La gran aventura d’evitar ‘Joc de Trons’ La gran aventura d’evitar ‘Joc de Trons’
Esquivar els spoilers hauria de ser esport nacional La gran aventura d’evitar ‘Joc de Trons’

Una espera d’any i mig, milers i milers de teories, cada una més boja que l’anterior i la certesa que George R.R Martin no arribava a temps per culminar el seu últim llibre sembla que no han apaivagat en cap moment les ànsies que arribés la nova temporada de Joc de Trons, l’última abans de l’estrena de la preqüela que assegura que HBO pugui continuar engreixant el porc. 14 d’abril, aquesta era la data esperada i, ves per on, m’agafava a l’altra punta del món, lluny d’una subscripció i d’un dispositiu on veure-ho en condicions. Quin greu, oi? Val a dir que no em va fotre tant com a d’altres que es mossegaven les ungles per haver de perdre’s els partits del Barça, però és cert que el que més em neguitejava eren els temuts spoilers que la diferència horària em podria arribar a etzibar.

És així com vaig proposar-me arribar a sobreviure tres setmanes sense assabentar-me d’absolutament res relacionat amb la sèrie, emprenent una aventura que en aquell moment no podia ni imaginar com de dura podia arribar a ser: evitar Joc de Trons a tota costa fins a la meva tornada.

L’espectadora mitjana de Joc de Trons

Si quan has obert aquest article esperaves trobar un text sobre com en son de pesats els fanàtics de la sèrie, em sap greu dir que estàs en el lloc equivocat. Sí, segueixo GOT. Segurament no són de les fans més hardcore sinó de les que viuen i deixen viure però que internament ho viu de forma intensa. De fet, de no ser així ja hagués mogut cel i terra per intentar estar al dia a cada capítol. D’altra banda, tampoc estic en contra de passar-se hores teoritzant, de buscar relacions ocultes en cada pla i d’intentar endevinar qui serà el pròxim de morir. Simplement, com que m’agrada seguir la màxima de no fer el que no m’agradaria que em fessin a mi, havia de trobar alguna solució per relaxar-me realment durant les meves merescudes vacances i evitar el que ja he viscut durant les set temporades anteriors i cada cop amb escreix: el hype.

Setmanes abans de l’estrena, l’expectació era màxima, i ja vaig augurar que seria difícil esquivar qualsevol spoiler un cop comencés. El moment en què vaig prendre la decisió d’intentar evitar GOT va ser quan em varen passar un vídeo on Maisie Williams (Arya Stark) desvetllava una part de la trama (aparentment) sense voler-ho en el programa de Jimmy Fallon, la qual no reproduiré aquí. Emprenyada monumental! ¿Per què algú et voldria passar aquest vídeo sabent que estàs esperant amb candeletes la nova temporada? Per sort, es tractava d’una innocentada en el marc d’April Fools’ day. Tot i així, em vaig començar a menjar l’olla argumentant que, si no es tractava d’un spoiler, el que m’havien fet era un spoiler d’un spoiler, ja que si realment era una broma ja es descartava la possibilitat que el que es comentava passés en realitat a la sèrie. Si aquesta és l’espectadora mitjana de Game of Thrones, els fanàtics havien de ser molt pitjor; així que vaig haver de posar-hi remei.

Les xarxes socials no són el mal, ho són les persones que les utilitzen

Vaig dubtar molt si dir alguna cosa a algú o guardar-m’ho per mi mateixa però, plantejant l’escenari en què, no per maldat sinó per desconeixença, a algú se li escapés alguna pista del que passava a la sèrie, vaig informar tant per Twitter com als meus coneguts més serièfils que no volia que ningú m’expliqués res de la sèrie.

Però no subestimem la capacitat d’algunes persones! Missatges a Whatsapp demanant-me diners a canvi de no fer cap comentari (“s’ha de pagar a Hisenda!”, em diuen) i graciosets que volen ser els primers de mencionar-me en el moment que hagin acabat el capítol per fer-me’n un resum. Potser s’haurà de silenciar a tots aquells sospitosos de fer bromes de mal gust, no?

Bloquejant qualsevol paraula i hashtag relacionat amb Joc de Trons a Twitter i evitant les pàgines de cinema, oci i notícies em pensava que en tenia prou per tal que la desconnexió fos total durant tres setmanes. Tanmateix, no vaig caure en el rèdit que en poden arribar a treure segons quines empreses a d’altres xarxes socials com Instagram. Relacionar Khaleesi amb el seu producte o crear un meme amb alguna captura sembla que dona molts likes encara que la sèrie no tingui gaire relació amb la marca que s’anuncia, ves per on. Tothom puja al carro, però la velocitat del meu dit aconsegueix esquivar qualsevol menció a la sèrie durant el meu viatge. Per cert, si us esteu preguntant per què no podia passar olímpicament del mòbil durant les meves vacances i desconnectar, vull dir-vos que, quan de l’únic que t’has de preocupar és del fet que què demanaràs al pròxim àpat, 24 hores donen per 10 vegades més del que ho fan en la vida rutinària, així que hi ha temps per tot.

Però no només les xarxes ho posen difícil. En un món globalitzat, no m’hauria d’estranyar, però no hi ha racó que s’escapi de la sèrie més esperada de l’any. Tot nedant a la piscina no vaig poder evitar captar la conversa d’una dona de mitjana edat que, birra en mà, mà, li preguntava a les seves amigues si ja havien vist el primer capítol. Sort en vaig tenir de poder-me capbussar a l’aigua abans d’escoltar la resposta. Ni tan sols al metro de Bangkok me’n salvo, amb els anuncis en vídeo que animen a tots els tailandesos a subscriure’s a no sé pas quin canal per veure l’esperat final. Fins i tot la musiqueta em perseguia, recordant-me que potser, només potser, hi havia alguna cosa que m’estava perdent cada cop que m’intentava desplaçar per la metròpoli. Tot i així, ho vaig aconseguir: zero spoilers abans de tornar a la vida real.

Valar Morghulis

Així va arribar el moment de tornar a casa i aterrar a la realitat però, abans que aquesta em desbordés, em vaig empassar els capítols que ja s’havien emès. No se si va ser per l’ànsia auto-induïda per la mateixa expectativa que jo mateixa havia creat amb aquesta bombolla on havia viscut o potser per combatre la diferencia horària i no caure rendida a les 9 del matí però, en fi, capítols vistos i preparada per veure el tercer episodi.

Amb la cara més blanca que un caminant blanc a causa dels quilos de crema solar que m’he hagut de posar durant aquestes setmanes i del jet lag que sembla que encara m’afecta lleugerament cinc dies després, a les sis del matí del dilluns ja estava llevada per empassar-me hora i vint minuts de capítol per assegurar-me que ningú m’aixafés la guitarra, preparada per entrar en batalla com una espectadora mitjana més, altra vegada.

I sort! En el moment que he decidit desbloquejar les paraules relacionades de Twitter, ja m’han sortit els primers comentaris que, ni 24 hores després de l’estrena ja donen pistes sobre el capítol més important de la temporada. Fins i tot el destacat d’aquesta xarxa social ja encapçala amb un major spoiler, parlant sobre les reaccions dels internautes a la mort d’un dels personatges. Tot i que hi ha qui argumenta que si una sèrie com GOT té més espectadors que un partit de Champions és ridícul no esperar assabentar-te’n del resultat, crec que no hem de perdre l’oremus. S’estrena a les 5 del matí! És impossible que ho mirem tots a la vegada! Quin és, doncs, el límit de temps que tenim per mirar-lo abans que ens puguem queixar del que la gent va esbombant per les xarxes?

Em creuo a les 8 de la tarda amb un noi que xiula la sintonia de Joc de Trons carregat amb cerveses, una pizza congelada i unes patates de bossa i entenc que la seva cara de satisfacció és més per haver esquivat qualsevol comentari que per veure el capítol en si. Valar Morghulis, amic”, penso, “i apaga el llum!”.

Alice Tapiol

Alice Tapiol Coses sèries

Graduada en Comunicació i Periodisme i amb un postgrau en Guió per cinema i televisió, sempre ha enfocat la seva carrera cap a l'escriptura. Especialitzada en comunicació digital, treballa des de 2014 com a redactora i crítica en diverses publicacions web. Enamorada del cinema i serièfila fins a la medul·la, ha estat guardonada amb diversos premis pels seus curtmetratges. Redactora d'El cinèfil des de novembre de 2017, una aventura que encara amb l'entusiasme que la caracteritza.

Tu que n'opines?

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*