ho acabo d’explicar sembla clar que no estem parlant d’un robot, sinó d’un vehicle conduit, en aquest cas, pel mític Koji Kabuto. Sigui un vehicle o un robot, el que està clar és que Go Nagai va inventar el gènere dels Mechas (de la paraula anglesa Mechanical, per això, fonèticament, es pronuncia Mekas), que fa referència a les històries on intervenen grans robots convertits en vehicles tripulats per joves pilots.

diapositiva43

El primer Mazinger Z dibuixat pel mateix Go Nagai apareixeria al mercat el 1972, però nosaltres no el vam poder llegir fins el 2012 quan Norma Editorial va publicar en tres volums l’obra completa original. L’estil es més violent i amb més picardia del que podríem imaginar si és que no heu tingut l’oportunitat de llegir-lo, encara. De fet l’autor va encarregar a un altre mangaka que tornés a dibuixar les mateixes històries (aquests mangues sí que els vam llegir en castellà fa anys gràcies a Selecta Vision, convertida en editora en aquella època), amb un estil més adequat per al públic adolescent i més en concordança amb la sèrie de televisió que triomfava al Japó i que, curiosament, es va gestar de forma simultània al còmic: al setembre es publicava el primer número i al desembre s’emetia el primer episodi a la televisió, gairebé tres mesos després.

El nom escollit per al personatge és força significatiu de la personalitat amb la qual es va dissenyar. Per una banda es va utilitzar la lletra Z per fer referència a la ficció a l’aliatge més dur conegut fins al moment i que el feia indestructible als projectils llençats pels enemics (la Z donava la sensació que era el màxim de duresa pel fet de ser la darrera lletra de l’abecedari). Per altra banda, el primer nom amb el qual es bateja era Energy, pensat per donar un missatge molt potent: robot d’energia fet amb l’aliatge imbatible. En el darrer moment es va canviar pel ja conegut Mazinger, on l’arrel etimològica de la paraula en japonès volia dir, a la vegada, àngel i dimoni, amb la intenció de mostrar aquesta dualitat de ser un robot amic però a la vegada que provoqués temor als enemics.

El projecte de la sèrie d’animació es fa en paral·lel al manga, això sí, sense cap ambició perquè ningú era conscient de l’èxit que vindria mesos més tard. Decideix fer una sèrie més barata de produir simplement pel fet de dibuixar un robot gegant molt estilitzat sense detalls, i la resta de l’escena queda reduïda a un petit dibuix a cada fotograma. L’anime original de Mazinger Z consta de noranta-dos episodis de vint-i-cinc minuts cadascú, el primer emès el 3 de desembre de 1972 i el darrer l’1 de setembre de 1974, amb la sort que sempre eren els diumenges a les 18 h, i que en el segon any es va beneficiar de l’èxit de la sèrie que s’emetia just després, ni més ni menys que la mítica sèrie Heidi (1974) (ep! algú no l’ha vist encara?). Els episodis són molt repetitius, la gran majoria auto conclusius amb alguna excepció d’un doble episodi, i amb un guió molt senzill on, evidentment, sempre guanyaven els bons i ningú prenia mal.

Go Nagai decideix vendre la sèrie a d’altres països pensant que pot agradar al públic occidental. Curiosament un dels primers països és Espanya junt amb Puerto Rico, Taiwan i Filipines. Una altra dada interessant és que Espanya en realitat treballa el doblatge sobre la versió en anglès ja preparada per a emetre-la al Regne Unit, país on no arribaria a la petita pantalla fins el 1983, cinc anys amb la sèrie en un calaix (a l’espera de què? misteris dels directius del moment).

Dels 92 episodis originals només se’n compren 36, no perquè no hi haguessin diners o per censura (almenys a Europa), sinó que són els episodis que els productors nipons creien que no eren tant “japonesos” i que podrien ser més accessibles per al públic occidental. D’aquesta manera el tercer episodi que vam veure a les nostres pantalles els dissabtes a les tres de la tarda (l’horari va oscil·lar algunes setmanes entre les tres i dos quarts de quatre), en realitat corresponia al vuitè original, i el quart al divuitè i la resta ja us ho podeu imaginar: una bogeria que en aquell moment ningú n’era conscient (malgrat els salts argumentals estranys que evidentment es produïen entre una setmana i la següent).

selecta-vision-anuncia-la-serie-mazinger-z-en-blu-ray-l_cover

L’èxit a Espanya és sorprenent i els mitjans de comunicació comencen a publicar articles i fotos de Mazinger Z. L’emissió de la sèrie en castellà es va fer entre el 4 de març i el 9 de setembre de 1978, només amb la interrupció d’un dissabte: el 15 de juliol no es va emetre per un partit de tenis de la Copa Davis entre Espanya i Suècia, la qual cosa provocaria les queixes dels aficionats que van bombardejar amb cartes televisió espanyola i varis diaris (doncs sí, per si no ho sabíeu, en aquella època no existien encara les xarxes socials). Però en paral·lel a aquestes queixes apareixen d’altres que sí s’acaben publicant en diaris com El país, l’ABC o la revista Tiempo que criticaven l’excessiva violència de la sèrie, no apte per als nens. Aquests són alguns exemples estrets d’articles d’opinió:

  • Revista Triunfo, 27-5-1978: “…debería cuando menos ser declarada “peligro público””.
  • ABC, 8-7-1978: “Mazinger Z, un robot que influye en sus hijos… conduce a una mala educación o a una educación deformante… ofrece una amplia gama de connotaciones machistas…. Es la glorificación de la violencia, de los tópicos culturales que anulan la espontaneidad creativa del niño comunicándole contenidos ideológicos muy claros… lo que implica unas formas de vida futura presididas por la violencia de la técnica.”
  • El País, 13-7-1979: “ …se dan cita toda la gama de violencias, destrucciones, maniqueísmos, agresividades que son, al parecer, la despiadada escuela deseada para futuras generaciones”.

El 16 de setembre de 1978, malgrat està anunciat l’episodi “Un millón por la cabeza de Koji Kabuto” finalment no s’emetria i, el que és pitjor, era la segona part de l’episodi de la setmana anterior. Hauríem d’esperar fins l’any 1993 per veure com acabava aquest doble episodi. Tot i així, Televisió Espanyola decidiria emetre cinc episodis en cinc dies, entre l’1 i el 5 de gener de 1979, es creu que per ajudar les vendes dels diferents productes relacionats amb la sèrie: joguines, còmics, cartes, puzles, etc. Per cert, tots els productes sense llicenciar o, el que és el mateix, tots eren pirates. I, de nou, van aparèixer les queixes, una setmana més tard es podia llegir el següent text:

  • El País, 14-01-1979: “…la programación intensiva de Mazinger Z en vísperas de la llegada de los Reyes Magos, además de contribuir al amplio consumo de un estoc de productos derivados del portentoso robot televisivo, ha constituido una forma de penetración ideológica a favor del consumo de juguetes violentos y dulcemente destructivos…”.

El personatge es va convertir en una icona per a tota una generació, i fins i tot una empresa constructora de vaixells va fer un Mazinger Z de varis metres d’alçada per a una urbanització de Tarragona, quan la promotora pensava que seria un reclam per atraure possibles compradors. Molts de nosaltres no vam comprar cap casa, però sí que ens vam acabar dedicant a la robòtica gràcies a un robot gegant que episodi rere episodi lluitava contra d’altres robots i monstres. Al final van tenir raó els crítics, la sèrie sí que influenciava, però no tant en el sentit que ells indicaven… ja veus que curiós.

mazinger-z-incluira-el-doblaje-de-tve-l_cover

Recentment l’empresa Selecta Vision ha posat a la venda la sèrie original i la seva continuació (Great Mazinger Z), i també la nova versió realitzada ja en el segle XXI. El mateix Go Nagai ens va dir el 2012 que estava esperant el resultat de la pel·lícula que Guillermo del Toro havia anunciat amb robots gegants. Doncs bé, ara que ja hem vist Pacific Rim (2013) i s’està en preproducció de la segona part, ara ja sabem que segur que es pot fer una bona pel·lícula d’imatge real de Mazinger Z… no hi esteu d’acord?

 

Jordi Ojeda

Jordi Ojeda CCT - Cinema-Ciència-Tecnologia

Jordi Ojeda és professor de la Universitat de Barcelona on dirigeix un projecte de divulgació de la ciència i la tecnologia emprant els còmics, el cinema fantàstic i la literatura de ciència ficció. És autor de diferents conferències, llibres, capítols de llibre, articles i exposicions, entre les que es pot destacar l’exposició 'Robots en la seva tinta' organitzada pel Saló Internacional del Còmic de Barcelona. També ha estat jurat del Sitges-Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya i és un habitual entre el públic (o els conferenciants) en altres festivals i salons dedicats al cinema o els còmics.

Tu que n'opines?

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*