El director Federico Cueva, especialista en efectes especials sobretot de pel·lícules d’acció, debuta amb una peça que barreja la comèdia i el thriller. La teòrica carta de presentació del film són precisament aquestes escenes d’acció però el ritme de Solo se vive una vez no és precisament trepidant. Sí impecablement dirigit però no armònicament gestionat quant a tempos. La pel·lícula planteja la fugida de Leonardo Andrade, un insípid Peter Lanzani, que s’apodera d’uns documents crucials per l’empresari corrupte Duges, un esmerat però exagerat Gérard Depardieu.
El gamberrisme de la pel·lícula juga a favor del conjunt. És una comèdia amb escenes d’acció i amb una sempre agraïda autoparodia sobre els argentins. Malgrat això el ritme i la coordinació entre els gags i persecucions i explosions no acaba de rutllar i hi ha molts moments del film on la tensió i l’atenció decau. Els salvadors del conjunt són sens dubte els secundaris. La presència (al primer tram del llargmetratge) de Santiago Segura ens dóna la frescor i desinhibició que requereix la trama i la segona meitat queda totalment eclipsada per un hilarant Hugo Silva, molt encertat i còmode en un paper d’assassí a sou romanès.
No podem deixar de destacar la direcció de les seqüències d’acció. Està clar que el director sap de què va la cosa però dos cotxes volant i un parell de gags no salven una pel·lícula que malgrat és simpàtica no passa de ser un senzill i simple entreteniment. Gran part de la culpa és d’un guió massa simplista i forçat que no resulta ni creïble ni efectiu. Amb tot és una pel·lícula que potser sí que passa fàcil però que oblidaràs en unes hores.
Veredicte
El millor: els actors secundaris, especialment Hugo Silva i Santiago Segura
El pitjor: el ritme irregular i el guió simplista.
Nota: 5’5
