Aquesta setmana ha arribat a les cartelleres la darrera adaptació de l’obra de teatre homònima El Rei Borni creada per Marc Crehuet qui també dirigeix i escriu el film. A més, l’elenc de la pel·lícula ha estat el mateix que a l’obra de teatre, el rodatge va durar 3 setmanes i ha estat presentat al Festival de Màlaga i ara arriba al FIC CAT. La història confronta a un jove que ha perdut un ull a una manifestació, l’antidisturbis que el va disparar i les seves respectives parelles; mentre va fluctuant entre la tragicomèdia al drama, evolucionant cap a l’humor negre.
D’on surt la idea de passar El rei borni del teatre al cine?
La idea surt del Joaquim Oristrell, que em truca després de veure l’obra i em diu que veu una pel·lícula claríssima. Em diu que si no m’animo a fer-ho ho farà ell…i jo decideixo posar-m’hi.
El fet que l’equip conegués tan bé l’original va facilitar la feina?
Sí, totalment. A més, si no fos per això, no haguéssim pogut rodar dues versions de la peli (català i castellà) en 17 dies.
Quines són les principals diferències entre El rei borni del teatre i el del cine?
El punt de vista és la gran diferència. En teatre, el punt de vista el posa l’espectador, principalment. En cinema, des del moment en què un director decideix on emplaçar la càmera, posant èmfasi en unes coses o unes altres, tot canvia.
Anant a l’argument… Perquè vas triar la comèdia (negra) per tractar temes tant densos i profunds?
Perquè, com em va dir el Juan Ramón Bonet recentment, la comèdia potser és un molt bon cavall de Troia. I perquè és el meu gènere.
La crítica social va per les dues bandes (BRIMO i activista). Volies mantenir una certa neutralitat?
Volia posar sobre la taula les diferents visions sobre el tema. Des del moment en què tractes un tema com aquest, hi ha un component evident de denúncia, però no volia fer un pamflet. A més, penso que a la peli es parla de moltes altres coses, a banda dels aspectes polítics o socials…
Heu rodat en català… Sou pocs els que ho feu… Per què creus que es fa poc cine en català?
Potser per un motiu econòmic. No és gens fàcil recuperar la inversió que suposa una pel·lícula i suposo que la gent mira d’arribar al màxim número d’espectadors possible. Nosaltres la vam rodar en català i en castellà, tenim dues versions originals.
Quina reacció esperes del públic? Riures? Reflexió? Compromís social?
Que es generi debat, que la gent surti fent-se preguntes… després d’haver gaudit de la comèdia.
