La mort definitiva dels gèneres purs

- Advertisement -

Això d’etiquetar una pel·lícula en un gènere determinat és una pràctica molt generalitzada entre crítics obligats a la màxima simplificació dels seus comentaris. Els gèneres purs no existeixen ni crec que hagin existit mai, al menys en el sentit artístic de la paraula.

west-side-story-poster-bigFem una mica d’història però sense entrar en prehistòria (a la cultura clàssica n’existien només dos, la tragèdia i la comèdia). Hollywood va utilitzar els gèneres com la millor forma d’entendre’s amb els espectadors, els comentaristes (em resisteixo a qualificar-los com a crítics) i els propietaris de les sales (els cines). Comèdies, drames, terror, westerns, aventures, musical… al costat del títol o del comentari d’una pel·lícula eren els complement informatius essencials. Després, els qualificatius genèrics van anar evolucionant adaptant-se al pas del temps: ciència ficció, històric, eròtic… O afegint-hi paraules complementàries il·lustratives: comèdia sentimental, comèdia familiar, comèdia d’amiguets, comèdia dramàtica (?) i totes les variants que vulgueu.

- Advertisement -

Els estudiosos del cinema es van trencar el cap escrivint tractats sobre les característiques comunes que podrien tenir els gèneres però la mateixa evolució del cinema empesa per l’evolució de la societat els va sobrepassar.

- Advertisement -

Avui dia, les parauletes que va darrera el títol de la pel·lícula en els mitjans de comunicació no són gèneres sinó simples descripcions. Per altra banda, cada comentarista s’inventa els seus gèneres (o descripcions) particulars i pocs tenen en compte que a les pel·lícules coexisteixen gèneres diversos (moltes vegades contraposats). A més, s’han imposat termes com a thriller o suspens, que no són gèneres sinó recursos narratius de determinats moments de l’acció. Dir que una pel·lícula es un thriller o de suspens, no te cap sentit. No hi ha cap comèdia que sigui una comèdia pura durant tota la pel·lícula. No hi ha cap drama que sigui un drama durant tota la pel·lícula.

brave

Veiem-ne alguns exemples:

Blade RunnerÉs una pel·lícula de ciència ficció o un film neonoir? O les dues coses i moltes altres més?

Un western: és un film de l’Oest, una pel·lícula d’acció, un drama o una comèdia? A vegades hi ha westerns musicals…

Chicago: és un musical, un neonoir, un film històric o una comèdia romàntica? Tot a la vegada?

Barcelona, nit ‘hivern: comèdia, drama, melodrama?

Batman v. Superman: ciència ficció, acció, drama, comèdia, acció?

- Advertisement -

Quatretondeta: Comèdia, comèdia negra, costumista, drama…?

Tot això es complica encara més si s’analitzés la posada en imatge o les formes narratives que ara semblen passades de moda i gairebé quasi cap crític té en compte. Tothom parla dels argumentes i no de la forma que s’expliquen. Però això seria una altra història…

- Advertisement -
Àngel Comas
Històriador i expert en cinema des de fa molts anys, l'Àngel Comas ha publicat un munt de llibres sobre cine i, entre d'altres programa el Cicle de Cinema d'Autor de Sant Cugat. Els seus articles són propis d'algú amb experiència que va al cine i no menja crispetes.

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents