La bella ciutat de Sant Sebastià, un any més, tanca les portes al cinema. Finalitzem un exitós any on cineastes i cinèfils s’han reunit durant més d’una setmana, per gaudir i meravellar-se de les noves entregues del setè art. Des del 1953 fins avui, el Festival de Cinema Internacional de Donosti s’ha convertit en un dels més famosos del món. El Kursaal, el Teatre Victòria Eugènia, els cinemes Príncipe, i el Teatre Principal, ja es consideren llocs de culte per veure cinema. I és que aquest any en aquestes mateixes sales hem pogut veure de tot.
Després de gairebé 30 pel·lícules en una setmana, fer un catàleg de les deu pel·lícules imprescindibles del Festival, és un treball ardu , difícil i sobretot molt personal, per la qual cosa segurament moltes persones estiguin en desacord. No cal que es tractin dels millors films que han passat pel certamen, però sí 10 pel·lícules que no et pots perdre quan surtin a plataformes o al cinema del costat de casa. Comencem!
1. Argentina 1985
Fa uns dies escoltàvem la notícia que la pel·lícula dirigida per Santiago Mitre ha estat seleccionada pel seu país per competir als Oscars, i tenint en compte totes les grans pel·lícules que pot produir en un any el país argentí, ser l’escollida per representar-lo ja vol dir alguna cosa. Un film emotiu i vibrant, que et lliga a la butaca de la sala, i et fica de ple al judici que va marcar un país. La pel·lícula es va emportar el Premi del Públic del Festival, juntament amb un gran nombre d’ovacions a l’actor argentí estimat per tothom, Ricardo Darín.
Estrena: 30 de setembre a cinemes
2. La maternal
Era difícil superar la pel·lícula Las niñas, que es va emportar el Premi Goya a la Millor Pel·lícula el 2020; però Pilar Palomero ho ha aconseguit. Amb la pel·lícula, la directora ens fica de ple a la vida de Carla de 14 anys, una joveníssima i futura mare que ingressa a ‘La maternal’, un centre per a mares menors d’edat, on compartirà la seva experiència amb altres joves com ella . La brillant interpretació de Carla Quírez ha estat la causa d’haver estat guardonada amb la petxina de plata del festival. Una pel·lícula íntima que t’envolta, i de la qual no en pots parar de pensar durant uns dies.
Estrena: 18 de novembre a cinemes
3. Modelo 77
La versió espanyola de ‘Cadena Perpètua’. I és que comparar-la amb la mítica obra de Stephen King no és poca cosa. La direcció d’Alberto Rodríguez i les brillants actuacions de Miguel Herrán i el curtit Javier Gutiérrez t’enfonsen a la crueltat de la famosa presó de Barcelona. En comparació, la presó de Tim Robbins és un parc per a nens…
Estrena: Ja es troba a cinemes
4. Girasoles Silvestres
Una altra de les preferides del Festival. Mai no hem vist Anna Castillo millor. Amb una estructura marcada amb escenes curtes i descriptives, la pel·lícula et submergeix en uns rics personatges dels quals no et canses de veure. La història d’una mare jove i innocent que no té gaire sort amb l’amor. Per a molts, una de les millors interpretacions femenines de l’any, i per a mi, també.
Estrena: 14 d’octubre a cinemes
5. As bestas
En un any on s’han espremut les històries de camp, la pel·lícula de Rodrigo Sorogoyen, destaca entre totes. Angoixosa, tensa, immersiva. La suor freda recorria el cos de tots els espectadors del Teatre Principal. Amb subtils records a Perros de paja, la pel·lícula ens transporta i endinsa en una tradicional i terrorífica Galícia enfrontada al canvi. Un must d’aquest any que ningú es pot perdre.
Estrena: 11 de novembre a cinemes
6. L’innocent
Encara se senten les riallades al Teatre Victoria Eugenia. El punt irònic i únic que té tota bona comèdia francesa. Desimbolta, commovedora i divertida. Director i actor, Louis Garrel, juntament amb uns bons actors i amb una premissa divertida, aconsegueix fer-nos passar una bona estona garantida.
7. A hundred Flowers
És difícil no empatitzar amb la pel·lícula de Genki Kawamura, amb la que s’emporta la petxina de plata a Millor Direcció. Després de la punyent The Father, A hundred flowers ens dona una altra perspectiva dels pacients i familiars, amb els quals arrasa l’Alzheimer i la demència. Una entendridora història que gira al voltant dels records i del seu oblit. Masami Nagasawa i Mieko Harada brillen a la pantalla.
8. La consagración de la primavera
Una gran sorpresa del Festival. Emotiva, sincera i molt necessària. La història del despertar, l’adaptació i la complexitat, del sexe. La pel·lícula de Fernando Franco desprèn confiança i proximitat. Valeria Sorolla i Telmo Irureta, irradien un humor i una amigabilitat, de la qual tots hem sortit enamorats.
Estrena: 30 de setembre a cinemes
9. The wonder
Florence Pugh, l’actriu de moda actualment, sorprèn el públic del festival amb The Wonder. Una pel·lícula digna de classe de teoria de cinema on s’aprèn una gran lliçó: el cinema és cinema. Una gran fotografia, una gran banda sonora i una gran interpretació de Pugh converteixen aquesta pel·lícula, en una de les favorites del certamen. Encara no emportar-se cap mèrit honorífic, Sebastián Lelo, ha pogut trepitjar la catifa vermella, i delectar-nos amb aquest Thriller psicològic ambientat el 1862.
Estrena: 16 de novembre a Netflix
10. Triangle of Sadness
Què cal dir de la comèdia negra i satírica de l’any. Per a molts, simplement una bogeria de pel·lícula. Una comèdia intel·ligent, potser massa especial. Molt simbolisme, molta profunditat, duta a terme amb una brillant direcció i fotografia. La guanyadora de la Palma d’Or de Canes 2022 s’emporta aplaudiments eufòrics al Principal, la meva admiració i el meu desig de veure-la una altra vegada.
Estrena: 7 d’octubre a cinemes
Mencions especials
Bardo: False Chronicle of a Handful of Truths
Segurament es tracta de la pel·lícula més personal del director mexicà, Alejandro Iñárritu. Plànols magistrals, una fotografia de somni i una descripció de personatge com mai vista, construeixen aquesta onírica comèdia i drama negre, que s’introdueix a l’espectador, potser massa. La seva llarguíssima i desmesurada durada, ennuega. Una clara autobiografia, que, en comptes de mostrar les seves crisis i debilitats més internes, en destaca les proeses i la seva supèrbia.
Estrena: 16 de desembre
En los márgenes
Angoixosa, trista i real. El director i actor argentí, Juan Diego Botto, mostra una crua realitat amagada. El desnonament vist des de diferents perspectives. Amb una gran interpretació de Luis Tosar, La pel·lícula pot resultar massa melodramàtica, però sens dubte necessària.
Estrena: 7 d’octubre a cinemes
Los reyes del mundo
La gran guanyadora de la Petxina d’Or de la 70a edició del Festival de Sant Sebastià. Tant bella com trista. El retrat de la pobresa i l’esperança fallida de la moral humana. Per a molts, una digna guanyadora, i per a molts altres no. Resulta ser una pel·lícula de viatge evolutiu, com moltes altres. Tot i això, és recomanable veure la jungla colombiana, la història juvenil de Rá i dels seus amics, i amb tot això, la premiada del Festival.
