Ara fa vint anys, el personatge de Chandler Bing, interpretat per un Matthew Perry que ja no és entre nosaltres, pronunciava la darrera paraula de la mítica sèrie Friends amb un irònic “Where?” en resposta al “Should we get some coffee?” de la Rachel Green. Una broma que encapsulava tot el que van ser aquelles icòniques 10 temporades: humor senzill i enginyós i una gran sensació de familiaritat amb els espais i personatges.
Vint anys més tard, espectadors de tot el món continuen recuperant la mítica sitcom, aquí a través d’HBO Max, per tornar-hi a trobar aquests dos elements: les rialles assegurades i la familiaritat de passar una estona amb Rachel, Ross, Monica, Joey, Chandler i Phoebe. Perquè els hem vist tantes hores que gairebé els sentim com a amics, de manera que, per molts, mirar Friends és com tornar a casa, i això és un mèrit que ben poques sèries poden assolir.
Central Perk i el tercer espai
I això que la colla d’amics no és que quedessin gaire a casa. Sempre ho feien a Central Perk, la resposta implícita a la pregunta del Chandler d'”On anem a fer el cafè?”, que significava un tercer espai perfecte pels protagonistes.
El “tercer espai” és un terme desenvolupat pel sociòleg nord-americà Ray Oldenburg per definir els espais d’interacció social lliure i informal més enllà dels dos espais principals que ocupem en el nostre dia a dia: la feina i la casa. Aquests tercers espais que ens ajuden a desconnectar de la rutina dels altres dos són llocs imprescindibles per establir relacions humanes i evitar la monotonia, i Central Perk n’és un gran exemple.
És per això que sovint veiem Friends pensant que volem tenir la vida que tenen els seus personatges. No és per les seves feines —sovint precàries, un encert de la sèrie en mostrar com és guanyar-se la vida a Nova York—, ni pels seus apartaments —tot i que no estan gens malament—, sinó per aquest tercer espai que els permet mantenir amistats, explorar relacions romàntiques i viure noves experiències més enllà de la rutina.
Un humor acadèmic
Evidentment, amb voler la vida que tenen no n’hi ha prou per veure els episodis una vegada i una altra, també ens han de fer gràcia. I aquest és l’altre gran fort de la ficció creada David Crane i Marta Kauffman.
L’humor de Friends és un humor força acadèmic. I per això hi ha gent que ara el critica, perquè no va més enllà del que diuen els manuals de comèdia. Ara bé, si aquest humor és el que surt en els manuals, serà per alguna cosa. Potser fent servir acudits fàcils, potser utilitzant tècniques narratives habituals, però la sèrie sempre aconsegueix fer riure, que és el més important.
I encara més amb la capacitat d’elevar aquest material dels sis brillants actors que protagonitzaven la sitcom, Jennifer Aniston, Matthew Perry, Lisa Kudrow, Matt LeBlanc, Courteney Cox i David Schwimmer, amb una química impressionant entre ells i un grandíssim domini de tots els recursos còmics, tant físics com verbals.
L’envelliment de Friends
També és cert, però, que algunes bromes no funcionen com ho feien fa dues dècades. N’hi ha que, fins i tot, grinyolen pels tints masclistes o homòfobs característics de l’època. Però, en la seva defensa, Friends no deixa de ser una sèrie satírica i, per tant, és inevitable que jugués amb estereotips.
De fet, la defensaria fins i tot com una ficció prou feminista, on elles eren tant o més protagonistes que ells. La Monica i la Phoebe presentaven una gran independència i molta llibertat sexual per l’època, i la Rachel és una tapada icona feminista; un personatge que escapava de la vida que havien elegit per ella (casar-se i tenir fills) per fer el seu propi camí de forma independent, fins i tot quan aquest implicava ser mare soltera.
És evident que, des de la perspectiva actual, hi trobarem cosetes que ens semblaran fora de lloc. Friends ha envellit aquests vint anys, com ho fan totes les sèries, i com ho fem tots nosaltres. Però per molt que passi el temps, la continuem mirant, perquè sempre aconsegueix arrencar-nos alguna riallada i perquè, durant una estona, sentim que formem part d’aquest magnífic grup d’amics on no cal ni respondre “On anem a fer el cafè?” perquè tots saben la resposta. Un grup d’amics com el que voldríem tenir nosaltres.
7 motius per recuperar i recordar ‘Friends’ (ara que fa 29 anys)
