today-is-a-good-day

‘Angry Birds’, la primera app que arriba al cine

- Advertisement -

Ja tenim a punt d’arribar al cine la primera aplicació de mòbil que es convertirà en pel·lícula. Sony i Rovio han convertit els populars Angry Birds en personatges de cine en una cinta amb un pressupost de 80 milions de dòlars. Els simpàtics ocellets lluitaran contra els malvats porquets verds a les sales a partir del 13 de maig. A més, ho faran en llengua catalana. Segurament no serà la primera aplicació que passa a la gran pantalla. De moment, però, no s’espera cap film sobre Candy Crush.

Més videojocs que mai

- Advertisement -

Aquest any i l’any que ve, però, arribaran a la gran pantalla diverses pel·lícules més que tenen el seu origen en el món dels videojocs. Aquest no és un fenomen nou. Ja fa més de trenta anys, moment en que les consoles van arribar a casa per quedar-se, que el cine ha volgut treure el cap per aportar la seva versió de diversos videojocs que tenien el seu propi fenomen fan. Després dels ocellets ens robarem amb l’aventura èpico-fantàstica Warcraft que s’estrenarà el dia 3 de juny amb la intenció de ser una de les sorpreses del pre-estiu. El film presenta un repartiment amb actors relativament desconeguts pel gran públic i està dirigit pel fill de David Bowie, Duncan Jones (Moon). El pressupost és d’uns 100 milions de dòlars i el fet que es vengui com a Warcraft: the beginning augura ja alguna seqüela…

- Advertisement -

Però això no és tot. Una de les adaptacions més esperades és la del videojoc d’Ubisoft Assassin’s Creed que protagonitza l’omnipresent Michael Fassbender. Aquesta setmana s’han fet públiques les primeres imatges i el tràiler del film que, igual que el joc jugarà amb els viatges en el temps. A més, la història d’un condemnat a mort que viatja al passat dels seus avantpassats ens portarà a la Espanya de la Inquisició. Les primeres sensacions són d’alta fidelitat a la saga de videojocs d’Ubisoft i molta acció . L’estrena està prevista pel 21 de desembre d’enguany.

També hi ha projectes en avançat estat sobre Splinter Cell i fins i tot hi ha un protagonista: Tom Hardy (The Dark Knight Rises, Inception) que donarà vida si tot va com ha d’anar a aquest agent secret de la NSA nord-americana. En un altre ordre de coses, també veurem aviat una adaptació de Minecraft que produirà Roy Lee, responsable de The Lego Movie. En aquest cas no se saben detalls de la història però sí hi ha un director contractat: és Rob McElhenney que coneixem per la sèrie It’s Always Sunny in Philadelphia. Minecraft arribarà suposadament a finals del 2017 però no hi ha res segur encara. Altres jocs que tenen molt números per arribar a la gran pantalla són Metal Gear Solid, The lasf uf us i Portal però no hi ha gaire detalls prou sucosos per revelar sobre aquestes adaptacions (encara). I no podem deixar de mencionar The Emoji movie que tot i no ser un videojoc portarà les famoses emoticones al cine en un curiós experiment amb cameo d’altres apps com Facebook o Spotyfy.

Els clàssics

Per tot això i més, hem volgut fer un repàs a les (millors?) pel·lícules basades en videojocs que han arribat a les nostres pantalles. Què en penseu? Hi ha alts i baixos però el que està clar és que les videoconsoles i els ordinadors han donat molt de joc al cine. He he he he… Molt de joc!!

mortal-kombat-poster10 – Mortal Kombat (1995)

Segurament no passarà a la història aquesta adaptació d’un dels jocs de lluita més popular de la dècada dels noranta. Tot i que el repartiment estava format per actors força desconeguts, la pel·lícula comptava amb l’immortal Christopher Lambert. Malgrat això, amb un pressupost que no arribava als 20 milions de dòlars va aconseguir recollir una taquilla de més de 120 milions! Això sí que és tot un fatality!

 

- Advertisement -

hitman9 – Hitman (2007 i 2015)

Aquest videojoc del pistoler calb ha estat l’origen de dues pel·lícules. La primera va ser una producció franco-americana que venia avalada per Luc Besson l’any 2007 i recentment ens ha arribat un reboot estival protagonitzat per Rupert Friend i Zachary Quinto. Totes dues pel·lícules van passar pel cinema sense fer gaire soroll. I és que aquest joc basat en un assassí “dissenyat” per The organization per ser una màquina de matar tampoc no va ser la revolució de les consoles tot i el seu moderat èxit.

 

prince-of-persia8 – Prince of Persia (2010)

Entrem en el terreny de les superproduccions. Jerry Bruckheimer va produir aquest film que Disney va distribuir basat en un dels videojocs de plataformes més versionats de la història. Amb un repartiment de semi-luxe (Jake Gyllenhaal, Ben Kingsley i Alfred Molina) la pel·lícula no va aixecar tanta polseguera com prometia el seu títol (The sands of time). El que es podia haver convertit en una franquícia d’aventures es va quedar en entreteniment enllaunat amb molt (massa) protagonisme dels efectes generats per ordinador.

 

Ralph7 – Wreck it Ralph (2012)

Estem parlant de Disney sense Pixar intentant fer una pel·lícula de Pixar. La idea de fer una semiversió del videojoc de Donkey Kong fent que el bo fos un forçut però adorable personatge va funcionar a mitges. Una història fluixa, amb uns protagonistes no gaire carismàtics, va salvar-se gràcies als cameos d’altres personatges del món dels videojocs i en part per una multicromàtica successió d’escenes que pels més petits va ser suficientment trepidant. Pressupost 170 milions. Taquilla 470. Disney, un cop més, ho va petar.

 

final_fantasy6 – Final fantasy (2001)

Ja fa 15 anys que molts van quedar meravellats amb la versió cinematogràfica del mític joc Final Fantasy. Encara marcats pel que havia significat Matrix aquesta pel·lícula va ser prou agosarada com per crear tots els personatges amb ordinador amb uns resultats més que satisfactoris. El problema és que ni la història valia gaire la pena ni els milions de fans del joc van quedar contents. Resultat: castanya contra la paret. Només es van recollir 85 milions als cinemes i tot plegat havia costat gairebé 140 milions. La productora Square Picture no ha tornat a fer cine…

 

pixels5 – Pixels (2015)

Adam Sandler va protagonitzar l’estiu passat una histriònica multiversió dels videojocs més famosos de les màquines recreatives dels vuitanta. Com la major part de les pel·lícules d’aquest actor, Pixels és una astracanada que no s’aguanta per enlloc. Uns cuidats efectes especials algun gag més o menys encertat són l’únic que es pot salvar d’aquest estrany homenatge a l’arcade. Això sí, Columbia va fer caixa (160 milions de benefici). Chris Columbus va posar una taca a la seva carrera com a director. Adam Sandler… Doncs això, és Adam Sandler.

 

super-mario4 – Super Mario Bros. (1993)

Sí! Dos lampistes amb pinta de losers poden salvar el món i ho van fer en una pel·lícula l’any 1993. Seguim en l’època daurada de Nintendo dos anys després que arribés Super Mario World i coneguéssim en Yoshi. La pel·lícula va intentar captar tot això amb un dolent de renom com Dennis Hopper i uns simpàtics Mario i Luigi. El repte era molt gran i potser no va acabar de sortir del tot bé però pel que significa el personatge i per la valentia de ficar-se en aquest jardí és una de les adaptacions de videojoc més cèlebres. A la taquilla li hagués anat bé un bolet del vermells perquè només va fer 20 milions de dòlars arreu del món.

 

001-lara-croft3 – Tomb Raider (2001 i 2003)

Corbes, pistoles i aventures. Moltes corbes, moltes pistoles i moltes aventures. Això prometia el videojoc protagonitzat per Lara Croft i això ens va mostrar també el film que va catapultar Angelina Jolie a la fama. Van saber triar l’actriu perfecte pel personatge i van captar l’escència del joc. Per acabar-ho d’adobar es van treure de la màniga una Indiana Jones femenina amb un llargmetratge impactant, modern pel moment i força distret. Dos anys més tard van aprofitar per fer una seqüela que no va anar tant bé com la primera, però va seguir deixant diners. Tot just s’ha anunciat que Alicia Vikander encarnarà de nou el personatge en una nova adaptació.

Street_Fighter_19942 – Street Fighter (1994)

A l’època daurada de Nintendo i Jean-Claude Van Damme algú va tenir la genial idea de fer una pel·lícula del viodejoc de mastegots més popular de les recreatives i de Super Nintendo. El resultat va ser més que satisfactori pels aficionats a Street Fighter. Personatges fidels als originals, moltes hòsties i coreografies com les del joc i un gran (enorme) dolent. M. Bison va ser l’últim paper del malaguanyat Raul Julia que va donar del poc glamour que podia tenir un film d’aquestes característiques. L’any 2009 la voluptuosa lluitadora xinesa vestida de blau va tenir també la seva pròpia pel·lícula. (Legend of Chun Li)

 

Resident-Evil1 – Resident Evil (Saga)

Respect! Estem parlant d’una saga (que encara no ha acabat) que porta més de 900 milions d’euros recaptats en taquilles arreu del món. Amb el permís de Lara Croft, Alice i la seva croada contra els zombies és la reina dels videojocs a la gran pantalla. S’han fet ja cinc films sobre aquest personatge creat per Capcom (2002, 2004, 2007, 2010, 2012) i l’última bala de la franquícia la veurem l’any 2017. Hem de felicitar la reina de la festa: Milla Jovovich que tenia 27 anys a la primera pel·lícula i en tindrà 43 quan s’entreni l’última Resident Evil: The Final Chapter.

- Advertisement -
JR Armadàs
Nascut als anys 80 (amb tot el que això comporta) Joan Ramon Armadàs és Llicenciat en Dret i Periodisme per la UPF. Ha treballat en premsa local a Sant Cugat i en premsa internacional com a corresponsal al Regne Unit i la Xina. Com a escriptor ha publicat tres novel·les, diversos relats curts i ha estat editor d'Edicions Xandri durant 6 anys. En l'àmbit cinematogràfic ha escrit i dirigit una pel·lícula i sis curtmetratges i és el co-director del Sant Cugat Fantàstic i La setmana del Cinema en Català. També ha fet de cap de premsa d'unes quantes pel·lícules catalanes. Des del 2016 és el capità d'aquest vaixell periodístic i cultural anomenat 'El Cinèfil'.

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents