“Hem omplert el cine projectant una pel·lícula que passaven per la tele el mateix dia”. L’autor d’aquesta frase és Nacho Cerdà, director de la Sala Phenomena de Barcelona i darrere aquesta afirmació hi ha molta reflexió a fer. La davallada del públic assistent al cinema s’ha frenat. És més augmenta. Segons dades de l’Institut Català d’Empreses Culturals el 2015 els espectadors van créixer a Catalunya un 8% respecte l’any anterior.I no, la pel·lícula més vista no és l’Episodi VII d’Star Wars, és 8 apellidos catalanes (amb més d’un milió d’espectadors!!!).
Tendències de consum i perfils cinèfils
Aquestes dades i frases lapidàries sorgeixen de la Jornada Professional que ha organitzat el D’A Festival de Cinema d’Autor de Barcelona dedicada als nous públics del cine. En un moment on sembla no hi hagi vida intel·ligent més enllà de segons quines sèries les xifres i la realitat són molt diferents. La consultora d’art i membre associada del Centre d’Estudis de Polítiques Culturals de la Universitat de Marwik, Heather Maitland, explicava en la conferència inaugural de la jornada que un dels problemes del cinema és que es tracta als espectadors com a simples números. “Amb les xarxes socials ara podem escoltar-los. L’audiència són persones. Persones que volen coses diferents els uns dels altres i que (un 45%) fan servir les xarxes socials per compartir els seus gustos”. Segons ella hi ha tres motius que motiven el públic a anar al cinema: l’expressió de la pròpia identitat, els regals en forma d’emocions que t’aporta un film i la informació social que aporta.
Maitland també ha aportat interessant dades sobre el perfil cinèfil dels espanyols. Segons un estudi d’audiències de la Unió Europea només un 3% asseguren que no veuen mai cap pel·lícula. Per altra banda un 40% dels espanyols es declaren cinèfils i el 93% afirmen que van al cine (sense especificar la freqüència). Ara bé, sabeu quants reconeixen que passen per les sales cada setmana? Un 16%. Els números no acaben de sortir tenint en comte que el 2015 va tancar a l’estat espanyol amb 94 milions d’espectadors segons Rentrak.
El cinema com esdeveniment
El director del cine Phenómena sap el que és la transició de crear esdeveniments a una programació estable. El que va començar amb passis nostàlgics de clàssics dels 80 al desaparegut Cine Urgell és ara un dels cinemes de referència de la comunitat cinèfila barcelonina. Cerdà està convençut que l’èxit del cinema (i això no vol dir el futur) passa perquè els exhibidors mimin el públic amb una barreja de bon tracte personal, sales de cine a l’alçada i una programació que es pugui consumir no només com omplir forats sinó com esdeveniments. “El cine té una caràcter social i això s’ha de potenciar. Vaig al cine però també parlo amb els amics de la pel·lícula, menjo i si a sobre tinc un complement com poder veure actors o directors l’experiència és més completa”, opina. Segons ell, el model de multisala amb poques butaques fa que el cine perdi personalitat i al públic li sigui igual anar a un lloc o a un altre o fins i tot quedar-se a casa i baixar-se la pel·lícula…
La pirateria ha estat un dels temes que ha estat sobre la taula durant tota la jornada (celebrada a la seu de la Fundació SGAE). Ramiro Ledo, president de la sala gallega de cinema Numax opina que en contra el que pugui semblar la pirateria genera més públic als cinemes. “Hi ha una relació directe entre descàrregues il·legals i augment de les audiències al cinema”. Segons Ledo això és així perquè el consum pirata fa augmentar la curiositat i l’afició en molts “usuaris” i els cinèfils acaben preferint anar al cine pel concepte social i d’espectacle que comentava el seu company de taula Nacho Cerdà. Amb tot, ha quedat clar que tots dos estaven d’acord en que el model de blockbuster i franquícies amb més de 15 pantalles en centres comercials tendirà a anar a la baixa en favor de sales que apostin per l’especialització i la fidelització del client.
