La fascinació japonesa pels robots La fascinació japonesa pels robots
Fem un repàs a la història de la robòtica japonesa La fascinació japonesa pels robots

En el passat XXII Saló del Manga de Barcelona, el dissabte 29 d’octubre de 2016 vaig tenir l’honor de fer la conferència inaugural del saló, amb una xerrada que tenia per títol “Els secrets de la robòtica japonesa”. La fascinació de tot un país com Japó pels robots és una evidència. Intentaré descriure a continuació algunes de les circumstàncies que crec que han afavorit aquesta atracció.

Quan es parla de l’origen de la robòtica sempre hem de recordar el seu antecessor natural: els autòmats. Un autòmat és un mecanisme que permet realitzar determinats moviments a partir d’una corda o d’una maneta. És per això que el primer constructor va ser un reconegut rellotger, el francès Jacques de Vaucanson (1709-1782). El 1739 va crear l’autòmat conegut com “el flautista” que era capaç de representar fins a 12 melodies tocant la flauta, amb un afany de modelitzar i representar la realitat (¿hi ha alguna cosa més difícil que crear un ésser que toqui música?). Aquest i d’altres autòmats com el timbaler, l’ànec que excreta o el turc que jugava a escacs van ser durant dècades (pràcticament fins a principis del segle XX) molt famosos, participant en esdeveniments de les diferents corts reials a tot Europa i amb un gran impacte popular als mitjans (premsa i revistes) i als espectacles d’entreteniment. El turc va arribar a derrotar (literalment) al mateix Napoleó Bonaparte el 1809, i escriptors com Edgar Allan Poe se sentien perplexes per jugar contra una màquina. El mateix escriptor signaria el 1836 l’article El jugador d’escacs de Maelzel on, de forma visionària, indicava que probablement era un frau i s’amagava algú a dins, tal i com es va saber molt entrat el segle XX.

En paral·lel, al Japó, hem de fer referència al treball realitzat per Hisashige Tanaka (1799-1881), un erudit, enginyer i inventor, conegut com l’Edison japonès. Tanaka neix en una família d’artesans i se li atribueixen centenars d’invents: disseny d’un telar extremadament complex a l’edat de catorze anys, disseny d’una làmpada d’oli molt popular al país al segle XIX, disseny de la primera locomotora de vapor o dels primers vaixells de guerra amb motor de vapor. La seva contribució a la cultura popular és fonamental i comença quan als vint anys decideix marxar de la llar familiar malgrat ser el primogènit, amb el somni de viure d’un dels seus invents: els karakuris, literalment, artefactes mecànics per sorprendre els espectadors, i que ja existien des del segle XVIII al país. Els karakuris de Tanaka incorporen solucions d’hidràulica i neumàtica molt avançats per a l’època, i que entre altres coses eren capaços d’escriure, servir el té o llençar fletxes amb un arc, per exemple. Persona de gran vitalitat, a l’edat de 72 anys crea la seva primera empresa, la Tanaka Engineering Works, especialitzada en la construcció dels nous telègrafs, per encàrrec del govern amb l’objectiu de cobrir tot el territori del país. En 1881, després de la seva mort, l’empresa passaria a mans del seu fill i canviari el seu nom per Shibaura Engineering Works, que es fusionaria el 1939 amb l’empresa Tòquio Denki. La nova empresa passaria a dir-se Tòquio Shibaura Denki, més coneguda avui en dia com… Toshiba.

06_08

L’ús dels karakuris als espectacles d’entreteniment de ben segur van fascinar a tota una població que contemplaven com uns desconeguts autòmats podien realitzar tasques humanes sense cap mena d’explicació versemblant. Hi ha teories que consideren que la religió predominant al segle XIX i fins l’actualitat, el sintoisme (actualment superat pel budisme), va contribuir a acceptar aquesta màgia inexplicable racionalment, tenint en compte que el sintoisme reconeix l’existència de divinitats o éssers espirituals que poden trobar-se a la naturalesa.

De forma cronològica hem de recordar que la paraula “robot” (o “robota” en primera instància), es va utilitzar per primer cop el 1921 pel dramaturg Karel Capek a l’obra de teatre Els robots universals de Rossum, utilitzant l’expressió “robota” del txec antic que significava “esclau que realitza treballs forçats”. Va ser el traductor de l’obra a l’anglès que va decidir mantenir el vocable original robot (traient la “a” que fonèticament no li agradava), per no haver de traduir com esclau als treballadors de la fàbrica Rossum, en una època convulsa de molts moviments sindicalistes en defensa dels drets dels operaris. Altres dates importants a la ficció és el 1927 amb l’estrena de la primera pel·lícula protagonitzada per un robot: Metropolis de Fritz Lang, i el 1942 amb la publicació del conte Jo, robot, d’Isaac Asimov, on inventava la paraula robòtica i proposava les seves famoses Lleis de la robòtica.

La ciència aniria a remolc de la ficció, de tal manera que no seria fins el 1956 que l’enginyer John McCarthy (1927-2011) proposés el terme d’intel·ligència artificial per donar nom a l’àmbit temàtic que s’albirava als laboratoris. El primer robot industrial no arribaria fins el 1961: un robot d’un eix que feia feines repetitives per moure una peça de lloc.

moge-01

Als anys cinquanta hi ha moltes pel·lícules de ciència ficció americanes on la Terra és atacada per extraterrestres en forma de robots. També al Japó: els creadors de Godzilla estrenarien el 1957 la pel·lícula The Mysterians (Chikyû Bôeigun, 1957), no sé si és correcte parlar en aquests cassos d’intel·ligència artificial (el concepte com a tal s’acabava d’inventar), semblaven més una raça basada en el ferro enlloc del carboni com els humans.

Una evolució d’aquests tipus de pel·lícules és King Kong se escapa (Kingu Kongu no gyakushû, 1967), on el gran goril·la de la ficció s’ha d’enfrontar a tot un gegant robòtic com si d’un estrany Kaiju es tractés: arriba Mechakong.

mv5bzdiwzwmzn2etytbiys00m2fklwi3n2etyzc4yji2nzazmzg0xkeyxkfqcgdeqxvynjq2mzu1nzq-_v1_sy1000_cr0012751000_al_

Però si hi ha un robot de la ficció que és sens dubte l’impulsor de l’atracció per la robòtica és Astroboy, el personatge creat pel gran Osamu Tezuka (1928-1989). El manga d’Astroboy es comença a publicar el 1951 i s’allargaria fins el 1968. El mateix autor reconeixeria que el govern japonès li va demanar que continués publicant les històries d’Astroboy, especialment després del gran èxit de l’anime a principis dels seixanta, per tal de fomentar vocacions justament relacionades amb la ciència en general i amb la robòtica en particular. Astroboy, a la ficció, és producte d’una desgràcia familiar: un científic especialitzat en robòtica perd el seu fill en un accident i és llavors quan crea una rèplica convertida en un arma militar (quasi es podria dir que en un superheroi si tenim en compte la seva intel·ligència artificial i els seus poders).

astroboy-1

La sèrie animada de robots protagonitzada per Astroboy es va emetre entre els anys 1963 i 1966, amb noves versions als anys 1980 i 1981 i entre els anys 2003 i 2004. El 2009 es va estrenar la pel·lícula d’animació Astroboy dirigida per David Bowers, director entre d’altres de Ratónpolis (Flushed Away, 2006), adaptant la història original de Tezuka, aquest cop adaptat des dels Estats Units. Cal dir que s’ha anunciant una nova adaptació cinematogràfica per als propers anys, però encara no es pot donar informació. Mentrestant sempre tenim els manga (publicat en castellà per la desapareguda Editorial Glénat, cada cop més difícils de trobar) i les sèries i pel·lícula.

Un altre robot emblemàtic per als japonesos sens dubte és en Mazinger Z de Go Nagai… però això és mereix un article propi, no penseu?

Jordi Ojeda

Jordi Ojeda CCT - Cinema-Ciència-Tecnologia

Jordi Ojeda és professor de la Universitat de Barcelona on dirigeix un projecte de divulgació de la ciència i la tecnologia emprant els còmics, el cinema fantàstic i la literatura de ciència ficció. És autor de diferents conferències, llibres, capítols de llibre, articles i exposicions, entre les que es pot destacar l’exposició 'Robots en la seva tinta' organitzada pel Saló Internacional del Còmic de Barcelona. També ha estat jurat del Sitges-Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya i és un habitual entre el públic (o els conferenciants) en altres festivals i salons dedicats al cinema o els còmics.

Tu que n'opines?

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*