‘Terra de telers’: la història a través de la indústria ‘Terra de telers’: la història a través de la indústria
Joan Frank Charansonnet roda al Berguedà els canvis socials econòmics a la Catalunya del segle XX ‘Terra de telers’: la història a través de la indústria

Després d’uns mesos de pausa la pel·lícula Terra de Telers encara la seva fase final. La Colònia Vidal, al Berguedà, acull fins el 19 de juny el rodatge d’un film històric que recorre els episodis més important de la nostra història amb la transformació social i econòmica com a fil conductor. El nou projecte de Joan Frank Charansonnet neix amb la voluntat de mostrar una part molt important de la història de Catalunya: el pas de la misèria del camp a la industrialització. Per fer-ho recrea la vida en una colònia industrial en una trama que ens farà passejar per la història des de temps de la República fins el tancament de les fàbriques als anys 80.

El rodatge, que pretén ser molt realista i detallista va començar el mes de febrer aprofitant el clima i l’atmosfera hivernal i s’ha reprès ara durant dues setmanes per copsar altres moment de l’any. Aquesta nova etapa estival tindrà l’equip ocupat bona part del mes de juny i alguns dies de juliol, quan es donarà per tancat el rodatge. El film passarà llavors per la fase de postproducció amb l’objectiu de ser presentat al mercat nacional i internacional i fer una llarga ruta de festivals durant el primer semestre del 2020.

Segons explica el director Joan Frank Charansonnet “l’objectiu és que els espectadors coneguin com es vivia en una colònia a través dels ulls de la família protagonista i especialment de la Julieta, que amb sis anys començarà a viure a la colònia i hi passarà la resta de la seva vida. Així es farà un retrat de manera genèrica i des d’una mirada positiva tot i tenir clar que també es van viure moments de duresa”. El realitzador de Patria i Doctrina s’ha mostrat molt satisfet dels resultats fins ara i assegura que “moltes de les escenes i seqüències del film són com petites postals que ens faran viatjar en el temps en una època cabdal de la nostra història com a poble”.

Un dels aspectes clau de Terra de telers és la fotografia que anirà a càrrec de Joan Babiloni. “Tenim la intenció de fer canvis de color a mesura que vagin avançant els anys en la història. El film s’iniciarà en blanc i negre, passarà al sípia, i s’hi aniran afegint colors fins a passar a la gamma que caracteritzava els anys 80″, explica Charansonnet.

Un tomb per la història

Els espectadors coneixeran els primers moments de molts elements històrics, com l’arribada de la turbina Francis per aprofitar l’aigua del riu per a la producció, moments claus que es van viure a Catalunya al llarg d’aquestes sis dècades, com per exemple l’estrena d’El cafè de la Marina, la primera pel·lícula l’any 1931, la guerra civil, els temps de la post-guerra, la mort del dictador i el propi tancament de la colònia a principis dels 80.

El guió està escrit a quatre mans entre Charansonnet i Alba López. Els noms dels protagonistes no són pocs. Ramon Godino, Miquel Sitjar, Joan Massotkleiner, Jaume Montané, Queralt Albinyana, Aleix Rengel, Joan Frank Charansonnet, Eduard Alejandre, Angelina Llongueras, Alba López, Montse Ribadellas, Jordi Reverté, Dani Bernabé i Jordi Pesarrodona son només algun d’aquests noms als quals cal afegir una quarantena d’actors i fins a 150 figurants. També formen part del film Albert Nualart, Sònia Guimerà, Ricard Balada, Laia Díaz, Julia Cano, Marc Comabella i Albert Tallet.

El director subratlla que hi haurà una feina important en la caracterització dels personatges principals. La protagonista, estarà encarnada per quatre actrius diferents (la nena, l’adolescent, l’adulta i la vellesa). “Sabem que es tracta d’una dificultat, i que únicament amb dues actrius podríem fer el personatge, però creiem que era necessari mostrar aquesta evolució més completa i artística”. Un altre dels fets destacable és la direcció d’art, ja que es rodarà en espais reals d’una colònia industrial (Cal Vidal 1901-1980 Berguedà) fruit de la col·laboració amb La Fundació del Museu de la Colònia Vidal que ha donat suport al projecte amb l’ajuda en la localització dels espais. A banda de Cal Vidal, a Puig-reig, també es preveu rodar a Cal Prat, a la colònia de Viladomiu Nou i a Cal Rosal i KONVENT, entre altres.

Terra de telers és un projecte de la productora de nova creació Patchouli Films amb un pressupost d’uns 120.000 euros que provenen de  capital privat (sense cap subvenció). El film també va completar amb èxit una campanya de micromecenatge a Verkami a través de la qual va aconseguir superar els 12.500 euros que requerien per tirar endavant l’inici de la producció.

Una vida entre teles

L’any 1921 la Julieta arriba amb sis anys juntament amb la seva família a la que serà la seva nova vida. Damunt d’un carro i amb un bagul com a únic equipatge, escolta amb atenció el que el pare ha repetit mil vegades “Tot això ho faig per a vosaltres, no ho oblidis mai Julieta”. La vida a colònia des de la mirada d’un infant, on tot és un món per descobrir, els veïns, els telers, el riu, l’escola, la “xarranca”, els primers fotogrames d’un cinema… van junts entre roba i una vida on llar i feina sovint es barregen.

L’ànima viva d’una nena que anirà creixent als ulls dels espectadors s’entelarà per la guerra, les màquines i, en definitiva, per la bellesa i la duresa de la pròpia vida. Un món ple de gent que mica en mica, se’n va, diuen, a fer fortuna al poble. Uns ulls madurs i savis que finalment es tancaran a l’únic lloc que ella ha viscut existencialment: la seva estimada Colònia Vidal.

JR Armadàs

JR Armadàs Director d'El cinèfil

Nascut als anys 80 (amb tot el que això comporta) Joan Ramon Armadàs és Llicenciat en Dret i Periodisme per la UPF. Ha treballat en premsa local a Sant Cugat i en premsa internacional com a corresponsal al Regne Unit i la Xina. Com a escriptor ha publicat quatre novel·les i és un dels editors d'Edicions Xandri. En l'àmbit cinematogràfic ha escrit i dirigit dos curtmetratges, és el co-director del Festival Sant Cugat Fantàstic i ha fet de cap de premsa d'unes quantes pel·lícules catalanes. Des d'abril del 2016 és el capità d'aquest vaixell periodístic i cultural anomenat 'El cinèfil'.

Tu que n'opines?

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*