today-is-a-good-day

Les Wachowski i les ments connectades

- Advertisement -

En el meu primer article a El cinèfil us vaig parlar d’una sèrie, Los 100, que molt tímidament omplia el buit que la fi de Lost havia causat en tots nosaltres. Si ja en aquell moment la comparativa era agosarada, avui, després d’haver vist l’aberrant quarta temporada de Los 100, encara ho és més… És possible que succeeixi el mateix amb Sense8, la sèrie que comentaré avui, de la qual només se n’ha fet una temporada (la propera s’estrenarà, si tot va bé, a començaments del 2017). Sí, la sèrie de les germanes Wachowski, creadores de Matrix, té alguns punts en comú amb Lost (el més evident i fàcilment identificable n’és en Naveen Andrews, el Said de Lost).

sense8

A Sense8, 8 “humans” que viuen dispersats pel món (Mumbai, Chicago, Seul, etc.) descobreixen que comparteixen una connexió sensorial extraordinària. Són “sensates”, i hauran d’escapar d’una corporació maligna, que els persegueix per la seva especial condició. En la primera temporada de 12 capítols, Sense8 realitza una aposta de risc elevadíssim: fins els capítols 7-8 se’ns presenta la vida dels 8 protagonistes (i també el seu passat, fent ús de flashbacks, com a Lost), entrant en compte-gotes en la trama de sci-fi que realment ens interessa… per què tenen aquests poders? Qui els persegueix i per què? Aquesta decisió, i el fet que siguin tants personatges per conèixer, pot provocar que molts es desenganxin en els primers capítols, i abandonin Sense8. Avui dia la demanda de sèries és brutal, i no estem per tonteries, oi? No obstant això, quan analitzes la primera temporada com a conjunt, segurament pren més sentit el ritme dels primers episodis, sobretot perquè els últims són trepidants, i et deixen amb ganes de més (servidor va veure els últims 5 capítols en un dia). A més, a mesura que vas coneixent els protagonistes, vas empatitzant amb ells (el repertori està força ben compensat), convertint-se aquest en un dels punts forts de la sèrie.

- Advertisement -

e58b3f5fb3ef7732c416caf4289a403c32992bd3

- Advertisement -

En l’apartat tècnic, Sense8 és espectacular, i precisament això és el que pot posar en dubte la seva viabilitat futura. Hi ha moltíssimes localitzacions, i moure diferents equips de rodatge arreu del món no és barat. Les escenes d’acció estan ben rodades, apropant-se en qualitat a una producció cinematogràfica de primer nivell. Es nota el toc de les germanes Wachowski que, com succeeïa amb la saga de Matrix, en ocasions es perden nedant en una piscina plena de grandiloqüència i forçada transcendència. Les germanes no només pretenen fer gaudir l’espectador amb Sense8, sinó que també volen encaixar molts missatges personals a la trama.

En resum, Sense8 és una gran producció serièfila, amb un argument sens dubte atractiu pels fans de la sci-fi. La primera temporada obre un meló prometedor. Esperem que la segona (pendent d’estrenar-se l’any vinent) confirmi les bones vibracions, i no acabi a la deriva com The 100.

- Advertisement -
Marcel Pujol
Nascut a Barcelona l’any 1983, és Llicenciat en Dret per la Universitat Pompeu Fabra. Marcel Pujol escrivia al blog de cinema 'Marchelo’s Wei' i es defineix com a cinèfil i serièfil empedreït. En el terreny de la literatura, l’any 2014 va publicar el seu primer llibre, 'Tu i jo, living style (Editorial Aurifany) i el 2015 va escriure un dels relats negres de l'antologia 'Els crims nostrats' (Edicions Xandri). Els seus inicis professionals al món del dret els va viure treballant d’advocat del torn d’ofici laboral i actualment es dedica al món dels recursos humans, combinant la seva feina amb la passió per escriure.

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents