Quan una pel·lícula comença amb una melodia trista, acompanyada d’una veu en off , a mi ja se m’ha guanyat d’entrada. Sí, soc bastant fàcil d’acontentar, però si a més i afegim que el film està dirigit pel canadenc Dennis Villenueve, agafem-nos fort que això promet. En la majoria de vegades, quan vas al cine amb unes expectatives molt altes del film que et disposes a veure, el que sol passar és que acabis sortint decebut i emprenyat. Amb Villenueve això no passa. El cas és que des de fa un temps, les pel·lícules d’aquest director és van superant any rere any, al temps que la seva capacitat de rodar treballs completament diferents creix en qualitat i serietat. Des de Incendies, 2010, passant per Enemy, 2013, Prisioners, 2013 i la premiada Sicario, 2015, ha sabut rodar diferents temàtiques d’una forma brillant i encertada. Amb Arrival la cosa no canvia, aquest cop la ciència-ficció ha estat l’escollida, i de nou, Villenueve ho ha clavat.
Mitjançant un relat de Ted Chiang, el director ens explica l’arribada d’unes naus extraterrestres a diferents punts del món. Aquest fet provocarà que els Estats Units busquin l’ajuda d’una experta lingüista per tal d’averiguar si les naus vénen en so de pau o en so de guerra.
La premissa és simple, i el guió (Eric Heisserer) també, però ningú ha dit que en els films de ciència-ficció les coses hagin de ser complicades i enrevessades (potser aquest va ser un dels petits problemes de Nolan a Interestellar), de fet, el gran encert és la senzillesa i la delicadesa que respira la pel·lícula. A Arrival, tot transcorre harmònicament, on el diàleg i les imatges conviuen en un debat ric i entenedor entre la ciència i el llenguatge, que ens fa partícips en primera persona d’una trama amb diferent capes i matisos. El pas del temps, l’amor, la pèrdua i el coneixement són temes que la pel·lícula aborda subtilment en cada diàleg i en cada escena.
Res és extravagant, tot està cuidat, fins i tot, la tonalitat fosca en que està rodada la pel·lícula. Sembla com si Villenueve hagués agafat pel·lícules com 2001, una odissea…., Contact o Independence Day, n’hagués extret les millors essències de cada una i ho hagués barrejat tot per construir Arrival. El muntatge és perfecte i la música de Jóhan Jóhanson, un habitual en els darrers films del Canadenc, aporta el toc èpic i emotiu que requereix el film.
En els papers protagonistes i trobem Amy Adams com a lingüista, Jeremy Renner i Forest Whitaker. L’actriu de Big Eyes, Amercican Hustler, The Master…. realitza un treball impecable que transmet al seu personatge una profunditat hipnòtica que de ben segur li servirà per estar dintre les quinieles dels grans premis. Parlant amb termes culinaris, no sé si Arrival és el piscolabis d’un menú de ciència-ficció que continuarà amb un gran plat com la seqüela de Blade Runner, el que si sé, és que si Villenueve segueix en aquesta línia, aneu reservant el 6 d’octubre del 2017 perquè Blade Runner 2 donarà per parlar.
Veredicte
El millor: Un muntatge excel·lent i la interpretació d’Amy Adams.
El pitjor: Potser i filant molt prim, un puntet més de Rock’n Roll en algun moment.
Nota: 9
