Halloween es vesteix de cinema independent Halloween es vesteix de cinema independent
5 pel·lícules recomanades per a passar la nit de les bruixes Halloween es vesteix de cinema independent

A Catalunya cada 31 d’octubre se celebra la Castanyada, una tradició típica on tots els catalans solen atipar-se de castanyes, panellets, moniatos i, moscatell per fer baixar la barreja. Però, en altres indrets del món cada vegada més, s’està imposant una festivitat anomenada Halloween o Nit de les Bruixes, una festa moderna resultat del sincretisme originat per la cristianització de les festes de fi d’estiu d’origen celta. Aquesta festivitat implica que els més menuts (o no tant) de la casa es disfressin i surtin al carrer a demanar llaminadures a les cases dels veïns, cosa que a Espanya no succeeix però a moltes parts del món és una pràctica habitual de la qual moltes pel·lícules se n’han nodrit. Al nostre territori, cadascú ho celebra a la seva manera, però el que està esdevenint un costum, a part de sortir de festa vestit de Dràcula o bruixot (com a exemples més típics), és la de reunir-se amb els amics a casa d’algun i fer una sessió intensa de films de gènere de terror. Per això avui deixem de banda les més conegudes i clàssiques per recomanar una petita selecció de cinema de terror independent nascut darrerament:

Asmodexia (Marc Carreté, 2014)

Dirigida per uns dels col·laboradors del nostre mitjà, Marc Carreté, el qual es troba immers en el seu proper projecte alienígena sota el títol After the Lethargy, i també produint el film Framed, l’opera prima d’en Marc Martínez Jordán que es troba en fase de post-producció i jugarà amb la viralitat a les xarxes socials. Asmodexia ha estat present en el circuit de festivals de cinema, com Sitges, Terror Molins o Fantasporto, entre d’altres.

La història segueix les passes del pastor Eloy de Palma i la seva néta Alba durant 4 dies per una Barcelona infestada de criatures diabòliques. La seva missió és la d’ajudar els posseïts pel mal que tenen les ànimes infectades. A cada enfrontament amb el mal es van descobrint secrets sobre el misteriós passat dels protagonistes, un fet que pot canviar el món. Es tracta d’una road movie que combina les possessions i els exorcismes, una proposta molt arriscada nascuda al territori nostrat.

Baskin (Can Evrenol, 2015)

Aquest film es va projectar a la Secció Oficial del Festival de Sitges i es tracta d’un remake gore que explica la història d’una patrulla composta per cinc policies que investiguen una trucada d’auxili procedent d’un edifici abandonat en mig del no res. De cop i volta es troben a una missa negra practicada per un fosc culte amb tocs lovecraftians. Els policies hauran de sobreviure als atacs d’aquesta misteriosa secta enmig de la nit i atrapats en un laberint de terror pur. Té uns tocs sanguinolents que entusiasmaran els aficionats al gènere i tot i que no va més enllà de la trama plantejada, si més no, és curiosa i té escenes molt tèrboles i sorprenents.

I saw the Devil (Kim Jee-woon, 2010)

Va estar nominada a la Concha d’Or al Festival de San Sebastián i està dirigida pel cineasta que aquest mateix any ens porta The Age of Shadows, que allà on passa va sembrant bones crítiques i també és el culpable de l’èxit de A Tale of Two Sisters (2003) i The Good, the Bad, the Weird (2008), entre d’altres.

La història se centra en el psicòpata Kyung-chul, el qual es dedica a matar per pur plaer. Al seu historial ja hi figuren diversos assassinats amb uns mètodes poc ortodoxos, molt maquiavèl·lics i difícils d’imaginar. Les seves víctimes sempre són noies joves i la policia porta temps darrera d’ell. Un bon dia, la filla d’un cap de policia retirat apareix assassinada. La parella de la noia, un agent secret, decideix venjar-se. Un bon film, que potser no és tant independent com la resta, però bastant desconegut i que val la pena veure, tot i la seva durada aconsegueix atrapar l’espectador com només els coreans saben fer.

It Follows (David Robert Mitchell, 2014)

Ha estat donant la volta al món a través de la seva presència a diversos festivals de cinema, entre els quals es troba el Festival de Sitges i el de Cannes. Aquesta pel·lícula mostra a uns joves de 18 anys que mantenen relacions dintre del cotxe. Després de l’acte la situació es torna tensa quan el noi fa que ella acabi desmaiant-se. Quan ella desperta, ell li explica que ho va fer amb la intenció d’espantar uns esperits que el persegueixen. Des d’aleshores, és ella la que pateix l’assetjament i es trobarà immersa en un seguit de visions i malsons, tenint la sensació que algú (o quelcom) l’observa constantment.

Probablement va ser el millor film d’aquest gènere l’any 2014, per com tracta diversos temes des d’un punt de vista innocent, però totalment encertat, relacionant aquestes pors amb traumes de la vida real i sobretot, amb poc pressupost.

We Are Still Here (Ted Geoghegan, 2015)

De nou un film que vàrem tenir present a l’edició passada del Festival de Sitges, així com a Terror Molins. La trama se situa dins d’una antiga mansió on cada 30 anys es repeteix una maledicció i la família que l’habita ha de morir, de no ser així, el terror s’apoderarà del poble sencer. Tot just, una família es trasllada des de la seva ciutat natal fins al poble després d’un tràgic succés en el qual va morir el seu únic fill i ara miren de començar la seva vida de 0.

Proposa una altra visió del subgènere de cases encantades dintre del cinema nord-americà més independent amb molt poc pressupost. Tot i caure en la reiteració de la fórmula, les interpretacions són prou sòlides com per conduir la trama i ser convincents. La primera part és pot fer pesada i avorrida, però després d’un seguit de sobresurts s’aixeca i permet la seva visió.

Fora de la llista n’hi han quedat moltes, però aquestes darreres produccions han aconseguit impactar d’alguna manera o altre. Esperem que la a Nit de les Bruixes estigueu acompanyats pel millor cinema.

Ylenia Cañadas

Ylenia Cañadas Mutacions cinèfiles

Biòloga Molecular de professió i cinèfila per naturalesa. Els anys com a voluntària al Festival de Sitges han forjat la seva unió amb el cinema oferint-li l’oportunitat de col·laborar com a crítica en diversos mitjans de comunicació. També col·labora amb altres mitjans pels quals realitza la cobertura de diversos festivals de cinema a nivell nacional i internacional, així com esdeveniments de caire cultural. Ha exercit com a Jurat Jove al Festival de Sitges, Jurat de la Crítica al Barcelona Film Festival, a TerrorMolins i a Sant Cugat Fantàstic. És membre de l'Associació Catalana de la Crítica i de l'Escriptura (ACCEC). Col·labora fent ressenyes de locals per a Google. Entre les seves aficions destaquen les muntanyes russes, la fotografia, les manualitats i, per suposat, el cinema, especialment els gèneres de terror i animació.

Tu que n'opines?

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*