L’any 1927 va aparèixer, per primera vegada, un robot a la gran pantalla, era la Maria de Metropolis. Des d’aquella aparició, el cinema n’ha vist néixer molts altres que han transcendit a la història. Tot i que hi ha gent que no és fan del gènere, tothom en coneix més d’un i l’ha vist en acció en algun moment de la seva vida: R2-D2, C-3PO, RoboCop, Terminator o AstroBoy. Ara bé, no tots els artefactes que s’han vist són robots com a tal. Hi ha molts altres conceptes com els autòmats, droides o ciborgs.
El passat 26 d’abril a la FNAC Triangle va tenir lloc la presentació del llibre Robots de cine: De Maria a Alita escrit pel nostre col·laborador Jordi Ojeda, el qual és també Doctor en Enginyeria Industrial. El col·loqui va ser a càrrec de Josep Mª Berengueras, periodista de El Periódico de Catalunya sobre tecnologia, distribució, aerolínies i, a vegades, de còmics. Diábolo Ediciones és l’editorial que s’encarrega de la seva publicació, en una edició de tapa dura, amb més de 300 pàgines a color i en paper setinat, dividides en 34 capítols. El pròleg ha ha estat escrit pel cineasta Kike Maíllo, qui va dirigir l’any 2011 el film Eva, una distòpia de ciència ficció on humans conviuen amb criatures mecàniques.
En aquest llibre el lector podrà conèixer la història dels robots a la ficció, des del seu origen en una obra de teatre fins a les darreres produccions cinematogràfiques i sèries de televisió. Així com realitzar un viatge al passat per descobrir els seus ancestres, els autòmats; i els cíborgs, els exosquelets més coneguts.
La presentació va donar el tret de sortida amb la qüestió més important, quin va ser el primer contacte amb els robots? Jordi Ojeda es defineix com un lector de còmics que amb el temps esdevé de novel·les i per cultura com a cinèfil. “En el cas dels robots en concret, va ser amb el còmic Mytek el Poderoso, era una mena de King Kong robot que em tenia fascinat. També era l’època dels còmics de Vértice que publicava Marvel i DC a la vegada, hi sortia el personatge de La Visión, que sempre m’ha semblat un dels més nobles de l’univers dels superherois. Al cinema, la pel·lícula que més em va impressionar és Star Wars, tenia 11 anys i la vaig veure amb els meus germans i em va despertar la curiositat per saber construir les naus, els robots i totes les màquines que hi apareixien. Això em va motivar a estudiar aquesta branca tecnològica i científica. Per altra banda, la sèrie que em va acabar de donar la darrera embranzida va ser Mazinger Z a la televisió, malgrat que avui dia sé que no és un robot sinó més aviat un vehicle (es descriu al llibre amb detall). Per a un nen petit era fascinant i més en aquella època, va ser una gran sorpresa i manera diferent de veure la ficció.”
En Josep Mª Berengueras esmenta que “es tracta d’un llibre molt complet i detallat, però per què ara ha estat el moment d’escriure’l i no abans?”. Ojeda respon que volia estudiar física i que durant la seva infantesa era un nen repel·lent que s’avorria a classe, que fins i tot donava classes de ciències a nens de cursos superiors al seu i un professor de física li va recomanar uns cursos universitaris que li costava entendre però s’esforçava molt per arribar a ser físic com el seu professor. Va descobrir que ell en realitat era enginyer industrial i investigant va arribar a la conclusió que amb aquesta carrera podia arribar on volgués i així va encaminar el seu camí. “Aquest llibre va sorgir com un encàrrec l’any 2011 de l’antic director del Saló del Còmic, Carles Santamaria, sobre divulgació de robòtica als còmics i li vaig proposar un projecte més gran de la robòtica a la ficció. Des d’aquell moment he realitzat 6 exposicions, 10 conferències, molts articles. El discurs el tinc al cap des de fa molts anys, però va ser fa 2 anys que em vaig adonar que hi havia un boom d’intel·ligència artificial a la ficció. A qualsevol obra hi apareixen els robots o la tecnologia i vaig pensar que era el moment clau per desenvolupar el llibre”.
Pel que fa a l’estructura, en Jordi esmenta que “realitza un recorregut històric del cinema a través de la robòtica, des del segle XVIII fins a l’any 1977. A partir dels 80 és més complicat i comença a haver-hi moltes referències creuades i, aleshores parlo de temes com cíborgs, exosquelets, droides o altres tipus de robots biològics, i faig una visió esbiaixada de la pel·lícula des del punt de vista de la robòtica. Es tracta d’un llibre de conceptes, no són fitxes de pel·lícules”.
El llibre està dirigit a un públic generalista, per a aquells que tinguin una inquietud intel·lectual per diferents escenaris sobre robòtica i no exclusivament cinèfils, ja que ofereix una fàbrica d’icones populars. L’autor afegeix que “no és un encàrrec, és un llibre meu divulgatiu, de fet, és el meu perfil divulgador, que ofereixo a l’editorial Diábolo en una col·lecció que conec bé anomenada Cultura Popular. No és de difícil lectura i qualsevol s’ho pot passar bé llegint-lo, és molt visual, inclou més de 500 fotografies de qualitat”.
Un altre tema important és saber com i on va néixer el terme que porta per títol el llibre. Ojeda defineix primer d’on va sorgir el concepte de ‘robot’: “ Robot és un artefacte creat per l’ésser humà que pot tenir autonomia o no, i, si en té, pot tenir més o menys intel·ligència artificial. El terme va ser inventat l’any 1921 a l’obra de teatre Robots Universals Rossum (R.U.R), escrita per Karel Čapek i provinent de Txèquia on es feia servir la paraula “robota” per esmentar els esclaus de treballs forçats.”
“El llibre porta per subtítol De Maria a Alita’ però elles qui són dins aquests univers?”, planteja en Josep Mª. L’escriptor i divulgador comenta que “La Maria és la primera criatura en robot que apareix al cinema a la pel·lícula Metropolis l’any 1927 de la mà d’en Fritz Lang. En aquest cas és un androide. Un científic malvat construeix una geminoide, que és una còpia exacta d’una dona, primer feta en acer i després amb aspecte humà. Per altra banda, Alita és un personatge que té més de 200 anys i es conforma d’un cervell humà i d’un cos artificial, seria el que es coneix com a cíborg. “Aquest concepte implicaria la immortalitat humana, i, per tant, en termes filosòfics, una poshumana, una evolució de la raça humana, que gràcies a la tecnologia pot allargar la vida i ser més saludable.”
