Un ryokan per superar el dol

- Advertisement -

Fa un any arribava a les nostres sales Meari to majo no hana (Mary i la flor de la bruixa, 2017), la primera pel·lícula de l’Studio Ponoc, hereus directes del famós Studio Ghibli, i dirigida per Hiromasa Yonebayashi. El nou film va aclaparar tant públic com crítica. Pocs mesos després s’estrenava Mirai (Mirai, mi hermana pequeña, 2019), aquesta vegada dirigida per Mamoru Hosoda, qui ja acumula diferents triomfs al seu currículum, i aquesta pel·lícula no ha estat cap excepció.

Sembla que els films d’animació japonesa comencen a tenir el seu grup d’adeptes cada vegada més aferris aquí a casa nostra. Ara ens arriba un nou film d’anime. L’última edició del festival de cinema de fantasia i terror Sant Cugat Fantàstic va acollir tot un seguit d’estrenes tant a nivell nacional com internacional. Una d’aquestes estrenes nacionals ens va permetre gaudir del visionat d’un nou film d’animació japonesa. Waka Okami wa Shōgakusei! (Okko, el hostal y sus fantasmes, 2018) es tracta d’un film dirigit per Kitarô Kôsaka, qui compte amb una àmplia experiència dins l’Studio Ghibli, i amb guió de Reiko Yoshida. La història es basa en el manga homònim escrit per Hiroo Reijo. La història gira entorn una nena d’uns 11 anys, l’Okko, qui és víctima d’un accident de trànsit en el qual perd els seus pares. Aquest fet desencadena l’acció que centrarà la història del film, ja que l’Okko anirà a viure a l’hostal d’aigües termals que regenta la seva àvia, el Haru no Ya, i acceptarà preparar-se per sotmetre’s a la instrucció per algun dia poder-lo dirigir ella. No obstant això, l’Okko no estarà sola ja que tindrà l’ajuda de fantasmes, persones vinculades en aquell entorn en el passat. L’Uri-bo i altres esperits seran els guies que faran que l’Okko pugui enfrontar-se a tots els obstacles que s’anirà trobant, juntament amb els clients de l’hostal.

- Advertisement -

- Advertisement -

Tot i que l’animació pot semblar més austera que projectes anteriors del director i de l’animador, els colors i la successió de personatges i escenes fan que el film funcioni a la perfecció. No es tracta d’un drama com hem vist en altres casos, sinó d’una història molt humana, on evidentment l’accident familiar desencadena una part més dramàtica, però on, per sobre de tot, sobresurt l’optimisme i la força personal, especialment per part de la protagonista. És cert que l’argument gira entorn una trama principal la qual se centre en l’Okko i en la superació del dol, però la trama s’ajuda hàbilment del factor més fantàstic el qual complementa perfectament la innocència que desprèn la protagonista. L’objectiu és aconseguir que l’Okko superi la pèrdua i miri endavant.

No obstant això, la pel·lícula té un caràcter episòdic massa marcat i això fa que sovint es faci repetitiva. De seguida veiem per on anirà la trama principal i per tant, el director decideix complementar-la mb un seguit de seqüències que segueixen el mateix patró: la visita de diferents hostes es converteix en un esgraó que la protagonista ha d’aconseguir pujar per aconseguir passar una pàgina del seu llibre, és a dir, superar algun entrebanc. No obstant això, no acaba de quedar gaire clar què n’extreu de cada una d’aquestes trobades, exceptuant l’última. També hi ha una altra trama que mostra una competició exagerada amb una nena d’un altre hostal molt proper. És evident que són competència comercial, però la ferotge enemistat no es fonamenta en res més.

Ara bé, si salvem aquests petits moments, o llicències, la pel·lícula desperta una simpatia i una tendresa molt sincera. L’honestedat, la senzillesa i la innocència del personatge principal impregna l’aura de tota l’acció i fa que de seguida l’espectador s’enamori, i encara més important, empatitzi en aquesta lluita de superació personal que emprèn l’Okko. A més, sap reflectir la determinació i la dedicació ens les decisions que pren la petita.

Okko, l’hostal i els fantasmes és una pel·lícula que molts diran que es considera austera, tant per l’animació com per la història, però ens ofereix una senzillesa imperant per transferir missatges tan clàssics de les faules com la cerca d’un mateix i la superació de les adversitats. A més, és important el fet que l’Okko no pot superar res sola i necessita envoltar-se d’aquells que la poden ajudar.

Veredicte

El millor: la tendresa i simpatia de la historia i la senzillesa i els colors de l’animació

- Advertisement -

El pitjor: les històries seqüencials que acompanyen la trama principal, ja que no acaben de transmetre el missatge que voldrien aconseguir.

Nota: 7,5

- Advertisement -
Redaccióhttps://elcinefil.cat/
'El Cinèfil' és un mitjà de comunicació dedicat a analitzar, explicar i difondre l’univers del cinema en tota la seva amplitud. Parlem de pel·lícules, sèries i festivals i també organitzem tot tipus d'esdeveniments relacionats amb el cinema. Ens agrada dir que som una revista en xarxa i en català. En xarxa perquè, a banda del web, també aprofitem les xarxes socials per a difondre i comunicar novetats i reflexions sobre el setè art. I tot plegat ho fem en català perquè és la nostra llengua. Gaudeix i que el cinema t'acompanyi... SEMPRE!

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents