L’art (marcial) de la guerra L’art (marcial) de la guerra
Zhang Yimou torna al wu xia amb 'Shadow' (影) L’art (marcial) de la guerra

Un llargmetratge de Zhang Yimou sempre és una bona notícia pels amants del cinema en general i dels films asiàtics en particular. El director de Hero (2009) o la més recent The Great Wall (2016) torna amb una proposta que enllaça perfectament amb els treballs de la seva època daurada. El director que lidera la 5a generació de cineastes xinesos continua tenint cops amagats i sobretot la capacitat de meravellar l’audiència de mig món amb històries 100% orientals amb sensibilitat, trama i ull 100% asiàtic. En aquest sentit Sombra (影) esdevindrà per a l’espectador un viatge visual i sensitiu a les tradicionals lluites de poder i trames amoroses creuades entre subregnes xinesos de la dinastia Han (fa uns 1.800 anys) que tan bé defineixen el gènere wu xia.

Permeteu-me un parèntesi per explicar breument l’origen de títol. 影 (ying) vol dir ombra en xinès. Està clar que, per una banda, el nom del film fa referència a Jingzhou l’home que suplanta la identitat d’un heroi de guerra convertint-se així en la seva ombra. Per altra banda el film és un petit homenatge a un tipus d’espectacle tradicional xinès com son els Pi Ying Xi (皮影戏), les petites obres de teatre amb marionetes projectades en forma d’ombres. Aquí en teniu un exemple. A més, la paraula “pel·lícula” en xinès es diu Dian Ying 电影, que traduït literalment seria una cosa així com “ombra electrònica”, és a dir, l’evolució del tradicional teatret amb les marionetes i ombres però amb un component electrònic darrere: el cinema! Per últim, Zhang Yimou fa un últim tribut a un aspecte artístic de la seva cultura: els paisatges pintats en blanc i negre (normalment dibuixats directament amb tinta). Podeu jutjar-ho vosaltres mateixos amb aquest fotograma i un quadre a l’atzar.

Feta aquesta llarga introducció per contextualitzar el film, anem a veure que ens ofereix la nova pel·li de Zhang Yimou. El primer que hem de fer és advertir a l’espectador que està davant un film 100% wu xia. O sigui, hi trobarem lluites de poder entre territoris i governants xinesos, alguna història d’amor paral·lela, batalles amb coreografies que desafien la llei de la gravetat i tot plegat emmarcat amb un context i estètica completament oriental.

Entrant ja en aspectes més tècnics, un film de Zhang Yimou és sempre un espectacle de fotografia, disseny de producció i vestuari. En aquest cas, jugant amb la idea del yin i el yang, el director ha cuinat un film només amb blancs i negres i infinites tonalitats de gris. Tot un exercici que li dona una sobrietat a la pel·lícula que es trenca expressament (sobretot al final) quan el vermell de la sang (i la guerra) cobren més protagonisme. Cal digerir bé la proposta i no tenir pressa per arribar al desenllaç (quasi dues hores de pel·lícula).

Shadow és, en aquest sentit, un film irregular. La introducció dels personatges i l’argument s’allarga una mica massa. És una llàstima perquè la segona meitat del film, on l’acció guanya protagonisme, és entretinguda i sorprenent en la línia dels seus millors treballs de fa 10 o 15 anys.  Aquesta és la part que més gaudiran els que esperen arts marcials i una mica de ritme i no sortiran decebuts. Les lluites a càmera lenta amb la pluja constant i les llargues vestidures volant i dansant no decebran als fans del gènere. Això, sí, el producte està lluny de les millors obres de l’autor. Potser perquè ja no ens sorprèn tant o perquè l’armonia no està tan ben distribuïda, Shadow és un molt digne passatemps i un vehicle per conèixer certs aspectes de la cultura i la tradició xinesa però no és una peça memorable. Això sí, ni que sigui per estimulació visual, veure un film d’aquestes característiques sempre resulta refrescant i enriquidor. Us ho recomano.

Veredicte

El millor: les escenes d’acció i la mil·limètrica estàtica en blanc i negre del film.

El pitjor: una introducció massa llarga i un ritme distribuït de forma irregular.

Nota: 7

JR Armadàs

JR Armadàs Director d'El cinèfil

Nascut als anys 80 (amb tot el que això comporta) Joan Ramon Armadàs és Llicenciat en Dret i Periodisme per la UPF. Ha treballat en premsa local a Sant Cugat i en premsa internacional com a corresponsal al Regne Unit i la Xina. Com a escriptor ha publicat quatre novel·les i és un dels editors d'Edicions Xandri. En l'àmbit cinematogràfic ha escrit i dirigit dos curtmetratges, és el co-director del Festival Sant Cugat Fantàstic i ha fet de cap de premsa d'unes quantes pel·lícules catalanes. Des d'abril del 2016 és el capità d'aquest vaixell periodístic i cultural anomenat 'El cinèfil'.

  • Avatar

    Jimmy

    14 de Maig de 2019 #1 Author

    M’agradaria saber si aquesta pel lícula és de l’any 2018 o 2019. En la wikipedia apareix l’any 2018. Quan s’ha estrenat a Europa i quan a la Xina ? Si us plau, necessito un aclariment. Gràcies.

    Respon

    • Redacció

      Redacció

      15 de Maig de 2019 #2 Author

      A la Xina es va estrenar el setembre de 2018.
      A Europa depèn de cada distribuïdora que n’hagi adquirit els drets.

      Respon

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*