today-is-a-good-day

La família (a)típica que segueix atrapant

- Advertisement -

Crec que aquest 2019 el podrem resumir com “l’any de les segones temporades”. En els últims dos mesos n’he vist 3: Mira lo que has hecho (El Terrat i Movistar+), The OA (Netflix), i Benvinguts a la família (Arca Audiovisual i TV3). I us puc assegurar una cosa: totes tres m’han agradat tant o més que la primera entrega.

Sí, ho confesso: la primera temporada de Benvinguts a la família la vaig veure per Netflix. Ai, Netflix. I veient-ne la segona temporada per TV3 us puc assegurar una primera cosa: Netflix em va permetre veure la primera temporada amb només un cap de setmana, i ho vaig viure de manera molt intensa. Però veient un capítol per setmana per TV3, l’he gaudit d’una manera molt diferent: he tingut una setmana per donar voltes a cada un dels capítols i a cada una de les trames, esperant amb ganes l’emissió del següent episodi. Netflix no em deixava aquest “espai”, la vaig haver de pair un cop acabada. Maneres diferents de consumir, amb els seus avantatges i els seus inconvenients.

- Advertisement -

- Advertisement -

Dels primers 13 capítols em van enganxar els personatges, i en aquesta segona entrega m’han atrapat les trames. Els productors i els guionistes d’aquesta sèrie se l’han jugat: si la trama principal de la primera temporada ja era arriscada, en aquesta segona han doblat el risc, i també les trames. Han fet allò de: “éramos pocos y parió la abuela”. I no només en el sentit literal de néixer un ésser humà (que també), sinó també per totes les situacions rocambolesques en les quals s’han vist ficats els protagonistes d’una de les sèries més esbojarrades de la ficció catalana.

Tots volíem saber qui era en Manu, el marit de l’Àngela, que arribava en els últims instants de la primera temporada. I qui millor que posar-se en la seva pell que en Santi Millán, incorporació estrella d’aquesta nova entrega. En Manu és el desencadenant de tots els embolics que sorprenen a la família García-Navarro-Argenté. Ell i la família d’estafadors que el persegueix: la Teresa (Paula Malia), encegada per aconseguir un anell molt valuós, i enamorada d’en Manu; en Nil (Jaume Madaula), germà de la Teresa que posarà del revés la relació entre l’Alex i en Fran; “La Mama” (Mercè Arànega), cap de l’organització criminal de la família; i en Ramón “Falcó” Díaz (Antonio Dechent), un dels criminals més buscats per l’Interpol i exiliat a l’ambaixada de Crakòzia.

En 13 capítols, la família que han creat l’Àngela Navarro i la Victòria Argenté han de superar obstacles de tota mena: recuperar el “Blue Ring”, preparar-se pel naixement d’en Raulito, la lectura d’un nou testament, un segrest a l’ambaixada de Crakòzia, records del passat, la fuga d’un pres… Benvinguts a la família centre cada capítol en un compte enrere particular per no ser descoberts per la policia. “El nínxol” és, per mi, el capítol que millor representa el punt fins on ha evolucionat aquesta nova temporada (i el millor episodi!). Cada capítol és un nou problema, i cada problema provoca una trama més sorprenent que l’anterior, que fa que l’espectador no es pugui desenganxar de la pantalla.

A més, aquests nous capítols serveixen per conèixer molt més els personatges: les seves manies, les raons que els porten a actuar d’una manera o d’una altra, els seus sentiments…. Benvinguts a la família aconsegueix que empatitzem amb cada un dels personatges: amb les seves virtuts i els seus defectes. I empatitzem amb tots ells, fins i tot amb els “dolents”. Ai, Manu, pots ser molt idiota, però ens has tret més d’un somriure. I totes ens hem enamorat d’en Nil, confessem-ho.

Yolanda Ramos segueix sent la reina de la part còmica de la sèrie: escena que surt, escena que s’emporta. És una bèstia. Però en aquesta segona temporada els guionistes han aconseguit que coneguem molt més a la resta de personatges: tots tenen les seves escenes per explicar-nos qui són i perquè són així. Hem conegut les pors d’en David, el passat de l’Àngela, la relació d’en Nandu amb el seu germà, els sentiments de l’Alex i en Fran, i les idees d’en Raúl. I també hem conegut una mica més la manera d’estimar de l’Adela i en Pere, els dos personatges secundaris més necessaris d’una ficció com aquesta.

D’alguna manera, tots els espectadors ens hem sentit pogut sentir un membre més d’una família que és peculiar i valenta a parts iguals. Perquè el que vol aquesta família és mantenir-se units, i lluitaran contra tot per poder-hi estar.

- Advertisement -

Si encara no l’heu vist, la podeu trobar a TV3 a la carta, i si sou més de Netflix… No tardaran a tenir-la al seu catàleg, perquè saben que és un èxit assegurat!

Veredicte

Agradarà a: els que acceptin el repte d’entrar en una família que no sap què és la tranquil·litat.

No agradarà: els que busquin la sèrie d’una família tradicional, com ens té acostumats la ficció catalana.

Enganxòmetre: 7,5

Nota: 8

- Advertisement -
Redaccióhttps://elcinefil.cat/
'El Cinèfil' és un mitjà de comunicació dedicat a analitzar, explicar i difondre l’univers del cinema en tota la seva amplitud. Parlem de pel·lícules, sèries i festivals i també organitzem tot tipus d'esdeveniments relacionats amb el cinema. Ens agrada dir que som una revista en xarxa i en català. En xarxa perquè, a banda del web, també aprofitem les xarxes socials per a difondre i comunicar novetats i reflexions sobre el setè art. I tot plegat ho fem en català perquè és la nostra llengua. Gaudeix i que el cinema t'acompanyi... SEMPRE!

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents