El llibre dels malvats El llibre dels malvats
'Born to be bad' fa un repàs d'actors que han interpretat antagonistes El llibre dels malvats

Diuen que una bona pel·lícula d’acció és tan bona com es el seu antagonista. Per molt carismàtic que sigui un protagonista, sense una amenaça real cap a ell no es crea la dinàmica necessària per tenir una bona ració de patacades i trets (et mirem a tu, Jungla de cristal 4). Evidentment crear un bon dolent de pel·lícula no és cosa d’acariciar gats blancs i fer riure de malvat (MUAHAHAHAHA), es necessita alguna cosa més, el què? Ni idea, per això sembla una bona idea preguntar a tots aquells actors que d’una manera o d’altra han interpretat alguns dels dolents del cel·luloide més recordats. O que s’han vist encasellats en aquests tipus de rols ja sigui per la seva presència física (Mathias Hues), pel seu accent europeu (Paul Freeman) o, directament, perquè amb la cara que tenen de “què han de fer si no” (Billy Drago). I a això es dedica Timon Singh a Born to be bad (Nacidos para ser malos), el llibre oficial de la CutreCon VIII, on directament s’interpel·la aquests actors per tal que donin el seu punt de vista de tot plegat.

Born to be bad és una col·lecció d’entrevistes als més famosos i grans dolents del cinema, actors amb diferents bagatges, alguns provinents del cinema europeu (als americans sembla que no hi ha cosa que els faci més desconfiar d’algú que un accent europeu, i si és britànic són el diable reencarnat a la Terra), altres dels móns de les arts marcials, culturistes, ballarins russos escapats de la URSS o, fins i tot, cantants folk. Tots ells van interpretar nazis, sofisticats lladres europeus (“Qui ha dit que som terroristes?”), antics soldats reconvertits en mercenaris, assassins experts en arts marcials, caps de la droga o maquiavèl·lics megalòmans enfrontats a James Bond.

El llibre divideix els dolents en diferents categories, de la mateixa manera agrupa els actors en funció del tipus de malvat que interpretin. Així tenim els “pesos pesants” que serien aquells dolents que sense ser el cap de l’organització criminal són la mà dreta d’aquesta, normalment tipus cepats disposats a fer la feina bruta del seu cap. Aquí tenim entrevistes a Sven-ole Thorsen (Conan, Perseguido, Danko, En tierra peligrosa o Mallrats), Benny “The jet” Urquidez (Los supercamorristas), Vernon Wells (Mad Max 2 o Comando), Derrick O’Connor (Arma Letal 2), Robert Wall (Operación dragón), Paul McCrane (Robocop), Gus Rethwish (Perseguido), Bill Duke (Depredador, Comando), Matthias Hues (Dark Angel) i Martin Kove (Karate Kid). En aquest capítol proliferen les anècdotes de treballar amb actors com Arnold Schwarzenegger (de qui tothom en té bones paraules), Jean Claude Van Damme (aquí ja hi tenim una mica de tot) o Steven Seagal (absolutament ningú del llibre pot dir alguna cosa mínimament positiva de l’astre de la cua de cavall).

Després tenim un segon bloc dedicat en exclusiva a dos actors: Jack O’Halloran i Sarah Douglas que van interpretar dos dels tres antagonistes kriptonians de la pel·lícula Superman 2. Òbviament es parla molt de com va ser l’accidentat rodatge d’aquesta seqüela, dirigida per Richard Doner en una producció totalment solapada a la del primer Superman però que per ingerències de l’estudi, es va mig refer un cop estrenat el primer Superman.

Un estudi detalladíssim de tots, absolutament tots, els terroristes de la Jungla de Cristal és el que ens trobem al següent capítol. Malauradament la mort d’alguns d’ells (inclòs el malaurat Alan Rickman) ha impedit que el capítol compleixi al 100% el seu objectiu. Però encara tenim entrevistes a Andreas Wisniewski (el primer terrorista que va morir a mans de John McClane), Clarence Gilyar Jr. (l’encarregat d’obrir la cambra cuirassada de l’edifici), Dennis Hayden (el terrorista que es queda a l’entrada de l’edifici disfressat de recepcionista), Al Leong (el terrorista asiàtic) i Hans Buhringer (de qui McClane pren els detonadors un cop el mort en sortir d’un ascensor). Perdó, he dit terroristes? Volia dir sofisticats lladres europeus.

Encara trobem un altre tipus de malvat, aquells que no formen part d’una organització i que van per lliure: els psicòpates, assassins en sèrie, caçadors de recompenses o, fins i tot, algun buròcrata. David Patrick Kelly (Warriors, Limite 48 horas, Comando, El cuervo o El último hombre), Andrew Robinson (Harry el sucio), Jeremy Bulloch (El imperio contraataca, Sólo para sus ojos, Octopussy), William Artherton (Los cazafantasmas, el periodista sense escrúpols de Jungla de cristal i Jungla de cristal 2), Billy Drago (Los intocables de Elliot Ness, Invasion USA, Las colinas tienen ojos (2006)) tenen aquí cabuda.

I finalment tenim al gran dolent, la ment pensant darrere de les més grans conspiracions i organitzacions criminals. Aquell que sol morir l’últim, normalment amb una mort lenta i agònica que amb cert sadisme l’espectador gaudirà pensant “ho té ben merescut per malparit”. Hi ha entrevistes a David Warner (Tron, Los héroes del tiempo, Titànic), Paul Freeman (En busca del arca perdida, Power Rangers: la película, Arma Fatal), Ronny Cox (Robocop, Desafio total), William Sadler (Jungla de cristal 2, Difícil de matar, Cadena perpetua), Julian Glover (Indiana Jones y la última cruzada, Juego de tronos, El imperio contraataca, Solo para sus ojos), Steven Berkoff (Rambo 2, Superdetective en Hollywood, Atmósfera cero, Octopussy) i Joaquim de Almeida (Desperado, Peligro inminente, Fast & Furious 5).

Ja ho veieu, una repassada molt exhaustiva al que seria la figura de l’antagonista dels últims 40 anys. Des de pel·lícules dels 70 com Operación dragón fins a les actuals sagues blockbusters com Fast & furious 5 i òbviament descobrirem com és treballar amb els protagonistes o aquells malvats que el pas del temps no ens ha deixat conèixer  de primera mà en aquest llibre com poden ser El professor Toru Tanaka, Richard Lynch o Alan Rickman.

A més, el llibre compta amb una introducció de Steven E Souza guionista de grans pel·lícules d’acció com Jungla de Cristal, Comando o Perseguido. Una lectura ràpida, amena i plena de detalls curiosos que la fan ideal per llegir-la aquest estiu a la sorra de la platja o a l’hamaca de la piscina. Per mi un imprescindible per a qualsevol aficionat al cinema en general i al d’acció en particular.

Jordi Arasa

Jordi Arasa Lletres cinèfiles

Enginyer informàtic, cinèfil, taekwondista, programador de la CutreCon (el festival amb les pitjors pel·lícules del món) i, ara també, crític literari. Des que els seus pares el van portar a veure 'Indiana Jones y la última cruzada' ha desenvolupat una cinefilia que l'ha portat a explorar totes les arestes del món cinematogràfic. I recentment ha descobert que no hi ha plaer més gran que, a més de veure cine, llegir sobre aquest.

Tu que n'opines?

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*