Aquest confinament l’he aprofitat no només per veure sèries noves, sinó també per veure’n algunes que tenia pendents o recuperar temporades noves de sèries que havia seguit temps enrere. A mitjans d’abril vaig decidir veure la tercera temporada de 13 reasons why. Feia mesos que s’havia estrenat i no ho sabia (o no ho volia saber). Quan la vaig acabar, vaig passar uns dies força indignada. Com es pot destrossar tant una sèrie que ho tenia tot guanyat amb una sola temporada? Com es pot intentar netejar la imatge d’un violador i un assetjador escolar?
Quantes vegades ens hem enfadat davant de l’ordinador o de la televisió veient la segona, la tercera o la desena temporada d’alguna sèrie? Quants cops hem pensat que tot plegat ja havia perdut el nord i les trames anaven i venien sense un rumb o sense un missatge concret? Això és el que li ha passat a 13 reasons why des del moment en què va decidir renovar la sèrie per més d’una temporada. El passat 5 de juny es va estrenar la quarta i última temporada d’aquesta sèrie, que va guanyar-ho tot a la primera temporada, i ho ha anat perdent a mesura que avançaven els capítols de les següents temporades.
La quarta temporada de la sèrie té el mateix problema que les dues anteriors: es vol parlar de massa temes, i massa importants i perillosos. Depressions, ansietat, secrets, simulacres d’atemptats dins d’un institut, protestes, abús de poder judicial, racisme, malalties mentals, malalties de transmissió sexual, morts, descobriment d’identitats sexuals i desamors com a causa i conseqüència de tot plegat. Massa coses per a 10 capítols, com ja passava a les temporades anteriors. Uns últims capítols que giren al voltant dels fantasmes del passat, i seguir guardant el secret de qui va matar a Bryce Walker, mentre altres intenten venjar la mort de Monty de la Cruz.
Aquesta última temporada se centra en l’últim curs dels estudiants del Liberty High School. De l’últim any a l’institut i la por al futur més proper: el pas a la universitat, i l’entrada a la vida adulta. Tot això amb una gran pregunta com a leitmotiv: se sobreviu al pas per l’institut? Doncs al Liberty sembla que és força complicat, perquè 4 personatges no arriben al capítol final de la sèrie. Els protagonistes d’aquesta ficció viuen més coses (la majoria desgràcies) en els anys d’institut que la majoria de nosaltres en tota una vida.
En les primeres temporades, la sèrie aconseguia que els espectadors connectéssim amb Clay Jensen, el protagonista, però en aquesta última temporada no el trobes enlloc: et desorienta, et fa patir i perd tota la seva essència; potser perquè ha arribat el moment que deixi d’ajudar els seus amics per ajudar-se a ell mateix (que ja tocava). D’aquestes quatre temporades em quedo amb l’arc de transformació del personatge d’en Tyler Down i l’actuació d’un magnífic Brandon Flynn.
13 reasons why tenia l’oportunitat de ser una sèrie especial, però ha acabat sent un drama adolescent on cap adolescent s’hi pot sentir representat, sinó que els pot arribar a espantar i deprimir sobre què es poden trobar a la vida d’institut i un cop aquesta etapa s’acabi.
Veredicte
Agradarà a: els seguidors de la sèrie que hagin connectat amb la majoria de personatges i vulguin saber quin és el seu futur un cop acabat l’institut.
No agradarà: als que esperin trobar l’essència de la primera temporada.
Enganxòmetre: 7,5
Nota: 6,5
