Per a què serveix la crítica de cinema? Per a què serveix la crítica de cinema?
Com ha de ser en el món de les plataformes digitals? Per a què serveix la crítica de cinema?

La crítica cinematogràfica i perquè serveix. Com ha de ser en el món de les plataformes digitals? S’ha de fer crítica si una pel·lícula no s’estrena en una sala de cinema?

A l’hora d’escriure una crítica de cinema (o de qualsevol altre text que s’hagi de publicar) em faig diverses preguntes: la llegirà algú? Servirà per a alguna cosa? Crearà controvèrsia? No serà massa subjectiva? Què n’espera el lector, d’aquesta crítica? Influirà en la seva decisió d’anar a veure o no la pel·lícula? S’entendran les idees que exposo? I en el cas que sigui per a la ràdio: qui ho escoltarà i com és la gent que l’escoltarà; quins gustos tenen? Ho escoltarà algú? Em faran cas? Ho explicaré bé perquè sigui útil i prou informativa? Evidentment sempre penso en el teòric públic al qual m’adreço i dic teòric perquè mai sé quin és realment. No sé ni el sexe ni l’edat, ni la seva formació, si li agrada o no el cine, ni què espera trobar en una pel·lícula, ni la seva classe social…

No és el mateix escriure per a un diari on l’espai és limitat (a vegades et donen només un parell de línies per fer una crítica) que et fa pensar si es pot fer una crítica en un parell de línies, que per a una revista especialitzada (per exemple Dirigido) o un fan’s magazine (com Fotogramas). Són públics diferents que busquen coses diferents en els comentaris d’opinió, moltes vegades guies per escollir un film. Em trobo també que la decisió de fer la crítica d’una pel·lícula o d’una altra depèn del cap de la secció, a qui no li agrada necessàriament el cinema i que es guia per criteris comercials: cal parlar d’una pel·lícula de la qual tothom en parla i no de les més interessants artísticament. Per això no es fa crítica de certes pel·lícules i és una pena perquè com deia no sé qui, és millor que parlin de tu encara que sigui malament. I així es perpetuen els criteris consolidats, es repeteixen els clixés.

En aquesta situació, que cada dia va a pitjor, jo no em considero un crític sinó un simple comentarista que s’adapta a cada mitjà. Tracto sempre que les meves crítiques no siguin massa subjectives, encara que sàpiga que la subjectivitat absoluta no existeix. Intento, per exemple, de no dir que una pel·lícula és lenta o que m’avorreix. Potser és un problema meu i no de la pel·lícula. Intento no generalitzar ni fer afirmacions rotundes no dic coses com “va emocionar o va divertir als espectadors”. Jo què sé quines han estat les reaccions de TOTS els espectadors. Una cosa semblant em passa quan llegeixo cròniques de festivals que parlen de l’acollida de films, ja que els comentaristes solen veure les pel·lícules en les sessions de premsa i no en les projeccions amb públic. Desconfio. També penso que no és el mateix veure una pel·lícula atrafegat en un festival que fer-ho tranquil·lament quan es passi en un cinema. I també que no és el mateix fer una crítica quan s’estrena que quan reflexiones reposadament més tard per parlar-ne com a historiador.

Sento un gran respecte per a la gent que fa cinema, i més a la d’aquest país. Fer una pel·lícula és molt difícil, tant creativament com econòmicament. Per això penso que els comentaristes les despatxem massa frívolament. I en el moment actual, em pregunto si s’ha de parlar de les pel·lícules que només s‘estrenin a les sales tradicionals i també en les plataformes, sèries incloses. O si se les ha de proscriure com fa Cannes o diu l’Spielberg. S’hagueren publicat crítiques de Roma si no s’haguera estrenat als cines?

Penso finalment que s’han de canviar les bases i la funció de la crítica. No es pot abordar de la mateixa manera ara que en el segle passat.

Àngel Comas

Àngel Comas Sense crispetes

Històriador i expert en cinema des de fa molts anys, l'Àngel Comas ha publicat un munt de llibres sobre cine i, entre d'altres programa el Cicle de Cinema d'Autor de Sant Cugat. Els seus articles són propis d'algú amb experiència que va al cine i no menja crispetes.

Tu que n'opines?

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*