Desmuntant Denis Villeneuve Desmuntant Denis Villeneuve
Fem una ullada a la trajectòria del director de 'Sicario' i 'Arrival' Desmuntant Denis Villeneuve

Denis Villeneuve neix el 30 d’octubre del 1967 en Trois-Rivières, al Quebec. Va entrar a la universitat estudiant ciències però amb poc temps es va adonar que la seva veritable vocació era la direcció cinematogràfica, per això va canviar immediatament l’especialitat i va anar a la Universitat de Quebec per formar-se com a cineasta. Al començament dels anys noranta va treballar al programa de televisió Radio-Canada (sí, és un canal de televisió) La course destination monde alhora que ja anava escrivint i dirigint els seus primers curtmetratges i documentals, treballs que tenen el drama com a gènere principal seguit del thriller, com va seguir fent en els seus treballs més professionals fins a aquests dies on sembla que obre el seu ventall cap a la ciència ficció. Treballs com REW-FFWD (1994) o Cosmos (1996) li van donar certa reputació per endinsar-se en el llargmetratge però no renunciaria a aquests formats amb els seus posteriors treballs com 120 Seconds to Get Elected (2006), Happiness Bound (2007) o Next Floor (2008).

A continuació una revisió a tota la seva filmografia:

Un 32 août sud terre (1998)

Se li notaven maneres al jove director, però un toc una mica massa melodramàtic i una obsessió gran per fer homenatge als seus ídols no remaven a favor, problemes que ha anat polint al llarg de les seves pel·lícules, no obstant això és una pel·lícula molt interessant que va estar a un pas de representar Canadà en els Oscar d’aquell any.

Maelström (2000)

La seva pel·lícula més surrealista i experimental, explicant una història amb molts punts en comú amb la seva anterior pel·lícula però explicada des d’un altre punt de vista. Pel·lícula amb un ampli recorregut en festivals com Toronto (premi del públic), Montreal (millor pel·lícula), Sundance o Berlín i que va aconseguir cinc premis Genie, equivalent als Gaudí a Canadà, incloent millor pel·lícula i millor director. Va recaptar 1,6 milions en el seu molt limitat circuit de sales comercials.

Polytechnique (2009)

Salt de qualitat molt important, que explica la història real, rodada en blanc i negre, com un pertorbat va entrar en una universitat l’any 1989 i va matar a 14 dones, tot explicat per dos de les supervivents de la manera més crua possible. Guanyadora del Genie a millor pel·lícula va aconseguir recaptar 1,6 milions a la taquilla canadenca, pot semblar poc, però com en la pel·lícula anterior, no eren produccions destinades a la recaptació, tant per estil com per temàtica.

Incendies (2010)

Considerada dels millors treballs en la seva carrera torna a donar un salt de qualitat amb aquest drama en el qual s’allunya del seu Canadà original per una road movie que acaba en una zona de guerra com és el Líban. Pel·lícula d’una qualitat molt alta que explica les misèries d’una família després de la pèrdua de la mare en un entorn el més hostil possible. Últim guió signat per Denis Villeneuve en aquesta adaptació de l’obra teatral de Wajdi Mouawad i nominada a l’Oscar en la categoria de pel·lícula no anglesa.

Enemy (2013)

Aquell any Villeneve va estrenar dues pel·lícules. Enemy és una adaptació bastant lliure de L’home Duplicat de José Saramago. Una volta al cinema d’autor amb un thriller estrany i fascinant amb un d’aquets finals que faran que no et creguis res. Va aconseguir recaptar 3,4 milions amb una estrena molt limitada però es va emportar multitud de premis, entre els quals hi ha cinc premis Canadian Screen, incloent millor director. Va ser el primer film rodat en anglès del director canadenc i coproduït per la companyia catalana Roxbury.

Prisoners (2013)

Primera pel·lícula produïda a Estats Units i una altra candidata a millor pel·lícula de la seva carrera. Un ritme diabòlic per a aquest thriller pur en el qual Villeneuve s’envolta per primera vegada d’un repartiment ple de cares famoses. Una història, en principi, bastant senzilla; la desaparició de dues nenes i la cerca per part dels pares i de la policia es torna en una cosa més rocambolesca a mesura que l’argument es desenvolupa. Posats a demanar, potser li sobren vint minuts per a aquesta pel·lícula amb una durada de més de dues hores i mitja. Va tenir una recaptació de 122 milions amb un pressupost de 46.

Sicario (2015)

De nou un thriller però aquesta vegada endinsant-se en l’acció, explica les missions encobertes d’una gairebé desconeguda facció del govern que opera a la frontera amb Mèxic i que està en una guerra inacabable amb el càrtel de la droga. Aclamada per crítica i públic va ser aquesta pel·lícula la que el va consolidar per complet entre els directors més capdavanters del moment i amb major projecció. S’està preparant una seqüela anomenada Soldado pel 2018 i dirigida per Stefano Sollima, director de moda per les sensacionals Suburra i Gomorra. Va recaptar a Estats Units 47 milions amb un pressupost de 30.

I fins a aquí tot l’estrenat fins ara pel director canadenc, però gens comparat amb el què està per venir. Per començar el 18 de novembre s’estrena Arrival, primera incursió de Villeneuve en la ciència ficció que he tingut el privilegi de veure i puc avançar que és una obra mestra. Seriosa, intel·ligent, absorbent i fascinant. Amb Amy Adams, Jeremy Renner i Forest Whitaker, no te la pots perdre. I per el 2017 un altre pes pesat, ni més ni menys que la seqüela de Blade Runner, anomenada Blade Runner 2049 que tornarà a comptar amb Harrison Ford com Rick Deckard i Riddley Scott, director de la pel·lícula del 1982 que aquí tindrà tasques de productor. A més de comptar amb un repartiment espectacular, incloent a Robin Wright, Ryan Gosling, Lennie James, Jared Leto, fins i tot per aquí es passa Ana de Armas.

Oriol Hernández

Oriol Hernández Zoom al director

Nascut a mitjan dels 80 al Baix Llobregat té un parell de graus superiors de professions en les quals pràcticament mai ha exercit. S'ha passat mitja vida en escenaris tocant la bateria o foten brams i intenta escriure quan se li ajunten dues frases al cap. Fins i tot ho ha intentat amb això del teatre. Es va ficar de cap en el món adult obrint una llibreria i més li valdria haver-ho pensat millor. Actualment col·labora fent crítiques de cinema al portal 'Terror Weekend' i a 'El cinefil' Ha vist infinitat de pel·lícules dolentes i ha cobert informativament diferents festivals amb el terror com a gènere preferit. Si algú no li ho impedeix per la força, seguirà fent-ho.

Tu que n'opines?

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*