today-is-a-good-day

’13 reasons why’: crònica d’una mort anunciada

- Advertisement -

Hanna Baker s’ha suïcidat, però abans de fer-ho ha gravat 7 cintes indicant les 13 raons que l’han portat a prendre aquesta dràstica decisió. Com tot joc macabre té les seves pròpies regles: s’han d’escoltar totes les cintes i s’han de passar al següent de la llista. Si algú no ho fa, hi ha una còpia de les cintes i aquestes es faran publiques. Ara li toca escoltar les cintes a en Clay Jensen, i és a través d’ell que coneixerem la historia de Hanna. Aquesta és la premissa de la sèrie basada en un best-seller adolescent. Què porta a una persona que té tota la vida per endavant i que sembla feliç a prendre aquesta determinació? Mai sabem què li passa pel cap, però i si tinguéssim l’oportunitat de saber-ho? i si nosaltres fóssim la causa de la seva desesperació?

Repartiment de joves promeses

- Advertisement -

L’actor principal de la sèrie és en Dylan Minnnette que interpreta en Clay Jensen. A aquest jove actor l’hem pogut veure en pel·lícules com Goosebumps (Pesadillas, 2015) o No respires (2016). A través d’ell coneixerem les tretze raons de la Hanna. En diferents moments de la trama el veiem com un personatge outsider, que no està inclòs en cap dels grups importants dins de l’institut. És per aquesta raó que sembla l’idoni per fer justícia a la memòria de la Hanna, ja que no hi té res a perdre. La seva actuació permet veure la seva evolució de no voler saber res del motius de la Hanna, fins a ser l’heroi que impulsa tot el descobriment.

- Advertisement -

Hanna Baker està interpretada per Katherine Langford. És el primer projecte important d’aquesta actriu ja que abans només havia aparegut en un curt que es diu Daugther (2016). La seva història ens commou, no perquè entenguem a la perfecció els seus motius (hi han algunes situacions que molts de nosaltres no ens les prendríem de la mateixa manera, com per exemple la seva actitud vers en Zach Dempsey) sinó perquè sí que arribem a empatitzar amb ella. La puresa de la seva mirada ens ajuda a anar veient com a poc a poc la joguina s’anirà trencant del tot. Ella és una romàntica que anirà descobrint el revers obscur de la vida.

13 REASONS WHY

El ‘petit yoda’, tal com el defineix en Clay en un moment de la sèrie, és en Tony Padilla, interpretat per Christian Navarro. Tot i que no és un actor conegut ja que només ha fet petits papers a sèries com Blue Bloods o Vinyl,  aquí té una presència important ja que és qui introdueix a en Clay dins la cadena de les cintes i serà qui impedeixi que es fiqui en més problemes dels necessaris.

De la resta d’actors destaquem la interpretació de Kate Walsh que aquí fa de la mare de la Hanna, l’Olivia Baker. A aquest actriu la reconeixerem tots per la seva participació a Grey’s Anatomy. És per aquesta raó que la seva transformació en una mare desconsolada i plena de dubtes envers les raons de la seva filla per suïcidar-se fan que sigui un gran canvi interpretatiu i que ens sorprengui favorablement. El seu dolor és el de les persones que sobreviuen a la víctima i que necessitaran la resposta a la gran pregunta per passar pàgina: PER QUÈ?

Als adults se’ls presenta a la sèrie com personatges que viuen allunyats dels problemes que preocupen als joves, des de la poca comprensió dels pares de la Hanna en alguns moments, fins al director i el tutor de l’institut. Aquest allunyament fa que no puguin veure el que nosaltres entenem dins la trama com senyals evidents del que succeirà amb Hanna.

Influències

La utilització de les bicicletes, de les cassettes i del walkman són una clara referència als anys 80 i 90. Com és obvi, en situar l’acció en un institut, el cinema juvenil d’aquells anys són un mirall en el que aquesta sèrie vol reflectir. Tot i així, introdueix elements tan actuals com són el telèfons intel·ligents i el Facebook. El cinema conspiratiu també és una altra referència a tenir en compte. El personatge d’en Clay no pot confiar en ningú, ni tan sols en el seu amic Tony, tal com queda clar en l’episodi 3 quan veu com li dóna una pallissa a un home. A l’episodi 5 trobem una referència a la Carrie del mestre De Palma. En un somni que té en Clay veu a la Hanna al ball de l’institut ballant amb ell però de sobte la visualitza plena de sang, semblant a com apareixia Sissy Spacek a la pel·lícula del 1976.

La fotografia ens ajuda a detectar què són flashbacks i què està succeint al present. Hi ha canvis en el color de les imatges, per exemple, s’utilitzen els grisos per reflectir el moment actual (també aquesta tonalitat té a veure amb la situació anímica dels personatges) i els càlids per reflectir el passat. Però el major referent és Hihg Noon (1952) o com la coneixem aquí Sólo ante el peligro. En Clay és el nostre Gary Cooper, un personatge amb una alta moralitat que s’enfrontarà a qui sigui per aconseguir que la justícia i la veritat prevalguin.

Valoració

- Advertisement -

En els temps actuals, en què una noticia falsa pot córrer com la pólvora gràcies a les xarxes socials, i en què la paraula bullying s’ha fet tan comuna a la nostra societat, aquesta sèrie és més necessària que mai. Veiem fins a on poden portar a una persona la presa de decisions i com pot afectar a una altra persona actituds o paraules que nosaltres creiem com nímies o sense importància. Possiblement sigui una de les millors crítiques que hi ha de la situació actual que viuen els nostres adolescents als instituts. Clarament, a la Hanna li succeeixen massa adversitats, però és una llicència per poder aglutinar en un mateix personatge diferents traumes juvenils. S’agraeix que a l’episodi 9, 12 y 13 ens avisin que el contingut que veurem no és apte per a totes les audiències. Tot i que la forma de rodar certs moments de violència extrema no és explícita, sí aconsegueix crear malestar a l’espectador amb pocs elements transgressors. Tot i això, la seqüència del suïcidi és d’una gran versemblança, creant així un patiment i una angoixa en la seva visualització. La sèrie no es talla en cap moment, és cruel amb els seus personatges en mostrar-nos les seves misèries (com en el cas de Justin Foley).

El ritme de la sèrie és molt encertat ja que avança ràpidament quan la investigació que aporta les cintes ho requereix i es fa lent en els moments més sentimentals de la trama. D’aquesta manera ens manté asseguts a les nostres butaques esperant el desenllaç de cada una de les cintes. Preguntem-nos un cop finalitzem la sèrie, si jo hagués estat amic de Hanna què hagués fet?

Veredicte

Agradarà a: A qui li agradin les crítiques socials disfressades de cinema juvenil.

No agradarà a: Qui cregui que les situacions que viu la Hanna són massa forçades.

Enganxòmetre: 8

Nota: 8

https://youtu.be/JebwYGn5Z3E

- Advertisement -
Luis Flores
Nascut l'any 1983. És llicenciat en Dret per la Universitat Pompeu Fabra. Els seus articles a 'El cinèfil' són la seva primera col·laboració en un mitjà de comunicació sobre cinema però la seva afició ve de molt lluny: amb només tres anys els seus pares el van portar a veure "Big trouble in Little China" i sense saber-ho van marcar-lo de per vida. Entre els seus gèneres preferits hi ha el cione d'arts marcials, els thrillers i a la ciència ficció.

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents