TV3 a l’estiu: recordant sèries TV3 a l’estiu: recordant sèries
Arriba la calor i la televisió publica catalana recupera velles glòries de la petita pantalla TV3 a l’estiu: recordant sèries

Es presenta un estiu diferent si som dels que seiem al sofà després de dinar per veure el TN i la sèrie que toqui. Per començar, perquè vam començar temporada d’estiu molt aviat, el 27 de juny, quan abans teníem la sèrie de tot l’any fins a finals de juliol.

Abans, estiu volia dir recuperar sèries antigues i recuperar records que ens van fer vibrar. De fet, no. Volia dir recuperar Plats Bruts. Estiu volia dir Plats Bruts, sempre. Una sèrie de 1999 que, per més repetida i repetida i repetida com un got de gaspatxo amb massa all, ens refresca, ens agrada, ens arrenca les riallades que arrencava quan miràvem els capítols dilluns al vespre després del TN. Ens sabem els diàlegs de memòria, gairebé, o sense el gairebé, i tot i així seguim enganxats cada vegada que la reposen. El David, el Lopes, l’Emma, el Ramon, la Mercedes, la Carbonell, el Pol. Personalment, els capítols de la iaia em van costar de tolerar des del principi. I aquell capítol de la platja? El capítol de la platja, nens! Sóc l’única que encara canta les cançons per aquí i per allà de tant en tant? Ai, sí, quin tros de sèrie. Quin brillant. Però l’any passat ja van deixar de fer-la, i aquest any tampoc la tenim.

TV3-que-del-Corporacio-Duart_1383471716_24432976_1000x799

Una altra sèrie que era sinònim d’estiu era Temps de Silenci. La història d’un país en un culebrot. Una sèrie que ens entretenia, ens feia estremir perquè era un bon drama, però que alhora ens explicava què va passar temps enrere, als que encara no havíem nascut, i que els els feia recordar als que van viure l’horror de llavors. Qui no plora cada cop que maten l’Antonio? Qui no s’emociona quan la Consol es tira daltabaix del terrat? La veu de la gran Cristina Dilla ens acompanyava i ens acariciava en aquestes tardes d’estiu en què canviàvem la piscina per l’aire condicionat. Però aquest any no ho fa.

Temps_de_silenci_Serie_de_TV-773063985-large

Aquest any també recordem, però no fem anar la memòria tan enllà. Recordem La Riera des d’un principi, d’una manera molt especial. Trobo molt encertada aquesta manera de partir els capítols en trames i de condensar les històries que ens van tenir intrigats durant dies. És bonic, també, veure com han crescut i evolucionat personatges que ens acompanyen encara cada migdia. I veure com la memòria classifica els records i hi ha coses que sap i coses que no.

En fi. Sigui com sigui, les sèries de l’estiu tenen aquell dilema de si han d’estar bé perquè fa molta calor i la gent s’està a casa amb l’aire condicionat fins les sis de la tarda o si no cal que siguin gaire perquè la gent surt i va a la piscina i la platja i de vacances i ningú s’està a casa enganxat a la tele. Per això des de programació aprofiten per fer-nos recordar. Però sabeu què? Jo ho compro. M’agrada, fer memòria. Sóc una nostàlgica.

Anna Amat

Anna Amat TeleViciada

Traductora que mira de reinventar-se cap al món del protocol, les relacions institucionals i l’organització d’esdeveniments. Fanàtica de les llengües, les relacions humanes, les possibilitats d’Internet, les abraçades i els petons perquè sí i les idees de bomber. Entén la tele i el cinema com a elements socialitzadors. I amb Twitter, encara més.

  • Avatar

    Julián Juan Lacasa

    21 de Juliol de 2016 #1 Author

    TV3 sempre ha anat per endavant de les televisions de l’Estat, en això de sèries, tot i que Plats Bruts em va semblar sempre una còpia catalana de Siete Vidas (el bar, el pis compartit, els embolics…), però tenia una gràcia als diàlegs que no tenia Siete Vidas (a la qual van enganxar en Pau Dura com a germanastre del Javier Cámara, sense gaire gràcia i com a pretext per ficar-ne d’acudits de catalans dels anys de la polca).
    Temps de Silenci va ser millor que Cuéntame, i també va ser la precursora de Amar en tiempos revueltos, ens mostrava allò que les sèries fetes a Madrid gairebé mai ens hi expliquen, com sofria la gent la dictadura fora de Madrid. Ara, Amar, dins Antena 3, continua, tot i que ja només és un culebrot i poca cosa més. Per cert, jo mateix he sortit en alguns capítols com a extra, dins el Café Reyes, sempre com amic del Doctor Martos (Toni Cantó), tot i que sense cap diàleg. Només vaig poder posar la meva veu dins un Walltrack, que després s’utilitza com a so de fons.
    I La Riera… crec que ja cal fer-ne una de nova, però l’asfíxia econòmica que pateix TV3, ara per ara, l’impideix, i per això té que tirar del culebrot gallec del far, tot i les crítiques dolentes que ha tingut.
    Almenys, TV3 sap fer un estiu diferent, mentre que les televisions estatals i autonòmiques, i no parlem de Telemadrid, només fan programes de tot a cent.

    Respon

  • Avatar

    B

    26 de Juliol de 2016 #2 Author

    Doncs a mi com a cosa típica de l’estiu m’agradava l’Oliana Molls. I Bola de Drac, que també és una altra d’aquestes que no morirà mai mai mai mai (etc.). Les bestieses d’ara no les entenc, però suposo que és el que té fer-se gran, no? Quan et vulguis posar nostàlgica sempre pots mirar-les pel 3alacarta!

    Respon

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*