today-is-a-good-day

Acció en primeríssima persona

- Advertisement -

En plena fase d’impuls de la realitat virtual com a següent dimensió tecnològica en el món de l’entreteniment, l’aparició d’una pel·lícula com Hardcore Henry té tot el sentit del món. La potenciació de la “primera persona”, de l’experiència immersiva en altres realitats fictícies, adopta aquí el seu màxim grau a nivell cinematogràfic gràcies a l’adopció de la perspectiva dels videojocs FPS (first-person shooter), que iguala el punt de vista de protagonista i espectador en tot moment. El resultat és insòlit com a experiència davant la gran pantalla, però òbviament força més discutible com a film si s’analitza des d’un angle més crític.

Diverses pel·lícules d’acció recents han incorporat alguna seqüència des d’aquesta perspectiva, però Hardcore Henry ho estén durant hora i mitja i pràcticament no dóna treva. El mecanisme ocular de l’espectador no rep el millor dels tractes, ja que la càmera es troba en un moviment constant, el qual encara s’accentua més a través del muntatge i les ràpides transicions que el director rus, Ilya Naishuller, utilitza per falsejar el suposat pla seqüència que conforma tot el film. L’efecte crea moments espectaculars, però també atabala i quasi frega el mareig, ja que l’acció no gaudeix de gaires pauses. La pel·lícula es podria considerar com una evolució d’aquella “Crank” que va protagonitzar Jason Statham ara fa deu anys, però portada encara més a l’extrem.

- Advertisement -

landscape-1460139658-hardcore-henry-1

- Advertisement -

I és que, com no podia ser d’altra manera, Hardcore Henry evoluciona amb la única preocupació de treure tot el suc al seu format, per tant no disposa de gaire temps per perdre. Aquest clar objectiu fa que la qualitat de l’argument es situï en l’última posició de la seva llista de prioritats, de manera que no val massa la pena esperar un mínim realisme o enginy narratiu en el desenvolupament de la història. El millor és deixar-se portar i esperar per veure quin serà el següent vehicle o la següent arma que la pel·lícula ens farà viure en primera persona. Ni tan sols la presència de Sharlto Copley (“District 9”, “Elysium”) com a peculiar company de missió suposa un al·licient particularment destacable.

De tota manera, un cop assumida la naturalesa del film, no es pot negar que aquest té una execució impactant i assoleix del tot el seu objectiu a nivell formal, explotant tot el potencial del punt de vista en situacions de tota mena. Des de salts impossibles, passant per persecucions al límit o lluites contra desenes d’adversaris; el film ens té reservades totes les flipades que vulguem. El meritori treball de planificació i muntatge darrere també cal ser subratllat en aquest sentit. Hardcore Henry podria cansar fàcilment després de vint minuts, però aguanta prou bé, a pesar que el seu fil narratiu és una estupidesa considerable. Una experiència tan intensa com passatgera.

Veredicte

Nota: 6/10

El millor: Supera amb bona nota la seva arriscada aposta a nivell visual

El pitjor: La trama és ridícula de principi a fi

- Advertisement -
Martí Aragonès
És Llicenciat en Comunicació Audiovisual, però sempre ha treballat en els sectors del periodisme i la comunicació corporativa. Tot i que Spielberg, Scorsese, Tarantino i companyia ja havien preparat el terreny previ, va ser durant els anys de carrera universitària quan va alimentar una cinefília que actualment ja és irreversible. També hi van ajudar els mesos que va passar com a venedor de DVDs a l'Fnac. Des de fa 10 anys, és editor del blog de cinema i sèries MAConfidential.com, i també ha col·laborat en altres mitjans online com a encarregat de la secció de cinema.

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents