today-is-a-good-day

Traduccions per llogar-hi cadires

- Advertisement -

L’altre dia me va trucar la meva cosina Rosita de Buenos Aires a les tantes de la matinada. Clar, allà era el vespre, i a Catalunya ben bé les dues de la nit. I xerrant, xerrant, com si la conferència internacional fos barata, me va dir que el seu marit, el Gustavo, que és argentí, estava mirant una penícula. Llavors me vaig voler fer la importanta i li vaig dir que escrivia articles d’opinió a El cinèfil. Va quedar parada, orgullosa i tot, i vam començar a parlar de cinema.

Algun dia us parlaré de les penícules argentines aprofitant que hi tinc parentela, i com són d’espesses i no s’entén res del que diuen, que l’argentí és una llengua complicada que fa estar sempre amb l’orella atenta per captar-ho tot. I sabeu quina penícula me va dir que li agradava molt? Mi pobre angelito! No em sonava de res, aquest títol, fins que després d’una acurada sinopsi de la Rosita vaig entendre que es tractava, ni més ni menys, que del clàssic protagonitzat per Macauly Culkin, Solo en casa. Ja està bé, com m’havien fet ballar el cap els coi de traductors!

- Advertisement -

- Advertisement -

I no és el primer cop que els traductors fan coses espantoses com aquestes, no! N’hi ha tantes, de penícules que han viatjat fora del seu país amb noms horrorosos o, com a mínim, molt diferents als seus originals. Perquè clar, si tu fas una penícula titulada Avatar, Titanic, Batman o Jumanji pots estar tranquil que arreu del món tindrà el mateix nom, que els traductors tindran les mans quietes i no faran disbarats. Però si t’arrisques amb un nom més ambigu… Ai! Ja pots començar a patir!

Un dels casos que més gràcia me fa, o més pena, i mai millor dit, és el de Sonrisas y lágrimas. Aquest film tan bonic amb un títol optimista a mitges tenia per nom original The sound of music, que vindria a ser El so de la música. Què va passar? Potser el traductor tenia un mal dia, o potser no va veure la penícula i, per tant, no va saber que es tractava d’un musical. Potser estava atrapat en una depressió… aTRAPPat, eh? És una broma… Per cert, la Rosita me va dir que per allà baix aquesta penícula es diu La novicia rebelde.

escanear0008

Una altra traducció d’aquelles que et fan dir que es van quedar descansats és la del títol de La jungla de cristal. Sí, a la penícula el Bruce Willis no fa més que rebolcar-se entre vidres esmicolats d’un gratacel, però això no treu que el títol original també escaigués al resultat. Duro de matar que diria la Rosita a l’Argentina és una traducció molt més fidel al Die hard original. Espero que en McClane es prengués bé aquest ultratge, o ja el veig amb la metralleta anant a veure el responsable. Yippi ka yei!

DIE HARD

El qui també devia tenir un mal dia, sotmès a un gran estrès per culpa de la rutina, era el traductor d’Atrapado en el tiempo. Sí, el títol com a mínim és fidel al que passa en els fotogrames, però és que el seu director la va batejar com a Groundhog day, o el que és el mateix, i no era tan difícil, El día de la marmota. Això de les males traduccions cinematogràfiques sí que és viure atrapat en el temps… I sabeu què va dir la meva cosina Rosita? Que no li sonava aquest nom, que per ella, el film protagonitzat per Bill Murray es titulava Hechizo del tiempo!

En voleu una altra de bona? Sabeu aquell senyor dels cabells blancs que fa tant riure a les seves penícules? Exacte! El Leslie Nielsen de ¡Aterriza como puedas! Quina gràcia que fa! Doncs no devia ser precisament gràcia el que va notar quan va saber el nom de la penícula, que originàriament es deia Airplane! Un traductor d’alta volada, sens dubte! I mentrestant, la Rosita, al Cono Sur, indicant-me que no, que el film es deia ¿Y donde está el piloto?

Ara, una cosa és traduir una penícula de qualsevol manera i una altra de molt diferent és fer un espoilert amb el títol. El que va portar a Espanya el film de Roman Polanski Rosemary’s baby ja ens va explicar el final amb allò de La semilla del diablo. Quina barra! Espatllar una gran història d’aquesta manera! És com si El sexto sentido s’hagués titulat Bruce Willis está muerto desde el principio.

- Advertisement -

la semilla del diablo cartel

I parlant de morts, menció honorífica també la que es mereix el qui va posar per títol Este muerto está muy vivo a la penícula Weekend at Bernie’s, que en català seria una cosa així com Cap de setmana a ca ell Bernat. Uf! És que les comèdies fan molta més gràcia amb aquests noms rebuscats que els posen als països de parla hispana. Una cosa… Jo, de veritat, no ho acabo d’entendre… Deuen sortir de juerga i el dilluns a l’oficina encara tenen la closca emboirada. Precisament, la Rosita diu que a l’Argentina el van titular Fin de semana de locura.

Després hi ha un altre extrem, que és el de no traduir gens el títol original. Toy story, per exemple. Tampoc costava tant traduir, posar-li Una història de joguines, carai! Clar, llavors se’t queixa la casa i a la següent, cagada! I traduïm Bug’s life, que vindria a ser Una vida d’insecte, per Bichos. En fi, que no deu ser fàcil buscar un nom per a una penícula si els professionals no se n’acaben de sortir en tantes i tantes ocasions. Però ja no en diré més perquè estaríem aquí fins a les tantes de la matinada. Mira, com amb la Rosita! Va sortir el sol i encara estàvem xerrant de cinema! Sort que la conferència la pagava ella…

- Advertisement -

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents