La desigualtat de gènere és una realitat que fa anys que es debat i es qüestiona. En l’entorn laboral, són moltes les dones que es veuen descartades o apartades no per la seva manca de capacitats o aptituds sinó per la seva condició de dona. La indústria cinematogràfica és un d’aquests escenaris on les dones han de lluitar cada dia per tenir les mateixes oportunitats que els seus companys homes, sigui per aconseguir un bon paper, un contracte just, ascendir… Les pràctiques sexistes han arribat a tal punt, que el govern dels Estats Units està planejant implementar sancions.
Ja no és un tabú
Des de fa anys, Hollywood està en el punt de mira per aquesta qüestió. Per fer-se’n una idea, entre 2007 i 2014, els papers per homes en pel·lícules estrenades va ser del 69,8% davant el 30,2% per dones. Però això no només passa davant les càmeres, la representació femenina darrere també és minoritari, només un 1,9% de títols han estat dirigit per elles.
A més a més, se li ha d’afegir un altre problema, la falta de segones oportunitats. Si una pel·lícula d’una directora no funciona, aquí s’acaba tot (o serà molt difícil tornar-ho a intentar), si un home fracassa, en vuit o dotze mesos tornarà amb algú que li dóna el seu suport. L’actriu Maggie Gyllenhal explicava, “tinc 37 anys, i fa molt poc em van dir que no era suficientment jove per fer de xicota d’un home de 55”. Un altre dels grans problemes de la indústria cinematogràfica, la pressió per l’edat.
És un fet demostrable que hi ha un problema dins l’organització de les majors però això podria estar arribant al final. El govern dels Estats Units podria prendre partit, ja que des de l’any passat, està en marxa una investigació des de la Comissió per a la Igualtat d’Oportunitats Laborals, que consisteix en entrevistes amb 50 professionals de la indústria per determinar si hi ha discriminació misògina. A través de Los Angeles Times, es va saber que la carta que l’agència anti discriminació utilitza per posar-se en contacte amb les candidates a entrevistes, requerien informació “sobre els problemes relacionats amb el gènere”. Tres de les entrevistades confirmades són Melanie Wagon, antiga vicepresidenta del Sindicat de Directors, la directora Maria Giese i Lori Precios, professional de la publicitat, que deia, “espero que obliguin a aquesta gent a canviar la seva manera de portar el negoci, perquè Hollywood no està per sobre de la llei”.
Farts del masclisme
Són moltes les actrius que en els últims temps s’han atrevit a aixecar la veu contra aquesta situació. Fins i tot, hi ha certs actors que s’han sumat a les seves companyes donant la seva opinió de manera pública, com Ryan Gosling, Daniel Craig, Mark Ruffalo, Ben Stiller o Joseph Gordon-Levitt, entre d’altres.
Una de les primeres a fer el pas, va ser Patricia Arquette en el moment de recollir l’Òscar a Millor Actriu secundària, l’any passat. L’actriu va dir: “La veritat és que, tot i que hi ha la sensació que tenim els mateixos drets, sota la superfície existeixen importants desigualtats que afecten les dones”. La popular actriu Jennifer Lawrence, escrivia un article per la revista en línia Lenny una reflexió sense pèls a la llengua: “Fa unes setmanes, a la feina em vaig dir a mi mateixa que expressaria la meva opinió de forma clara i sense ximpleries. Sense agressivitat però amb rotunditat”, deia i afegia, “això podria no tenir res a veure amb la meva vagina, però vaig veure que no estava del tot equivocada quan un altre correu filtrat de Sony revelava que un productor, en referencia a una companya (referint-se a Angelina Jolie) la definia després d’una negociació com una nena consentida”.
Altres actrius han donat la seva opinió al respecte per deixar clara la seva posició. Cate Blanchett deia en una entrevista pel New York Times: “En aquesta indústria, com en tantes altres, hi ha una llei no escrita que diu que les dones no poden ficar la pota”. De la mateixa manera que hi ha actors solidaritzats amb la causa de les seves companyes, n’hi ha d’altres que veuen una oportunitat de triomfar a costa seva. L’actriu Kristen Stewart ho explicava a Harper’s Bazaar, “saben que cobraran més que tu per la mateixa feina i l’únic que pensen és yujú”. Una de les actrius del moment és sens dubte Maisie Williams (Arya Stark a Joc de Trons) que, en una entrevista per Radio Times explicava que li és molt difícil trobar paper “de dones de veritat, no dones idealitzades o florers” i afegia, “és molt difícil trobar personatges femenins que no només siguin la xicota d’algú”. Altres actrius com Helen Mirren, Maggie Gyllenhaal, Jessica Chastian, Emily Blunt o Ellen Page, entre d’altres, també s’han atrevit a donar la cara contra el masclisme de Hollywood.
Però no només és un problema de la indústria cinematogràfica, en tots els tipus de feina es poden trobar aquestes desigualtats. Emma Watson va ser escollida com a ambaixadora de bona voluntat de l’ONU Dones, per defensar els drets d’aquest col·lectiu davant del món.
Més enllà del gènere
Malgrat que es parla molt de la desigualtat de gènere, hi ha altres tipus de desigualtats que també formen part del dia a dia de Hollywood i que tenen a veure amb la procedència ètnica o l’orientació sexual. Segons l’informe Inequidad en 700 películas populares, en la majoria de films estrenats entre 2007 i 2014, són predominantment blancs i protagonitzats per homes heterosexuals.
A més a més, només 19 personatges van ser per caracteritzar a lesbianes, gais o bisexuals, una tendència que comença a canviar sobretot en la petita pantalla, amb figures com Laverne Cox (Orange is the New Black) o Jamie Clayton (Sense8). En el cine però també es comença a veure la llum al final del túnel. Moltes de les pel·lícules que optaven a entrar dins les nominacions dels Òscars d’aquest any passat, abordaven una temàtica feminista o s’apropaven a universos femenins a través de mirades més complexes i atrevides de l’habitual.
Films com Carol, protagonitzades per Cate Blanchett i Rooney Mara, Suffragette de la directora Sarah Gavron, The danish girl, amb l’oscaritzat Eddie Redmayne, Room amb Brie Larson o Brooklyn encapçalada per la jove Saoirse Ronan.
