“Solomon Grundy, un lunes nació, un martes se bautizó, un miércoles se casó, un jueves enfermó, un viernes empeoró, un sábado murió y un domingo se enterró. Y así Solomon Grundy acabó”.
Aquest és el mantra que repeteix el protagonista de The Accountant durant tot el film, per tal de no perdre el control. Christian Wolff és, aparentment, un home normal però amaga unes habilitats excepcionals i un trastorn de la personalitat (autisme), característiques que el fan ser el millor en la seva feina. Si jo hagués tingut les seves capacitats intel·lectuals, o més ben dit, matemàtiques, m’hauria facilitat molt la vida a l’escola però un poder comporta una gran responsabilitat i, en aquest cas, una gran càrrega.
El film, dirigit per Gavin O’Connor i protagonitzat per Ben Affleck, explica la història de Wolff un home que treballa com a comptable en una petita oficina però que realment porta una doble vida com a assessor/criminal al servei d’algunes de les organitzacions de delinqüents més perilloses del món.
Segons el mateix Affleck aquest ha estat un dels personatges més complicats que ha hagut de fer però, a l’espectador li arriba la mateixa versió poc expressiva i apàtica que la majoria de films que ha realitzat l’actor (Gone Girl o Batman v Superman). Sí que és veritat que es nota un gran treball a l’hora de ficar-se a la pell d’un home amb aquest tipus de trastorn i que, possiblement, no es podia treure més del personatge però ja aniria sent hora de veure Ben Affleck rient a riallades o plorant desconsoladament.
Tot i que aparentment el film és només un thriller carregat d’acció, també planteja una qüestió moral: deixaries escapar un criminal per un bé major? El personatge interpretat per Simmons és el responsable de la divisió del Departament del Tresor que inicia una investigació contra ell, amb l’ajuda de l’agent Medina, s’aniran acostant a ell fins a descobrir la seva identitat però arribats al moment hauran de decidir si detenir-lo o deixar-lo en llibertat.
Tot i el to més aviat fosc de thriller d’acció també hi ha algun moment per l’humor, subtil però que l’espectador detecta fàcilment i que s’agraeix dins la densitat de la trama. En aquest sentit, el personatge interpretat per Anna Kendrick aporta frescor i fa una mica de contrapunt a Affleck. En termes generals les interpretacions tant d’Affleck, Kendrick com de J. K. Simmons, John Lithgow i John Bernthal estan a l’altura de les expectatives.
El veredicte
El millor: Els tocs d’humor integrats amb subtilesa però efectius
El pitjor: Ben Affleck segueix en la seva línia inexpressiva
Nota: 6,5
