today-is-a-good-day

Desmuntant Zack Snyder

- Advertisement -

Toca parlar del director/productor/escriptor Zack Snyder que ha estrenat recentment el seu llargament esperat Director’s Cut de Justice League amb gran part de l’elenc de DC Comics en aquest nou univers cinematogràfic que competeix directament amb la Marvel.

L’elecció de Snyder que va prendre Warner Bros per a dirigir pel·lícula i supervisanr totes les entregues dels seus integrants en tasques de productor (com Aquaman o Wonder Woman) no hauria de sorprendre ningú ja que és gairebé el noi d’encàrrec per a la productora sobre adaptacions amb gran pressupost, excepte amb Sucker Punch, únic projecte original en la seva carrera i que, paradoxalment, la que va rebre pitjors crítiques i va acabar tenint pèrdues. Farem un repàs a la seva filmografia.

Dawn of the dead (2004)

- Advertisement -

Remake de Dawn of the dead en 1978 i dirigit per George A. Romero, titulada a Espanya com Zombie (creativitat pels títols). Sens dubte va ser un començament poderós ja que ningú esperava res d’aquest film. Va ser una estrena de tantes en les pel·lícules sobre morts vivents i no només va funcionar meravellosament a taquilla, sinó que també la crítica va reconèixer que hi havia detalls que superaven l’original. Ara bé, també es veia més plana i sense aquella crítica social que si tenia l’original. No obstant això, la pel·lícula és molt divertida, amb una gran introducció i que es gaudeix perfectament en un segon visionat. Va recaptar 100 milions, amb un pressupost de poc menys de 30.

- Advertisement -

dawn

300 (2007)

Adaptació cinematogràfica de la novel·la gràfica creada per Frank Miller publicada per Dark Horse el 1998. És una de les seves pel·lícules més reconegudes. En el seu moment va ser una veritable bomba per les seves escenes d’acció dinàmiques (que encara hi ha qui imita la seva tècnica) com per escenes que són ja icòniques del cinema modern (quantes vegades has vist aquell cop de peu de Leònides a l’emissari persa?). Tenint tanta quantitat d’efectes especials no està envellint massa bé i canta una mica al visionar-la avui en dia. 300 segueix pas a pas l’obra original, fins i tot copiant en nombroses ocasions el disseny de vinyetes, com ja va fer Robert Rodríguez a Sin City, també de Frank Miller. Va tenir una seqüela que va arribava massa tard, 300: Rise of an Empire (2014) dirigida per Noam Murro on Snyder va estar acreditat en tasques de producció i guió. 300 tenia un pressupost de 70 milions i va recaptar més de 450.

Leonidas (GERARD BUTLER) bids farewell to his son Pleistarchos (GIOVANI ANTONIO CIMMINO) and wife Gorgo (LENA HEADEY) as the 300 begin their march north in Warner Bros. Pictures’, Legendary Pictures’ and Virtual Studios’ action drama “300,” distributed by Warner Bros. Pictures. PHOTOGRAPHS TO BE USED SOLELY FOR ADVERTISING, PROMOTION, PUBLICITY OR REVIEWS OF THIS SPECIFIC MOTION PICTURE AND TO REMAIN THE PROPERTY OF THE STUDIO. NOT FOR SALE OR REDISTRIBUTION

Watchmen (2009)

Adaptació cinematogràfica de la novel·la gràfica Watchmen, d’Alan Moore i Dave Gibbons, publicada per DC Comics en 1986 i 1987. Snyder va haver de lluitar amb les crítiques fins i tot abans de començar amb la seva producció donat que aquesta obra de culte tenia una gran legió d’aficionats acèrrims i coneixent els negatius antecedents de la indústria i el poc respecte que solen tenir en adaptacions a l’obra original no feia presagiar res gaire bo. Malgrat tot el producte final no va ser tan horrible, no era perfecte, però res catastròfic. La pel·lícula es saltava diverses parts vitals de l’obra i se li va canviar el final per un altre de més senzill (i més aviat insuls). En canvi, el càsting va ser perfecte i el disseny i la producció va respectar tot el que va saber l’obra original. Una gran idea la d’explicar el moment històric mitjançant cançons clàssiques, únic punt en el qual la pel·lícula està per sobre respecte al còmic per motius obvis. Watchmen tenia un pressupost de 130 milions i va recaptar-ne 185. Això en termes econòmics és un fracàs. Una pel·lícula comença a donar beneficis quan dobla els ingressos respecte al pressupost, ja que cal sumar-hi el gastat en publicitat (que no acostuma a estar inclòs en el pressupost) i la part que s’enduen els intermediaris i sales de projecció.

watchmen

Legend of the Guardians: The Owls of Ga’Hoole (2010)

Adaptació de la sèrie infantil de llibres escrits per Kathryn Lasky i publicats per Scholastic entre 2003 i 2008. Única pel·lícula d’animació per Zach Snyder. Ideada per a la major glòria de l’espectacle en 3D, és una pel·lícula bonica amb efectes especials de bandera, però que va rebre crítiques bastant tèbies. Entre els seus errors més grans s’inclouen una història que va de més a menys i que fins i tot en el seu millor moment no arriba a fer-li ombra al treball en el que es basa. Sense anar malament a taquilla es va decidir no continuar amb la saga que té un total de 16 lliuraments. Tan poca repercussió fa que uns anys més tard ningú no la recordi. Va recaptar 140 milions amb un pressupost de 80.

oliba

Sucker Punch (2011)

L’única producció original fins ara del director nord-americà, produïda juntament amb la seva dona, Deborah, i escrita i dirigida per ell mateix. Perquè ens entenguem, aquest film és el seu nadó. Sucker Punch no és una pel·lícula simple és una amalgama d’estils, amb multitud de referències difícils de detectar. Sembla anime, a mig camí entre un videojoc i un videoclip. És com un film de Jean-Pierre Jeunet, Terry Gilliam o dels germans Wachowsky… tot això amanit amb algunes escenes d’acció sorprenents i una mitja dotzena de fetitxes. La pel·lícula va recollir crítiques terribles principalment degudes a que sembla cinema convencional però no ho és, i quan el públic esperava veure un divertiment sense cervell va trobar-se amb una pel·lícula sobre els trastorns psicològics i diferents plans de realitat. Tot això amb un parell de galledes d’LSD. Anys més tard, Christopher Nolan va idear un cosí germà de Sucker Punch anomenat Inception i públic i crítica van fer l’onada. Va recaptar més de 89 milions i tenia un pressupost de 82, fracàs comercial bastant important, encara que aquesta pel·lícula ha funcionat bastant bé al mercat domèstic.

- Advertisement -

sucker

The Man of Steel (2013)

Adaptació del còmic Superman, creat per Jerry Siegel i Joe Shuster i publicat per DC Comics des de 1938 fins als nostres dies. El fracàs de crítica i taquilla de Sucker Punch no sols no va minvar la confiança que Warner li tenia sinó que li va posar la major franquícia que disposaven a les seves mans i li va encarregar supervisar la resta d’adaptacions a la gran pantalla del nou univers de DC. The Man of Steel va ser la primera pedra de tan titànica empresa i tot i que va arrasar a taquilla com s’esperava, les crítiques van ser prou ambigües amb comentaris que anaven des de l’elogi més càlid al rebuig total de la cinta. Per a mi és una pel·lícula massa freda, tant literalment per la paleta de colors utilitzats com pel seu to i ritme. Durada massa perllongada i, sent com és una pel·lícula d’orígens, una introducció molt llarga i feixuga. A més, les seves contínues referències religioses i el comportament insuls dels seus personatges no fila a favor. Té poques escenes d’acció però quan n’hi ha són de molt alta qualitat. Snyder estava tan preocupat en fer una pel·lícula tan transcendental que va oblidar fer-la divertida. The Man of Steel va recaptat 670 milions amb un pressupost de 225.

HENRY CAVILL as Superman in Warner Bros. Pictures’ and Legendary Pictures’ action adventure “MAN OF STEEL,” a Warner Bros. Pictures release.

: Dawn of justice (2016)

Un dels films amb més taquilla de l’any així com una de les més esperades tot i la voràgine d’avui en dia amb les cintes protagonitzades per súper herois. El film posa les bases del llargament esperat projecte creuat de Justice League. que ara ja sabem que no ha estat tant lucratiu i exitós com els de Marvel.  Zack Snyder ha aconseguit obrir-se pas amb una superproducció rere l’altre amb gran professionalitat i dedicació, amb uns resultats més afortunats que d’altres. No és senzill fer una súper producció cada dos anys per moltes adaptacions d’obres que siguin, amb un estil bastant definitori i tècniques que han fet càtedra. Molt representatiu del seu estil són les escenes d’acció que van a càmera lenta per accelerar-se al final. Tan senzill com efectiu.

 

- Advertisement -
Oriol Hernández
Nascut a mitjan dels 80 al Baix Llobregat té un parell de graus superiors de professions en les quals pràcticament mai ha exercit. S'ha passat mitja vida en escenaris tocant la bateria o foten brams i intenta escriure quan se li ajunten dues frases al cap. Fins i tot ho ha intentat amb això del teatre. Es va ficar de cap en el món adult obrint una llibreria i més li valdria haver-ho pensat millor. Actualment col·labora fent crítiques de cinema al portal 'Terror Weekend' i a 'El cinefil' Ha vist infinitat de pel·lícules dolentes i ha cobert informativament diferents festivals amb el terror com a gènere preferit. Si algú no li ho impedeix per la força, seguirà fent-ho.

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents