L’estat contra Mandela i els presos polítics L’estat contra Mandela i els presos polítics
'El estado contra Mandela y los otros' mosta per primer cop els àudios de les audiències contra els líders sud-africans L’estat contra Mandela i els presos polítics

Podria semblar que de Nelson Mandela ja està tot dit i explicat… Però no. El documental El estado contra Mandela y los otros, que s’estrena el 14 de juny de la mà de Segarra Films, mosta per primer cop uns testimonis inèdits: els arxius d’àudio de les audiències, exhumats recentment, que ens permeten reviure un judici crucial per primera vegada a la pantalla. El film, dirigit per Gilles Porte i Nicolas Champeaux va formar part de la secció oficial del Festival de Cannes i va ser un dels documentals nominats als Premis Cesar, els Oscars del cinema francès. 

La història de la lluita contra l’apartheid recorda amb especial rellevància el al seu líder: Nelson Mandela que es va donar a conèixer durant un judici que va tenir lloc entre 1963 i 1964. Però no va ser l’únic. Set homes (cinc negres, un blanc i un indi) van enfrontar-se llavors a la pena de mort. Lluitant contra un implacable fiscal, van decidir convertir la seva opinió en una tribuna contra l’apartheid. Amb les seves vides en joc, el judici es va convertir en acte polític contra un règim que defensava la segregació racial. Les 256 hores de arxius d’àudio d’aquestes audiències, recentment recuperades i restaurades per l’Institut Nacional Audiovisual de França ens permeten avui reviure la lluita d’aquests vuit homes.

Els directors expliquen que volien posar el focus d’atenció en els homes desconeguts el compromís i increïble valentia van aconseguir canviar un país. Mandela, al costat dels altres acusats i els seus cinc advocats, va poder construir el seu projecte de llibertat i reconciliació a Sud-àfrica a partir d’aquests fets. “Vam conèixer a tres companys de Mandela: Andrew Mlangeni (negre), Ahmed Kathrada (indi) i Denis Goldberg (blanc). Ho van sacrificar tot per acabar amb la segregació i defensar el principi de la igualtat de drets. La seva lluita contra els defensors del supremacisme blanc va tenir lloc a un judici que va durar nou mesos on es va confirmat Mandela com el líder de facto a la vegada que va revelar el coratge i la perspicàcia dels altres”.

El film, doncs, està construït al voltant d’una selecció de les 256 hores d’arxius d’àudio del judici sense comentaris afegits: no hi ha res més autèntic i emotiu que escoltar les veus d’aquests homes. “El to ple de menyspreu que fa servir el fiscal encarna la perfecció l’actitud del règim de l’apartheid. Les respostes de els acusats mostren la seva agilitat intel·lectual, valentia i determinació. Per defensar-se, cada un d’ells va donar testimonis esgarrifosos. Amb l’amenaça de la pena de mort sempre present, van acceptar tota la responsabilitat de les seves accions. No es van disculpar i no van demanar ser perdonats” expliquen els directors per demostrar l’excepcionalitat del cas.

El film ha fet servir animació en 2D i en blanc i negre per il·lustrar les gravacions que restaurades que d’altra manera haguessin estat difícils de fer lluir en cinema. Aquest documental arriba sens dubte en un moment més que oportú ja que, salvant les distàncies, tenim judicis ben propers on l’oposició a un sistema i la voluntat de llibertat i canvi política estan a l’ordre del dia.

JR Armadàs

JR Armadàs Director d'El cinèfil

Nascut als anys 80 (amb tot el que això comporta) Joan Ramon Armadàs és Llicenciat en Dret i Periodisme per la UPF. Ha treballat en premsa local a Sant Cugat i en premsa internacional com a corresponsal al Regne Unit i la Xina. Com a escriptor ha publicat quatre novel·les i és un dels editors d'Edicions Xandri. En l'àmbit cinematogràfic ha escrit i dirigit dos curtmetratges, és el co-director del Festival Sant Cugat Fantàstic i ha fet de cap de premsa d'unes quantes pel·lícules catalanes. Des d'abril del 2016 és el capità d'aquest vaixell periodístic i cultural anomenat 'El cinèfil'.

Tu que n'opines?

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*