Heu intentat mai comunicar-vos amb un senglar? Heu provat mai de fer-li entendre al vostre gos perquè seria molt millor company de pis si us portés una birra de la nevera? Ha rigut mai alguna mosca de les vostres bromes? Totes aquestes preguntes estúpides són només exemples de la dificultat que tindríem com a espècie per comunicar-nos amb civilitzacions extraterrestres. De fet moltes pel·lícules o sèries obvien aquest problema i no expliquen el que segurament passaria si hi hagués un (més que improbable) encontre entre humans i aliens. Sense un C3PO o una Uhura experta en llenguatges forans seria força complicat fer-nos entendre.
De fet, el cine ha tendit a imaginar-se els extraterrestres des d’un punt de vista molt antropomorf. Molts aliens tenen tenen ulls, orelles, braços cames, mans i peus. Per sort hi ha excepcions. Els face-huggers de la saga Alien, la “cosa” de The thing o els bitxos de Parasyte són alguns exemples (bons o no) de com no cal que els éssers d’altres galàxies siguin semblants a nosaltres (Spock, Superman, Starman) o animalons més o menys modificats (Chewbacca, les gambes de District 9, Critters).
Bé, tornant al tema de la comunicació el dia 18 arriba a les nostres sales un film que pretén abordar el tema de forma seriosa. Arrival planteja aquest problemes que deia al principi de l’article en el marc d’una invasió/arribada/visita d’unes boniques i el·líptiques naus espacials poblades per una espècie de pops intergalàctics de set potes. Per tal de dir “hola” als nouvinguts l’exèrcit dels Estats Units buscarà l’ajuda d’Amy Adams que es veu que és tota una experta en això de parlar llengües que no siguin l’anglès. La protagonista haurà de desxifrar el que sembla el llenguatge/escriptura dels extraterrestres i aplicar la ciència coneguda i la desconeguda per entendre què diuen i fer-se entendre. Al problema de no parlar l’idioma dels bitxos se li suma el fet que no només ha arribat una nau a la terra (en són 12) i cada país intenta una aproximació diferent amb els nouvinguts. Molt típic de la humanitat…
Els actors Forest Whitaker i Jeremy Renner completen el repartiment d’un film dirigit pel director de Sicario Denis Villeneuve. A banda de d’anar a l’escola d’idiomes extraterrestres, la pel·lícula abordarà l’habitual tensió entre els que volen destruir els visitants per si de cas i els (bons) que volen entendre’s amb aquesta civilització forastera i òbviament més avançada que la nostra. Les primeres reaccions del film al Festival de Sitges van ser molt positives i molts apunten a que és el film de ciència ficció més intel·ligent i atrevit des del Interestellar de Nolan.
‘Teléfono mi casa’
Si parlem d’aliens tard o d’hora ha de sortir el seu nom. Steven Spielberg ja va abordar fa anys aquest problema. Segurament l’aproximació més seriosa a la comunicació galàctica és la que planteja Close Encounters of the Third Kind. No era la primera. Si fem memòria recordem el Klaatu barada nikto o i sobretot l’estranya manera com es tractava el tema a 2001: A Space Odyssey. Però tornem al tema.
Abans que ET intentés trucar a casa seva, Spielberg va trobar una enginyosa solució al trencaclosques: la música. No és l’única manera, però. Un altre film que tracta d’una manera molt seriosa la complicació de la comunicació és Contact. A la Jodie Foster li costa molt comunicar-se i els aliens ho fan a través d’una figura que sembla que li serà familiar: el seu pare. Hi ha altres mètodes més efectius com ficar-se dins la teva ment i jugar amb ella. És el que fa el planeta viu de Solaris o la nau amb vida pròpia de la infravalorada Event Horizon. Altres mètodes mes expeditius són el contacte directe dels aliens d’Independence Day o un dels meus preferits, el toc de tres dits dels vulcanians.
Hi ha moltes més solucions. Segur que en recordeu d’altres. Aquí he posat només algunes de les més famoses i/o curioses. Què en penseu? Quins són els vostre mètodes preferits de comunicar-vos amb els aliens? Com ho faríeu vosaltres? Sigui com sigui, la veritat està allà fora…
