Un retrat del capità Kirk Un retrat del capità Kirk
Un repàs a la humanitat del mític capità de la Enterprise Un retrat del capità Kirk

No existeix el desconegut. Només el temporalment desconegut. Aquesta frase, d’aparença òbvia, no deixa de ser un resum perfecte del què el Capità James Kirk simbolitza: no només la màxima autoritat de l’Enterprise, sinó també l’esperit de l’aventurer, la curiositat de qui vol saber més sense importar-ne el risc. De fet, Kirk, o pel capbaix l’encarnació que en fa el mític William Shatner, és el més semblant al que idealment seria l’esperit humà. A tot el que és positiu que ens ha fet evolucionar com a espècie.

Si hi hagués un personatge històric real equiparable podríem referir-nos a una espècie de Cristòfol Colom del futur, un navegant que busca ampliar les fronteres humanes. En aquest cas però, no estem davant un comerciant o un conqueridor. No, el que mou en Kirk és senzillament la idea del coneixement, d’anar sempre més enllà amb l’objectiu únic de fer que aquestes fronteres ampliades no siguin territorials sinó espais de cultures compartides, de crear una globalització universal en el sentit de barreja de races, coneixements, tradicions…

captain-kirk-star-trek

Aquesta idea, potser un pèl naïf, d’interculturalitat té a veure tanmateix amb un aspecte que no es pot ignorar, que és el marc temporal quan es va rodar la primera versió serialitzada d’Star Trek, als anys seixanta. D’alguna manera la sèrie era un reflex de l’esperit del moment, i per tant no és gens d’estranyar un ambient on predominés la idea de la igualtat, de la curiositat vers l’altre sense obviar, naturalment, uns valors de rigor i justícia encarnats en la forma de liderar d’en Kirk, que el feien una mena de cap ideal tant per lidiar amb problemes com per tenir una relació d’igual a igual amb els membres de la seva tripulació, malgrat poguessin haver-hi diferències de criteri (encarnades fonamentalment en l’esperit ultra racionalista de l’Spock).

Molt diferent (perquè els temps també són molt diferents) resulta la versió d’en Kirk actual interpretada per en Chris Pine. D’alguna manera, aquesta modernització del personatge respon a aquesta idea de la maquinaria de Hollywood on un blockbuster ha de complir uns paràmetres on el subtext, per petit o lateral que sigui, ha d’intentar ser obviat al màxim. Per això el nou Kirk està més a prop del tradicional heroi d’acció que no pas d’un humanista.

James_T._Kirk_on_the_Bridge_as_Captain

El dibuix, doncs, ofert és una col·lecció més aviat de tòpics salpebrats que no amaguen una falta d’originalitat (i potser fins i tot de respecte) absoluta. Uns tocs d’integritat d’en Kirk de sempre, més una dosis de trapelleria, trauma i ràbia adolescent, més una pinzellada de genialitat i redempció i ja tenim el personatge llest per ser ofert a les noves generacions sense quasi despentinar-se. Un resultat final que no sabem si qualificar de traïció (potser és una mica fort), però sí de futilitat al constatar que en el fons estem davant d’en James Kirk perquè la pel·lícula és Star Trek. Si no seria perfectament intercanviable amb qualsevol altra producció.

Podem parlar doncs del Capità Kirk com a personatge mític del cinema? La resposta es un sí matisat. És evident que existeix mitologia respecte al personatge, però en el fons, i com es demostra en el to de la nova versió d’Star Trek, en Kirk funciona dins uns paràmetres culturals i temporals concrets, dintre de la mitologia d’Star Trek i el que simbolitza. La sinècdoque de tota una saga i de tot un missatge universal que, malgrat haver estat difuminat en les últimes entregues, segueix operant a nivell sentimental de forma incontestable.

Àlex Lascort

Àlex Lascort Ficcions biogràfiques

Barceloní i rodamon de les rodalies metropolitanes l'Àlex P. Lascort és un cinèfil compulsiu per herència familiar. Escriu a diversos mitjans online com 'Cine Maldito' o 'Fantastic Plastic Mag'. S'uneix a l'equip d'El cinèfil amb ganes d'explorar la cinefilia des d'una perspectiva nostrada.

  • Avatar

    Miquel Gomila

    26 d'Agost de 2016 #1 Author

    Si bé és veritat que l’encarnació moderna del personatge té totes les mancances comentades, crec que el Kirk de “Beyond” a millorat força i s’ha aproximat bastant a l’original.

    Respon

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*