“En Jonàs ve a no permetre que en Claudi faci el que li doni la gana” “En Jonàs ve a no permetre que en Claudi faci el que li doni la gana”
Edgar Moreno dóna vida a Jonàs Ruyra, exalcalde de Sant Climent “En Jonàs ve a no permetre que en Claudi faci el que li doni la gana”

És indubtable que La Riera és una de les sèries més vistes pels catalans i que cada migdia a les 15:30h un grapat de gent se situa davant el televisor per seguir les trames d’en Claudi, la Maribel i Can Riera. L’Edgar Moreno, forma part d’aquest univers ubicat a Sant Climent on dóna vida a Jonàs Ruyra, actualment exalcalde i cap de l’oposició, sempre a prop per controlar la situació.

Com es va iniciar la teva “relació” amb La Riera?

Em va trucar en Pep Armengol, el director de càsting, i en un principi em va proposar fer dos capítols només però després els guionistes van decidir que el personatge podia donar més de si i jo encantat. Que duri, que duri.

Edgar Moreno La Riera Edgar Moreno La Riera

Com definiries el teu personatge, en Jonàs?

Doncs, a dia d’avui jo diria que està un pèl ressentit per tot el que ha passat. Jo crec que és un abanderado de la justícia i em fa gràcia perquè normalment faig de dolent i aquí faig de bo. L’altre dia al programa Divendres, deien que era el Robin Hood de la sèrie. És un tio molt social, aquí no hi ha partits perquè són inventats però el Claudi és de dretes i jo, seria d’esquerres. El preocupen molt els temes socials i que la gent que governa sigui corrupte, molt mafiosa i gàngster… Bàsicament, està indignat.

Sembla que en Jonàs no té intenció de posar-li les coses fàcils al Claudi, què ens pots avançar?

Més que posar-li les coses difícils, ve a no permetre que faci el que li doni la gana perquè és el que ha fet tota la vida. El Claudi no és polític, és empresari i ha vingut a fer negocis i, el Jonàs sí que és polític i el preocupa el poble i està veient coses i veu que vindran coses que no li agraden. Aleshores ve a parar-li els peus, ve a no permetre que faci segons què. El que passa és que el Claudi és molt poderós i, a part, és el protagonista de la sèrie així que… Avançar, no puc avançar res, ni tan sols si em tallaré els cabells.

Consideres que TV3 és un bon aparador per donar-te a conèixer?

Oh i tant, estem cada migdia a casa de tres-centes mil persones i vulguis o no, és visibilitat. De fet, ja m’han sortit feines des que estic a La Riera.

Has estat escollit per ser la portada de la revista Blue Eye Photomagazine, com a un dels actors amb més projecció de futur i guanyador del premi a millor interpretació per Assholess. Què se sent?

Home, fa il·lusió, les floretes sempre fan il·lusió. Que gent que es dedica al sector et reconegui la feina doncs, penses “alguna cosa estic fent bé”. Jo no sé si sóc bon o mal actor però currante no m’ho pot discutir ningú i, suposo que quan curres, curres, curres al final passen coses. Assholes és una cosa amb la qual jo estava molt content amb la meva feina i que et donin un premi a millor actor, mola.

Parla’ns del projecte Trabucos y pistolas?

És una pel·lícula que ja està rodada i ja hem fet tres projeccions privades. De moment estem rebent molt bon feedback i jo n’estic molt content, perquè no acostumo a fer comèdia i la gent riu molt. Havia de ser un curt, es va convertir en un mig i potser més tard se’n va cap a un altre lloc, ja veurem, no puc dir res… La idea inical era fer un western però com que aquí a Espanya no se’n poden fer perquè aquí mai hem tingut cowboys ni indis, per la història doncs, el més similar era la Guerra dels Cent anys. La història va d’això, que s’ha acabat la guerra i deu anys més tard, encara França i Espanya estan en lluita pels Pirineus. Aleshores cada rei, convoca un general i un sergent major de cada exèrcit a un punt neutral, Andorra, per posar fi a la guerra mitjançant una aposta.

trabucos-y-pistolas-poster

Quines són les teves aspiracions de futur?

Si hagués de triar un dels tres àmbits, entre teatre, cine i tele, triaria cine però no perquè és el que més m’agrada sinó perquè considero que a nivell laboral és el que més convé. Al final tots hem de menjar i necessitem diners i, així com el teatre m’agrada molt, suposa molta feina per pocs diners, poca visibilitat i poc temps en cartell. Tot i que ara també estic amb això del Micro Teatre, que trobo molt interessant i on hi estic sovint. Però sí, m’agradaria fer cine, primer a nivell nacional perquè a Hollywood o a qualsevol altre mercat per tal que et tinguin en compte primer miren si al teu país has fet carrera i, jo considero que la meva carrera aquí encara és petita. Però ja he fet alguna cosa a fora també. A més, ara aquí tenim molt bons directors com Alberto Rodríguez, tenim directors molt guais amb els quals tinc ganes de treballar.01

Luana Valls

Luana Valls Cap de redacció d'El cinèfil

Nascuda al Brasil la Luana Valls és graduada en Periodisme, Cinema i Televisió per la Facultat de Comunicació Blanquerna. Ha treballat en diferents mitjans de comunicació escrits com el 'Diari Ara' i 'El Periódico' i també té experiència en el camp del cinema de la mà de la productora catalana Batabat i realitzant la cobertura informativa de festivals de cinema arreu de Catalunya. Des del principi, unida a aquesta aventura cinèfila amb ganes i il·lusió

Tu que n'opines?

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*